Els Dies van passant i realment cada vegada sento més els efectes d’estar vivint una experiència com aquesta…Nicaragua segueix essent, però, un lloc que no deixa de soprendre’m…té algunes peculiaritats dignes de ser explicades amb pèls i senyals, per exemple el funcionament dels  mitjans de transport, el TAXI, per exemple,  no és com a casa nostra, on tu quan pugues al cotxe tens el dret d’exigir on vols anar i aleshores ell te té el dret de cobrar-te la distància recorreguda, no!! Aquí tu li dius al taxi on vols anar i ell decideix si li va bé portar-te, i si et deixa pujar!! Això té una explicació: són taxis compartits i aleshores el taxista en funció de la dirección que porta veu si li va bé o no portar-te on tu li  demanes…aquesta manera de fer és curiosa, a avoltes et veus parant un taxi al mig del carrer i quan li has dit on vols anar ell et respon: “no amor!!” A vegades amb més simpàtia que d’altres..i et sols quedar allà plantada amb cara de xai abandonat…jajaja!! La part positiva és que els preu està estipulat…hi ha un mena de radis preestablerts i si et mous pel primer cercle, des del centre costa un preu i en funció del què t’allunyes la cosa va pujant…però resulta tan barat que és el mitjà de transport més utlitzat aquí, els cotxes en si estan fets una merda!! Destrossats, si fa no fa com de l’Afrique…però t’adones de com pot arribar a durar un cotxe!! Sembla que hagi de morir amb 10 anys i no és pas cert…comprovat que pot durar mooooolt més!!

L’altre mitjà de transport és la BICICLETA, aquest encara que no ho sembli és un mitjà de transport familiar, allí dalt n’hi van entre 2 i 4 persones, solen ser dos adults i les criatures, però el normal són 2, el que pedala i el que va assegut al radi o pal transversal de la bici, les criatures solen anar assegudes al manillar!! És increíble, sembla molt temerari però realment hi ha molts menys accidents dels que podría semblar…de debó!! Se les inventen totes, hi ha qui col.loca un troç de fusta sobre el radi per fer l’assseguda més agradable, hi ha qui fins i tot l’acolxa la fusta!!! El que pedala sol ser l’home i transporta la dona i el o els fills!! També trobem el format bici de treball, on us farieu creus del que arriben a transportar…des de cistelles d’un metre de diàmetre plens de fruita,  a pa, o formatge per vendre a pes,  el més espectacular que he vist era una bici amb un porc lligat al maleter!!! Viu i xisclant pobre bèstia…i anànven pel mig de la carrertera Panamericana tant tranquils!! (allò deuria pesar un munt…!!). Qui més qui menys té una bici, i alhora de decidir qui pedala i qui és portat hi ha com una norma, el propiertari de la màquina no pedala!! Diguem que pel fet de tenir en possessió una bici es guanya el dret de ser portat i de no cansar-se i la normat es compleix si o si, tan tés el pes o el volum de les persones!! 

L’altre mitjà de transport, és l’AUTOBUS, aquest és més per fora de ciutat, i és un món  a part, de debó, els busos solen estar en estats deplorables, però com us deia abans no acaben mai de morir…molts són antics busos escolars yanquis (d’aquells grocs de les pelis) que han vingut a parar aquí, els qual estan tunejats amb motius, normalment, religiosos, “crito te ama” o aquest tipus de missatges pintats o cares de Jesús,…i llumetes de colors això si, els colorins que no faltin!! Un cop a dins i amb els motors engegats comença l’espectacle!! Solen ser busos de parades intermitents, és a dir va parant a diferents llocs, alguns establerts I d’altres improvitzats, bàsicament on hi ha algú esperant…el bus sol anar a reventar de gent, gent asseguda, dreta i quan sembla que no hi cap ni agulla més, comencen a entrar els venedors ambulants, els quals porten de tot, des de refrescos d’ampolla, frescos de bossa, bossetes amb pollo frito i tajada (plàtan fregit a tires), panotxes de blat de moro, tortites, les quals te les omplen al moment,…també hi ha la versió verdura, bosses de tomàquets, cebes,…de tot i força i ells vam travessant el bus, enmig de la gentada cridant el nom del producte que ofereixen…L’espectacle que es crea és brutal, tan per l’exercici de la venda com després, quan la gent es fot a menjar, suquejant de tot per tot arreu!!! Jajaja!! És una fussió d’olors impressionant…jajaja!!! Un cop sembla que ha tornat la calma, el bus torna a parar i puja més gent, aquesta vegada són els venedors de medicaments!! Si, si, et fan tota una explicació del prodcute que porten, en plan pregonero i et diuen els beneficis i contraindicacions…aquí el tema de la medicació fa por…la venen per tot arreu, supermercats, “pulperías” (que són unes botiguetes familiars que venen de tot una mica i que están obertes totes les hores del dia!!), …per tant als busos perquè no?? L’altre dia a mi em va tocar una explicació d’unes pastilles antiparasitàries, el venendor duia fins i tot un rètol amb uns dibuixets de cada tipus de paràsits o ameba, de colorins i anava explicant en to castastrofista els efectes de cada un al cos!! Molt còmic per nosaltres, però massa alarmista pels nicas, pel meu gust… I quan semblava que ja no podien tenir més sorpreses dalt del bus entra el predicador de torn!! “con la palabra de dios”!! mareta meva!!! Això si que era increíble!! El paio llegia troços de la biblia i deia que la paraula de déu es complia, que déu ja anticipava terratrèmols i desgràcies, i k estaba passant…el paio realment estava al dia dels eventos mundials i ho reflexava en els eu discurs…pero de mal rotllo…intentava transmetre por a la gent amb un to…que no em va agradar gens!! I tot això en 3 hores de trajecte en bus!!!! Brutal!!!

