PRIMER TRIMESTRE...

Amb 3 mesos a l'esquena puc començar a afirmar que ja estic situada...refleccionant sobre això diré que realment no és fàcil començar en un lloc nou, tant diferent, sobretot quan ho fas per primera  vegada! en alguns aspectes he tingut molta sort, certament, no he tingut problemes en trobar el meu espai vital, ràpidament vaig trobar una casa i un ambinetillo, encara que fos de gringos! I ara que m'ho miro amb certa perspectiva a nivell de feina també ha anat molt rodat, estic creant el meu petit projecte, tinc el suport necessari i veig que les coses en van posant a lloc, ja tinc els treballadors pel curs que ve i la idea que plantejem sembla bona, tot i les adversitats crec que la cosa flueix...

Ara estem duent a terme el Campamento de navidad (talment un casal de nadal!!) s'han apuntat la meitat dels nanos, cosa que no està gens malament, després la reunió fetídica amb els Pipitos i la mala propaganda que ens estan fent els que van plegar...estem treballant amb els professionals que estaran amb nosaltres l'any que ve i puc respirar una mica l'ambient que tindrem en un futur, i m'agrada, el grup de treball està animat, content i en confiança...això em dona molta esperança pel nou curs que començarem en breu...

Aquí ara estan celebrant la puríssima d'una forma ben curiosa i religiosa alhora, fan una novena amb la verge, és a dir, cada dia la passsejen per un carrer diferent ( en total 9), el qual s'organitza per decorar el carrer i fer-li una carrossa a la verge...entre tots els veïns recullen diners fan la millor decoració! al vespre tothom surt al carrer que toqui, s'asseuen amb cadires i veuen passar la verge...tot això en un ambinet festiu molt xulo, música, gent venent menjar pel carrer i molta alegria...curiós!! L'altre dia vaig participar en una d'aquestes processons, bueno...diguem que els catalans de l'hotel, el Ramón i la Lídia viuen en un d'aquests 9 carrers i vam muntar la nostra paradeta de cadires i vam viure de primera mà la festa!! Va estar bé...El tema religiós aquí es viu amb devoció, però en aquests llocs, s'han d'agafar en això...la pobresa ajuda molt!

Aquest cap de setmana haig de treballar una mica, estic elaborant un "reporte" (una mena d'informe) el qual hem d'enviar als inversors del projecte, els yankis que donen diners  pel projecte volen saber què s'està fent amb els seus dinerons...jajaja i ara que és final d'any toca!! El problema és que l'Elvis, el noi que ha plegat s'ha endut amb ell tots els documents i fotos de l'ordinador...m'està castigant!! Com també s'ha endut els permís de cuina!! El paio està molt enfadat i abans de marxar va procurar deixar-me ben penjada...que cabrón...i per més inri, aquesta llicència que et permet poder cuinar en el centre, resulta que qui les dona és el seu pare!! recordeu aquell que em va convidar a marxar al meu país en la reunió dels Pipitios? sí, sí...molt fort..ja veurem pq quan ara anem a demanar-li, amb simpàtia que em té...em dirà que m'esperi asseguda, a més tal i com funcionen les coses aquí segur que ho pot fer i quedar-se tant ample..bueno, ja veurem...jajaja!! qui va dir que seria fàcil això? La pobre Paloma està flipant amb la situació, li sap greu haver-me deixar amb tot el marrón...poc es pensava ella que anirien així les coses...en fin!!

La Balans ja corre per les Amèriques, de moment està a Costa Rica, no van trobar bitllet de bus per venir a Nicaragua fisn dilluns! ara són dates en què molts dels nicas que treballen a costa rica, tornen i està el tema a tope...en fi haurem d'esperar fins dilluns...es farà llarg aquest cap de setmana...jajajaja!!

La veritat és que pensant en tot el que he viscut d emoment aquí...me'n faig creus...l'altre dia llegia els escrits al blog i com han canvait les coses i les percepcions en poc temps, aquí la vida és intensa i el temps no deixa de córre, és impressionant!! Em veig diferent, aquí sóc un altra persona, amb la mateixa essència però diferent...no sé pas com explicar-ho...encara no sóc coscient del que estic vivint, costa fer-se a la idea, ni del que estic creant...quan ho penso aluciono jo sola...jajaja!!

Bé jo i les meves paranoies pleguem...