PROJECTE 2011

El projecte segueix evolucionant...

us en faré cinc cèntims de com està ara com ara:

Ja tinc organitzat tot el curs que ve! He fet certes modificacions...he canviat el personal, això es resumeix en el fet de fer fora gent i agafar-ne de nova, sona molt fred i dur...però és així, aquest projecte té nomé s un any i mig de vida i els treballadors que m´he trobat la majoria no tenen ni idea d' educació, no és que m´hagi tornat una malalta de la titulitis, no! pq de fet els canvis que faig estan pensats amb el cap, he canviat la gent que realment no està preparada per treballar amb discapcitats, coincideix amb la gent que no te estudis relacinats però no són pas tots els casos..hi gent vocacional, que no té cap mena de formació al respecte però que ho duen a dins, aquests me'ls he quedat!! total que ja tinc la plantilla per l'any que ve casibé al complet!

L'estrucutura també canvia, a partir de l'any que ve, farem escola als matins, de 8h a 12h (com totes les escoles de nicaragua) i aquesta escola està destinada als nens i nenes amb discapacitat que tenen edats compreses entre 5 i 18 anys, amb les seves mestres pertinents. A les tardes, des de les 14h fins  a les 17h farem tallers ocupacionals, on atendrem a tots els adults amb discapcitat i els nens de l'escola, els adults faran tallers orientats a aprendre algun ofici, cosir, maqueteria,...i fins i tot elaboració de caixes i bijuteria, per poder vendre; i els petits faran tallers més orientats cap a les arts plàstiques i motrius. A tot això li sumen un equip d'estimulació temprana, amb els seus professionals pertinents, el qual de moment tindrà un funcionament de dos dies la setmana i ja veurem com evoluciona...(es que hem rebut una donació per fer aquest projecte!! i s´ha d'aprofitar!!).

Sona bé oi? i jo de capdavantera de tot això..mareta meva!!

La part negativa de la història és que no deixem de donar un servei gratuït, ja que no deixem de ser un centre privat, que pot oferir les activitats de franc pq les subvenciona un benefactor...aquest tema em preocupa...penso que així només estem tapant una escletxa, que no potenciem el propi desenvolupament...bé en certa manera si, tots els treballadors són nicas i se´ls ofereix feina i una possibilitat d'enrequiment brutal, la qual cosa està bé, però jo vull implicar els pares, són ells els que ha de vetllar pels seus fills. Però a dia d'avui no podem fer una altra cosa, diguem que sóc conscient de que aquesta no és la fórmula idònia però...tampoc vull desaprofitar la oportunitat que dóna el fet que algu pagui un projecte com aquest...La meva idea en un futur, parlo ja del curs següent 2012, seria incloure tots els infants de l'escola en el centre Educació Especial públic i fomentar els tallers ocupacionals, que d'això si que hi ha mancança...Que els nens aprofitin tot allò que ofereix el govern, com ara les escoles i nosaltres ( a partir de projectes) omplir el buit que deixa el ministeri d'educació, ells només cobreixen l'horari escolar, de 8h a 12h, i la resta del dia què fan aquests infants?...Aquesta seria una mica la història...què com ho veieu?

A nivell personal em sento molt bé, he anat superant els alts i baixos de moral...és que tot plegat dóna molt de si...i et remou moltes coses, potser jo estic sensible!! la qüestió és que vaig acceptant les coses que em passen i entenent-les i ara sóc més feliç...sempre havia sentit a dir que fins que no passes 2 mesos a algun lloc no pots dir res, que és el temps necessari per adaptar-te i crec que és una teoria molt certa!! quan arribes tot és nou i intens...al cap d'un mes et comences a sentir estrany, com k ja no pertanys a enlloc, ja no estàs vivint la teva realitat de sempre, t'asseventes del que passa a casa i tu no hi ets, no hi particicpes, però t'adones també que aquí encara tot t'és extrany, i la sensació és dolorosa...et comences a enyorar...I de cop i volta ha passat un altre mes i et comences a sentir una mica millor, ja et coneixes el terreny, ja el comences a dominar i l'ànim et puja de cop!! a nivell professional m'ha passat el mateix, ara les coses comencen a agafar forma i t'ho fas teu, comences  a veure la llum...Ara mateix em sento molt bé, crec que estic fent les coses bé, des del cor...i això no pot fallar...jajaja!!

Res més només volia compartir aquests 4 sentiments i pensaments!!