Com veieu estic ben entretinguda!! 

Tot aquesta descripció venia pel fet d’haver viatjat a Estelí,  la visita era en un centre per joves amb discapacitat    (www.lospipitosesteli.org.ni/) un lloc que funciona com el que jo estic intentant crear a Granada… tenen tallers ocupacionals  dividits per nivells, des de pre tallers (on es comença per tallers de manualitat i habilitats) passant per tallers d'espelems, cuina, bisuteria, i si anem pujant l'escala després trobem el taller de fusteria on elaboren jocs de fusta, moble,s..i l'esglaó final és la inserció a llocs de treball especial en empreses externes, on es comença fent unes pràctiques i demostrant que aquests joves poden treballar igual que qualsevol, fent un seguiment primer i aconseguint un contracte legal al final del procés..i s'aconsegueix!!!M’ha anat molt bé veure que la teroria es pot materialitzar…salvant les diferències…és a dir sé  del cert que del que m’expliquen al que realment es fa hi ha un marge…però tot i això  ha sigut molt instructiu i inspirador per mi!! Crec que el nostre projecte a dia d’avui està enfocant cap a masses lloc a la vegada, cal concretar, VULL APOSTAR PER UN O DOS TEMES EN CONCRET I ANAR A PER ELLS, és que sinó la feina i la força es dispersa i acabarem per no fer res…així que voto a favor de la terapia ocupacional i els pretallers laborals!! I voto pel centre d’estimulació temprana!! Jajaja!! Si, si cada un d ‘aquests sectors si es volen realizar correctament s’ha d’afinar i cal dedicació…(aquest tema l’abordaré més concretametn un altre dia…segueixo amb la crònica d’Estelí!!!) òstia he dit crónica?? Sembla mon pare!! Jajaja!!!

A Estelí també em vaig retrobar amb un grupillo d’universitaris catalans els qual han estat 6 mesos fent pràctiques de les seves respectives carreres, en llocs diferents, escoles, centres juvenils, centres de dones,…molt macus…i joves!! Òstia em vaig sentir gran la seu costat…tots de 21 anyets amb el convenciment de que saben ja com funciona le món!! (i m’dono que ni jo amb casibé 10 anys més ho sé encara…)Però amb un estusiasme brutal!! I què us diré de la convivència entre ells…jajaja!! Realment s’estan reafirman com a adults i necessiten demostrar que cadascú és bo en alguna cosa…i davant meu encara més!! Jo compartia el sopar amb ells (una truita de patates amb pa amb tomàquet) com un més fins que de cop e m vaig adonar que tots volíen demostrar dissimuladament lo adults que eren davant meu…potser va ser paranoia meva o no…pèro em f¡va fer molta gràcia!! Tots ben catalanistes i teòricament ben instruits i defensant la seva cultura a cor que vols!! Com jo suposos…però aquella energia i ímpetu!! Em va encantar!! Bé tot això son percepcions que vaig tenir jo…segurament ells se’n van endur una altre…jajaja!! Em van fer pensar en quan jo tenia 21 anys i també creía que ja era adulta i savia de que anava tot i ara sé del cert que encara queda un llarg camí…però i no és maco això??

També vaig aprofitar la meva estada a Estelí per visitar una escola,  Escuela Cristal (www.fundacioncristal.org) la qual està dirigida per una gironina la Cristina, una dona amb un parell d’ovaris que ha aconseguit obrir una escola inclusiva, com les que representa eu em de tenir a l’educació pública catalana…pèro de veritat!! La metodología es especial, agrupa els nena per nivells maduratius i aquest tret afavoreix la inclusió d’alumnes amb discapacitat, un 30 per cent dels alumnes  que te l’escola presenten capacitats diferents i treballent conjuntament i compartint aula, expeirències, vivnecies amb la resta d’alumnes, de cop i volta veus que és real que es pot aocnseguir...ho vaig veure amb els meus propis ulls!! La directora ja m’oferia feina i sou si em quedava amb ella!!! Jajaja!! Ella porta 8 anys a Nicaragua, és mare soltera de 2 fills adoptats al país i sembla que se n’ha sortit prou bé…fa molta feina de capacitació pels Mestres tant de la seva escola com de la resta del municipi i vetlla perque els Mestres natius aprenguin cada dia més i puguin així pujar el nivel educatiu de la zona!! Com tots el projectes li ha costat molt arrencar però amb el temps veus com sí que pot crear-se i fer que funcioni!!  Amb ella parlàvem de les problemàtiques en que et trobes, vaja, comapartint impressions i vivències…ajuda molt veure que algú ha passat pel mateix i t’enten i en pots parlar i en català!!! Veure escoles com aqeustes funcionant em realfirmar en el fer de dir que Nicaragua és el país de les oportunitats, en el sentit més bondadós…es poden crear coses de zero i fer-les funcionar i començar des de baix…fent créixer una societat millor. Realment té coses negatives com tot en aquesta vida…pèro algú coneix la perfecció?? No? Jo tampoc…així que em quedo amb la part positiva de la historia!!!