CAP DE SETMANA DE RELACIONS SOCIALS…

El divendres vam celebrar el dia de mares, penso que va ser un èxit total, malgrat haver d'utilitzar les tàctiques alimentàries com a Esquer…però estic tranquil·la perquè sé que aquí, simplement funciona així!! A Centre tenim unes 80 famílies de les quals en van venir unes 65-70 és realment una bona dada, tot es va celebrar en un ambient festiu i alegre, els nois vam fet els balls i actuacions que tenien preparades, les mares van participar en els jocs que vam organitzar, veure-les jugar i riure…t’omple de felicitat, aquí un cop et converteixes en mare, sembla que no puguis deixar-te anar i gaudir mai més, de debò!! I aquest dia jugaven i reien com unes lloques!! El dinar va quedar boníssim, el famós arròs a la valenciana, jo patia perquè fer arròs per 80 persones sempre és difícil, quedarà covat? Cru? N’hi haurà prou per tothom? I va quadrar tot, de fet en va sobrar una mica i tot!! S’ha creat un grup de 15 mares per formar part de l’organització del centre!! La setmana que ve primera trobada!! Estic mooolt contenta de veure que ells també volen implicar-se en el projecte...no em vull fer il·lusions però pinta bé!!

Vam treballar tots en equip, tot ens ajudaven els uns als altres, sense necessitar que jo digués res!! Estaré aconseguint l’equip que buscava? Després de repartir el dinar tots els treballadors com per naturalesa ens van assentar a dinar repartits entre els cercles de cadires de mares i xerrant amb elles, ai em vaig emocionar una mica tot!! Quan es va acabar la festa vam recollir amb un pim pam i l’equip em va dir que anaven tots a fer una cervesa que si m’apuntava, evident ment hi vaig anar, va ser molt divertit, anar fent birres, xerrant del centre, de la vida de la feina, tot amanit amb una mena de confiança bolinguera ben curiosa!! I anaven sortint coses, i comentaris molt macos, res de fer la pilota, sonava sincer, l’ambient ho permetia!! Ai són tant joves…a mi em veuen com la jefa enrotllada i molona!! Jajaja!! Però em respecten…sembla una tonteria però crear aquest ambient en que et vegin lo suficientment col·lega com pq hi hagi confiança i alhora et respectin el suficient per fer-te cas i currar a tope és complicat!! Però mica en mica vas veien que els fruits sembrats, mica en mica van treien el cap i van florint…això em fa sentir plena i feliç!! La nit va acabar amb ballaruca i amb classes de granandino, un idioma ben curiós!! Jajaja!!  és que  a voltes, quan parlen la seva “jerga” profunda no entenc res de  res…

El dissabte al migdia segona sessió social del cap de semana, la final de la Champions, vaig quedar amb la Judith i el Chapu, una amiga que vaig conèixer al 2009, vam coincidir a la Prussia, en el primer projecte que vaig treballar, en època no vam connectar tant com ara però a mesura d’anar-te trobant i xerrant…ara tenim una relació xula!! Allò que dèiem, quan està lluny de casa, trobar gent de la teva terra no té preu…ella és de TÁRREGA i ell de MADRID jajaja!! Ella del Barça, ell de Real Madrid, ella catalanista fins la medul·la i ell…bueno és de Madrid de tota la vida!! Jajaja són una parella genial, vivien a les afores de Granada, al monte on fabriquen mel per vendre!! Total que vaig mirar el partit amb ells dos al Comedor Isabella, i sant tornem-hi, litres de cervesa a tope, però és que a la 12:30 (hora del partit aquí) fotia una xufa…que la birreta freda entra sola!! Lo bo és que no tens temps d’emborratxar-te ja que sues tant i tant ràpid que estàs netejant tota l’estona!! Jajaja!!  El partit un espectacle de bon futbol i el bareto ple de penya de l Barça i del Madrid!! Curiós…a la que van veure 2 noies mirant futbol i cridant com “possesses” és pixaven de riure!! Tots en volien fer gràcies…que visca el Barza que diuen aquí, que si no se què…nosaltres ens pixàvem també!! Ens vam endur el taper per dinar i les patates pel bermut!! Quin riure!! Aquí tot s’hi val m’encanta…m’agradaria veure la cara de qualsevol cambrer si trec la carmanyola en un bar, jajaja!! Aquí en van dir si necessitaven forquilles i tot!!!! Molt divertit!! Total, a les 16 i pico de la tarda encara estaven arreglant el món amb el madrileny jajaja!! De fet vam concloure que a Madrid estan desinformats i que l’altre era que…que3 cada vegada som més ciutadans del món que respecten d’idioma i les cultures d’arreu!! Per cert el dissabte que ve pujaré a casa seva a veure els eixams de mel i tota la infraestructura que tenen muntada allà!! Prometo fotos!!

