26 DE MAIG, MES DE LA MARE!

HOLA FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS O SIMPLES CURIOSOS…

Tinc notícies fresques!! He acceptat el contracte laboral que m’ofereixen des de la Fundación Funciona, per tant m’he compromès durant un any més amb projecte!! A efectes reals això implica treballar en el CID fins al juliol de 2012!! Dit així acollona una mica oi?... De fet la meva decisió s’ha basat una mica en la lògica, és a dir, de moment firmem contracte, que passa el temps i veig que ja en tinc prou…doncs anul·lem el contracte i llestos. Realment havia de prendre una decisió i mai sabré quant de temps més voldré estar treballant  Nicaragua fins que no vagi passant el temps…així que m’he tirat a la piscina i de cap!! Jajaja!! De fet estic molt motivada amb el projecte, crec que necessito una mica més temps per acabar de fer l’”empeteta” que deiem…la feina aquí m’agrada i m’omple, no en senganyarem i que realment aquí s’hi viu mooolt bé!! Jejeje!!

Espero que la fundació complexi amb la seva part del tracte que és facilitar-me una visita anual a casa, o sea sé que em pagui una visita nadalenca per exemple!!!! Estaría d’allò més bé…sinó…doncs res ens veurem per les Santes del 2012!! Perque jo, ja no tinc ni un cèntim estalviat, jajajaja!! Ara que si voleu fer una recol·lecta en pro del meu viatge…no tinc cap problema!!! Jajaja!! És broma!!

Alguns més vius, us preguntareu quin sentit té fer una contracte que acabi al juliol si aquí el curs acaba al novembre?? Jo em vaig fer la mateixa pregunta, no tenia massa sentit, si realment jo, com a persona coherent amb el què faig, no marxaria mai a mig curs...doncs la resposta és ben senzilla, si realment ja en tinc prou per aquelles dates, poder fer començar algú mentre el curs estigui vigent, per poder fer tancament i obertura del següent…sembla una xorrada però és important, ja que per molt que t’expliquin com va el projecte cal veure com funciona això en viu, i arribar algú durant el periode de vacances i explicar-li de què va la cosa seria ben complicat…

EL tema de la vivenda també es comença a solucionar, si és que tinc la floreta al cul jo!! Finalment en B. el benefactor del projecte s’ha decidit a invertir en una casa pels voluntaris, si si!! De fet és una bona idea si tens en compte que als voluntaris no els pagues però donar-los un espai on dormir i viure ajudaria molt alhora de convèrcer gent per venir. Doncs a mi m’ha ofert de viure-hi sense pagar ni un ral!! Bé pagaria despeses d’aigua i llum i seria l’encarregada de gestionar l’espai quan hi hagin voluntaris, quin  xollo de veritat!! Ahir vaig anar a veure la casa i vaig flipar!! Una caseta preciosa amb 4 habitacions, molta llum i amoblada!! La bomba!! A més està relativament cèntrica i a prop del centre on treballo...què més vull??? És que no em puc queixar, en serio!! És clar que em quedo!! Jajajaja!!!

Amb el projecte anem creixent, mica en mica, hem organitzat unes sessions (charlas) pels pares, cadascuna orientada a una discapacitat en concret o trastorn, perquè ens n’hem adonat que molts pares no saben ni què tenen els seus fills, alguns diuen els noms que els han dit com ara síndrome Down però no entenen ni el seu significat ni què representa. I a partir de juny un divendres al mes farem xerrada amb un grupet de pares. També volem engrescar a crear, altra vegada, un grups o comissió de pares del Centre, els quals es reuniexi un cop al mes o cada 15 dies, volem que col·laborin amb les tasques del centre, volem sentir les seves opinions, implicar-los, doncs, en el projecte, que sentin que la seva veu també és important. Cada vegada tinc més clar que la força ha de sortir d’ells mateixos, nosaltres podem venir i donar una empenteta però qui realment s’ha d’implicar són les families, els mestres, la gent d’aquí.

Els companys de l’equip cada vegada van entenent més la meva dinàmica de fer, el meu “rotllo”, van captant les meves bromes, ironies,…cosa gens fàcil aquí, tenen la pell molt fina!! Per exemple, ara estem preparant activitats pel dia de la mare, que no és un dia sinó que ho celebren durant tot el mes de maig, però diguem que la traca grossa arriba el dia 30, és una data molt celebrada aquí, i m’agrada perquè no te només té l’aire consumista que tenen aquestes dates a casa nostra, sinó que, realment volen agraïr i valorar públicament la tasca de les mares del país, total que amb els nanos hem estat preparant una petita manualitat per oferir a les respectives mares, una cosa…com ho diaria…molt a la onda nica i per nosaltres queco i cursi!! Un cor vermell amb una blonda i un llacets, bueno, bueno…tremendo, de fet ja posaré alguna foto perquè s’ha de veure!! Doncs, no és el meu estil per res del món però entenc que aquí és “lo que se lleva” i les deixo fer, però quan els veig fent això em pixo de riure, no puc aguantar i aleshores és quan faig broma i els dic que és cursi, que sembla de iaia…tot en un  ambient de broma i tal…però ara ja van captant la conya, dies enrera s’haurien ofès perque creurien relament que  a mi no m’agrada la feina que fan,…blablablá…Costa d’explicar però diguem que em van coneixent i això m’agrada!!

Ja us explicaré com va la festa del dia de la mare, nosaltres hem preparat actuacions (bé els nois), farem un dinar popular, arròs a valenciana, jajaja!! M’agradarà veure com és això de l’arròs a valenciana!! Jajaja, posarem música, hem preparat activitats per les mares, en fi una festassa!!

Segueixo compartint més endavant…

PD: estic al corrent de les mobilitzacions que s’estan duent a terme per aquí…i haig de confessar que em moro d’enveja, m’encataria estar acampada a la plaça Santa Anna, o Catalunya o del Sol, analitzant el nostre món i com arreglar-lo. Encara hi ha esperança!! Des d’aquí envio molts ànims i felicitacions a tothom!!