DIA DELS DIFUNTS

Avui hem celebrat el dia dels difunts...suposo que deixant de vanda les religions...val la pena reflexionar i dedicar una jornada a recordar aquells que no hi son. Jo la veritat es sovint hi penso en els que no hi son, no necessito una diada especial per fer-ho pq de fet els sento ben aprop pero...si, avui pensava d'una forma una mica mes intensa en els que fa temps que ens van deixar. M'agrada recordar-los, avies, avis, amics, fins i tot gossos,...perque no? i pensava tambe en els que comencen  a viure, criatures que neixen, la vida crec que es tracta d' aixo, neixer, creixer i morir, sense la mort no hi hauria vida! Penso que tot el que gira al voltant de la mort ens es tabu, normalment ningu en vol parlar..i perque no? crec que forma part del proces...suposo que aquest fet es deu a que no se'ns educa per entendre que aqeusta realitat existeix i es realment una llastima, perque aleshores quan apareix una  mort a les nostres vides no sabem com reaccionar,...potser hauriem de treballar mes a nivell emocional en els nostres centres eductius, casa, escola,...Aqui a Nicaragua i suposo que a tots els paisos on hi ha miseria, la mort es viu amb mes naturalitat, es evident, per ells forma part de la vida quotidiana, l'entenen com una part del proces...es d'aquelles coses que potser hauriem d'aprendre nosaltres d'ells!

Jo aquest cap de setmana tambe he viscut una mena de renaixement! les ultimes setmanes han sigut dures per mi, la feina, els canvis, el fet d'estar vivint una expleriencia tant brutal i no poder-la compartir...em feia sentir en una solitud extranya, m'agrada gaudir dels moments d'estar sola, pero diguem que un decideix estar sol, esta be, pero aqui em sentia com obligada a fer-ho: la veritat es que aquest fet no es que hagi conviat de cop i volta, segueixo estant sola, pero ho he  acceptat. Aqui estan passsant moltes coses, a l'escola estem engrescats en els nous canvis, pero tot esta mutant de forma rapida i jo, ne m'adono, soc lenta per acceptar els canvis...o si mes no aqui ho soc! I necessito cert temps per anar paint tot allo que vaig visquent, i el projecte no em dona aquest temps...estem canviant el personal del centre, intentem professionalitzar una mica, pero aqeust fet te les dues cares de la moneda: aconseguir gent valida per col.laborar amb nosaltres i despedir-ne d'altre...aqeust fet a mi m'ha perturbat, tinc una mena de carreg de cosnciencia brutal, pq no puc evitar pensar que estic deixant algu sense feina, en un pais on no es gens facil treballar i guanayr-se la vida, pero alhora si no fem aquests petits moviments els que en surten malparats son els nostres alumnes i aixo tampoc ho volem...es una contradiccio en ella mateixa, no ho se a mi m'esta costant...Tambe influiex el fet de pensar en que estas modificant les coses, la por m;envaeeix, i si la cago? i si no estic el correcte? suposos que entre tots aquests canvis que estic vivint i el fet de comencar a enyorar-me de la meva terra i la meva gent...tot va sumant!

Pero aquest cap de setmana, arrel de la festa, el meu estat animic ha fet un gir, no nomes per la festa en si, sino pel que va representar, organitzar una historia entre la gent de la casa, sentir-te a gust, sentir-me a casa meva! En confianca, em vaig sentir comode i relaxada, va ser divertit i terapeutic ahora!! el diumenge em vaig llevar diferent, i els dies van passant i la sensacio no decau!! Em sento cada vegada mes adaptada, acceptada i, sobretot quan un s'adona que els coses no son tant diferents i veus tornes a tenir el "domini" o la seguretat en tu mateix, aquest fet et dona la forca necessaria per anar afrontant tot allo que va venint...

Avui ha sigut tambe el dia del yoga!! jajaja!! casualitats de la vida, o no? He rebut un manual per poder fer exercicis jo soleta a casa!! Es com la biblia del kundalini yoga!! Fantastic per poder entendre que el que el teu cos necessita treballar i com, genial! i a part he estat llegint tota la introduccio, on s'explica d'on sorgeix, historia, el perque serveix,...en fi m'encanta, ha sigut un regal per mi!! (gracies L.M). I quan ara la vespre he anat al meu "atzucac" nica, es a dir al bar on sovint, al vespre, vaig  a fer la cervesa, on la cambrera em coneix pel nom i sap el que prenc, m'explico? Doncs alla parlant amb la Susanne, la cambrera i la meva profe d'angles, resulta que ella es profe de ioga kundalini!! si si!! ha sigut bonissim!! Per la majoria aixo sera una xorrada pero jo necessitava trobar un lloc on fer ioga i seguir treballant, ja porto 2 anys fent-ne i la veriatat es que com senta tant be, crea com addiccio!!  Doncs au reina!! aqui ho tens!! A vegades em faig por i tot, perque tot allo que realment desitjo i anhelo..doncs apareix!! Que be!!

Bueno jo i les meves casualitats en n'anem a dormir..dema tinc una trobada important a Managua, anem amb en Bill (benefactor) a parlar amb la comissio de la seu central del Pipitos de Nicaragua! uuuhh, sona fort eh? jajaja! Anem a acabar de perfilar les coses, a veure com anira! Jo desitjo que be, penso que desvincular-nos del Pipitos no sera bo pel projecte pero si seguim treballant junts algunes coses hauran de canviar!! Dema ho sabrem!!

Bona nit i tapa't!!