Les 20h de vespre de dissabte, després d’una becaineta, truco a al Cecilia, una bona amiga nica també, la que va casar fa poc amb un gringo que era amic de Blake el noi americà amb el qual vivia…La truco per veure si aniran a sopar o a prendre alguna cosa i apuntar-me, però em diu que està a casa amb uns amics fent unes birrilles i sopant, que hi vagi…”me da pena” li dic jo…aquí “dar pena” vol dir que et fa vergonya…i ella insisteix: que no sigui tonta que hi vagi!! OK li dic jo!! Em foto una dutxeta per espavil·lar-me i cap allà, i aquí comença la tercera sessió social del finde!! A ca la Ceci conec a als 6 amics que hi havia, tots gais i lesbianes, però súper desinhibits, súper simpàtics i agradables!! Va ser una vetllada genial, nicas crítics amb la seva societat i amb els quals podies xerrar i discutir de tot, oberts de ment, bueno, bueno va ser la òstia!! Poder compartir amb ells aspectes i situacions que des del punt de vista estranger…costa que coincideixin, m’explico? Tots son del ram social i treballen en fundacions o ong nicas o estrangeres i em van ajudar a entendre moltes coses del misteriós funcionament nicaragüenc…un plaer vaja!!!!!!!  Van parlar de TOT, des de operacions de canvi de sexe, a economia mundial, passant per sandinisme i anècdotes varies…

De fet hi va haver tant bona onda que xerrant, xerrant va sortir que el mes que ve feia anys, i resulta que 3 d’ells son de cranc com jo i estaven organitzant una festa per celebrar tots els aniversaris de juny!! I em incloure al festival!! Celebraré el meu aniversari en “rancho” amb tot de gays i lesbianes!!! Jajajaja!!! Ens van prometre que també vindrien heteros!!!! Jajajajajaja!! Em fa ilu veure que sóc part d’aquí també!!!

Ja ho veieu quin cap de semana  més intens i complert…de fet la guinda ha sigut el somni que he tigut aqusta nit…però diguem que me’l reservo…jajaja!! Només us diré que m’he despertat amb un somriure d’orella a orella!! Jijiji!!!!!!!!!!!!

MIL PETONS, VISCA EL BARÇA I VISCA LES REVOLUCIONS!!

26 DE MAIG, MES DE LA MARE!

HOLA FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS O SIMPLES CURIOSOS…

Tinc notícies fresques!! He acceptat el contracte laboral que m’ofereixen des de la Fundación Funciona, per tant m’he compromès durant un any més amb projecte!! A efectes reals això implica treballar en el CID fins al juliol de 2012!! Dit així acollona una mica oi?... De fet la meva decisió s’ha basat una mica en la lògica, és a dir, de moment firmem contracte, que passa el temps i veig que ja en tinc prou…doncs anul·lem el contracte i llestos. Realment havia de prendre una decisió i mai sabré quant de temps més voldré estar treballant  Nicaragua fins que no vagi passant el temps…així que m’he tirat a la piscina i de cap!! Jajaja!! De fet estic molt motivada amb el projecte, crec que necessito una mica més temps per acabar de fer l’”empeteta” que deiem…la feina aquí m’agrada i m’omple, no en senganyarem i que realment aquí s’hi viu mooolt bé!! Jejeje!!

Espero que la fundació complexi amb la seva part del tracte que és facilitar-me una visita anual a casa, o sea sé que em pagui una visita nadalenca per exemple!!!! Estaría d’allò més bé…sinó…doncs res ens veurem per les Santes del 2012!! Perque jo, ja no tinc ni un cèntim estalviat, jajajaja!! Ara que si voleu fer una recol·lecta en pro del meu viatge…no tinc cap problema!!! Jajaja!! És broma!!

