SETEMBRE 2010, comença l'aventura...

SETEMBRE 2010,
Comença l'aventura...

martes, 5 de julio de 2011

Ja som al mes de juliol…el temps passa volant!! I ple de novetats

Però anem a pams:

EL PROJECTE…
(a nivel professional)

El projecte va evolucionant i es va veient quina dinàmica agafa més força, ens anem plantejant les coses a mesura que anem avançant.

La crisi ens està fent prendre decisions i ens  fa redefinir una mica el projecte, diguem que els recursos econòmics que volia aconseguir  la Fundación Funciona des de Madrid, no estant sorgint, a nivell de recursos públics, materialitzats en concursos per a la cooperació internacional, tant a nivell europeu, com estatal i autonòmic, han tancat l’aixeta, ens hem presentat a molts d’aquests concursos i just quan toca dir les adjudicacions ens notifiquen que s’ha suspès o que els criteris han canviat,…excuses barates!! Penso que si realment no hi ha diners, doncs que no convoquis res i llestos!! una merda pinchá en un  palo!! Per tant, nosaltres hem de prendre consciència del que tenim i del que podem fer. A dia d’avui, la financiació del projecte se sustenta amb el capital que aconsegueix el nostre benefactor gringo, en Bill, però aquesta aixeta també es tancarà aviat , primera perquè els donants americans porten molt de temps donant molts diners al projecte i segon perquè en breu (un any o dos) en Bill i la seva dona marxaran del país…(ella no és  feliç aquí…coses de rics,  suposo, no pot anar a l’òpera, ni al teatre cada cap de setmana, és un lloc insegur,... Jajaja), i si ells marxen  serà molt més complicat aconseguir els diners, molta gent el dona perquè sap que al darrera del projecte hi ha en Bill, saben que ell  gestiona els eus calers, si ell no hi és la confiança desapareix …
Per tant, davant d’aquest panorama, la Fundació i jo ens plantegem com atacar la problemàtica,  el nostre objectiu principal és que el PROJECTE no mori, i ens ho plantegem com una cursa de fons, on el més important és resistir fins al final…

Com es tradueix això? Doncs ben senzill, actualment oferim 3 serveis (Centre Atenció Temprana, Escola Especial i Teràpia Ocupacional), doncs escollim quedar-nos amb només un  o dos serveis i potenciar-los al màxim, la realitat és que per fer funcionar els tres serveis correctament caldria més professionals donant-me suport, un expert en Teràpia Ocupacional, un altre en Atenció temprana, un educador social,  en fi un grup de coordinadors que l’encarreguéssim de cada àrea…actualment ho faig tot jo!! I no dono a l’abast, està clar que per com funcionen aquí les coses, el nostre projecte xuta de puta mare, però davant de la meva exigència i el meu criteri professional, anem a tot i no acabem en res…no vull que això es converteixi en un espai només per estar…i si vull fer-ho funcionar bé o algú m’ajuda o acabaré folla!! Em vull bolcar només en una àrea i potenciar-la al màxim!! Ja que a més porto la gestió administrativa del centre...sóc bona però no tant!! jajajaja!!

Aleshores ve la part complicada..amb què ens quedem?? La resposta ve donada per la lògica i el sentit comú i no pas per les afinitats d’un mateix…Així que apostem pel Centre d’Atenció Temprana, per motius ben evidents: 1)perquè ens situa a  l’origen de la problemàtica, és des d’edats ben tempranes que cal començar la nostra tasca, per tal d’obtenir els màxims resultats, 2)perquè els pares amb quals treballem encara són “modelables”, és a dir, encara no han desenvolupat mals hàbits, ni estan cremats i el fet de que sigui tant ressent ( la majoria d'infants arriben amb mesos d’edat) fa que puguem ajudar-los des del principi, tant a obtenir coneixements sobre les discapacitats dels seus fills, com tractar-los, ajudar-los, com també en relació a la sensibilització davant de la feina que fem, davant de la resta de la societat,… i 3)perquè és un servei que no existex a nivell públic del país.

Diguem que seria començar la cas pels fonaments…i amb el temps anirem desenvolupant o creant els serveis que es vagin necessitant.

La  idea és deixar un espai de “reforç” escolar pels nens i nenes que aniran a l ‘escola  d’educació Especial que hi ha actualment a Granada (San Vicente e Paul), és  a dir, no volem deixar a l’estacada als nens i nenes que tenim  actualment fent Escola al centre, en part perquè  a mi se’m trenca l’ànima només de pensar en l’escola de Granada…només anant allà 3 hores al matí no farem feina!! Per tant volem que arribin a l’escola a les tardes i seguir treballant.
Igual faré amb els adults, però creant cursos concrets d’un matí o dos a la setmana amb temàtiques que realment els interessi, com ara informàtica, però vull que valorin el que tenen, actualment venen si els hi ve de gust…ara si ara no…

Amb tot això hauríem de fer  desaparèixer el menjador…buuuf...només de dir-ho se’m glaça l’ànima…però hem de retallar d’algun lloc, hòstia quan ho escrit sona tant malament…però no veig altre opció. NO sé..

Amb tot això encara anem donant voltes…reinventant cada dia!!

El que tinc lar és que necessito seguir formant-me i si realment ens decantem cap a l’Atenció Temprana, m’agradaria fer algun curs, encara que sigui online per poder tenir més base teòrica...però això és sinònim de diners..els qual no tinc!! Jajajaja!! Mica en mica!! De fet, sobre atenció Temprana no hi ha massa cosa, la base teòrica sorgeix del Libro Blanco de la Atencion temprana, a partir del qual es nodreix l’administració, vull dir que és el proposen des del Departament i tal,  i aquest ja el tinc en pdf i me l’estic empollant... de fet n’he fet una síntesi i la he explicat als treballadors, a mode de capacitació, però en vull més!!!!!!!!!

Per cert, el meu contracte ja està fet i casibé firmat, a partir d’aquest mes ja cotitzo i puc fer pujar els indicadors…una persona menys a l’atur!! Jajajaja!! El contracte és d’un any.

LA MEVA PERSONA...
(a nivell personal)

Això serà en la pròxima edició!! Jajaja!! Que com veieu soc dona de mooooltes paules!! Jajaja!! No us vull treure gaire temps...prometo que serà en breu!! Jajaja!!