Alguns més vius, us preguntareu quin sentit té fer una contracte que acabi al juliol si aquí el curs acaba al novembre?? Jo em vaig fer la mateixa pregunta, no tenia massa sentit, si realment jo, com a persona coherent amb el què faig, no marxaria mai a mig curs...doncs la resposta és ben senzilla, si realment ja en tinc prou per aquelles dates, poder fer començar algú mentre el curs estigui vigent, per poder fer tancament i obertura del següent…sembla una xorrada però és important, ja que per molt que t’expliquin com va el projecte cal veure com funciona això en viu, i arribar algú durant el periode de vacances i explicar-li de què va la cosa seria ben complicat…

EL tema de la vivenda també es comença a solucionar, si és que tinc la floreta al cul jo!! Finalment en B. el benefactor del projecte s’ha decidit a invertir en una casa pels voluntaris, si si!! De fet és una bona idea si tens en compte que als voluntaris no els pagues però donar-los un espai on dormir i viure ajudaria molt alhora de convèrcer gent per venir. Doncs a mi m’ha ofert de viure-hi sense pagar ni un ral!! Bé pagaria despeses d’aigua i llum i seria l’encarregada de gestionar l’espai quan hi hagin voluntaris, quin  xollo de veritat!! Ahir vaig anar a veure la casa i vaig flipar!! Una caseta preciosa amb 4 habitacions, molta llum i amoblada!! La bomba!! A més està relativament cèntrica i a prop del centre on treballo...què més vull??? És que no em puc queixar, en serio!! És clar que em quedo!! Jajajaja!!!

Amb el projecte anem creixent, mica en mica, hem organitzat unes sessions (charlas) pels pares, cadascuna orientada a una discapacitat en concret o trastorn, perquè ens n’hem adonat que molts pares no saben ni què tenen els seus fills, alguns diuen els noms que els han dit com ara síndrome Down però no entenen ni el seu significat ni què representa. I a partir de juny un divendres al mes farem xerrada amb un grupet de pares. També volem engrescar a crear, altra vegada, un grups o comissió de pares del Centre, els quals es reuniexi un cop al mes o cada 15 dies, volem que col·laborin amb les tasques del centre, volem sentir les seves opinions, implicar-los, doncs, en el projecte, que sentin que la seva veu també és important. Cada vegada tinc més clar que la força ha de sortir d’ells mateixos, nosaltres podem venir i donar una empenteta però qui realment s’ha d’implicar són les families, els mestres, la gent d’aquí.

Els companys de l’equip cada vegada van entenent més la meva dinàmica de fer, el meu “rotllo”, van captant les meves bromes, ironies,…cosa gens fàcil aquí, tenen la pell molt fina!! Per exemple, ara estem preparant activitats pel dia de la mare, que no és un dia sinó que ho celebren durant tot el mes de maig, però diguem que la traca grossa arriba el dia 30, és una data molt celebrada aquí, i m’agrada perquè no te només té l’aire consumista que tenen aquestes dates a casa nostra, sinó que, realment volen agraïr i valorar públicament la tasca de les mares del país, total que amb els nanos hem estat preparant una petita manualitat per oferir a les respectives mares, una cosa…com ho diaria…molt a la onda nica i per nosaltres queco i cursi!! Un cor vermell amb una blonda i un llacets, bueno, bueno…tremendo, de fet ja posaré alguna foto perquè s’ha de veure!! Doncs, no és el meu estil per res del món però entenc que aquí és “lo que se lleva” i les deixo fer, però quan els veig fent això em pixo de riure, no puc aguantar i aleshores és quan faig broma i els dic que és cursi, que sembla de iaia…tot en un  ambient de broma i tal…però ara ja van captant la conya, dies enrera s’haurien ofès perque creurien relament que  a mi no m’agrada la feina que fan,…blablablá…Costa d’explicar però diguem que em van coneixent i això m’agrada!!

Ja us explicaré com va la festa del dia de la mare, nosaltres hem preparat actuacions (bé els nois), farem un dinar popular, arròs a valenciana, jajaja!! M’agradarà veure com és això de l’arròs a valenciana!! Jajaja, posarem música, hem preparat activitats per les mares, en fi una festassa!!

Segueixo compartint més endavant…

PD: estic al corrent de les mobilitzacions que s’estan duent a terme per aquí…i haig de confessar que em moro d’enveja, m’encataria estar acampada a la plaça Santa Anna, o Catalunya o del Sol, analitzant el nostre món i com arreglar-lo. Encara hi ha esperança!! Des d’aquí envio molts ànims i felicitacions a tothom!!

DE L'ABRIL AL MAIG... GRANDA-MATARÓ-GRANDA!!

Ha passat mot de temps des d’última crònica d’aquest blog…certament, però diguem que la dinàmica de vida es va trencar per un temps i ara tornem a la realitat. Aquest fet es deu a la meva visita a Mataró,  he estat un mes de vacances al meu propi país!! Tota una sensació!! 

Penso que encara no sóc capaç de desgranar totes les emocions viscudes durant aquest mes, mica en mica, però si que em veig capaç de valorar certs aspectes.

La visita a casa m’ha fet sentir estimada i enyorada, primera premissa per començar a carregar les piles i m’ha brindat la oportunitat d’estimar una mica més als meus, de tocar-los, d’abraçar-los,…qui diu que el contacte humà no és important?

També m’ha ajudat a col·locar cada cosa al seu lloc, quan vius lluny de casa tens la tendència a mitificar certs aspectes, dinàmiques, relacions fins al punt que perds la pròpia dimensió de la realitat, i quan tornes i veus que tot està al mateix lloc et relaxes…i certament t’ajuda a gaudir molt més de la nova vida que estàs creant a l’estranger. Amb això no vull pas dir que no segueixi enyorant la meva gent, ni la meva cultura, ni els meus espais, ans al contrari, sinó que ara col·loco l’enyorança en l’esglaó que li toca, el qual em permet no patir…ai costa molt d’explicar tot això!!

El més curiós de la història és que et sents tant descol·locat, estàs tornant a casa però ja no et sents ni d’aquí ni d’allà, no he perdut les meves arrels ni molt menys!! Però si que he tallat el cordó umbilical amb la meva terra, m’he obert a una altre cultura i realitat, i quan he tornat a Nicaragua, no m’he pas sentit d’aquí tampoc…crec que em declaro ciutadana del món, amb una tendència mediterrània i catalana molt forta!! Jajaja!! Però t'adones de com ens condicionen els patrons d’identitat,…en fi aquest tema encara l’haig d’acabar de cuinar, menjar i pair…

El retrobament amb la meva gent ha estat…molt agradable i dur alhora, sobretot els primers dies…tothom et posa al dia de la seva vida i jo per un moment em vaig sentir fora de lloc, semblava que tothom tenia la vida més o menys definida, alguns en relació a la seva vida professional, altres en relació al seu projecte de vida, parelles, fills,…i de cop i volta la por  em va envair…vaig caure a la trampa mortal dels patrons culturals (30 anys:  parella estable, projecte de vida estable,…) i vaig pensar: i tu què collons estàs fotent Alba?? Tens 30 anys i estàs treballant en un projecte al cul del món, sense parella, sense feina estable, sense casa!!! Buuf…em vaig deprimir per uns instants!! Fins em vaig adonar de que jo també havia escollit el meu camí, havia decidit explorar altres vies de la meva professió i descobrir altre realitats, veure món, créixer a nivell personal, que diríem, i vaig començar a sentir la força del que faig! Aquest ha sigut un pas important que fet…Suposo que el fet d’explicar la meva experiència en veu alta m’ha ajudat molt, compartir-la.

 

Aquesta vegada quan he  pujat a l’avió, la sensació ha sigut ben diferent, ja sabia on anava i aquest fet em donava certa tranquil·litat.

L’arribada ha sigut molt agradable també, veure que els lligams d’aquí també et reclamen i t’han trobat a faltar m’ha fet sentir molt bé, he tingut la sensació de tornat a un ambient, a un espai que ja és teu també…els humans som éssers socials i necessitem dels altres també

.

En fi, de moment fins aquí…només volia compartir aquestes sensacions!!