Fa uns 15 dies que no fumo…i estic ben convençuda del que faig, després de molt reflexionar vaig decidir que havia arribat el moment, que, fent cálculs, portava la meitat de la mava vida fumant!! Sona fort dit així oi? I de cop i volta em van començar a venir pensaments al cap, com ara: quin buit intento omplir amb el fum del tabac? Quina mena de seguretat em dona el tabac? Perquè necessito engañar-me a mi mateixa? Realment vull que un vici insaluble domini la meva vida? Perquè realment quan estàs enganxat al tabac…és el vici qui mana, no! Sóc jo qui domina la meva vida!! En fi, pensaba en què m’aportava realment el tabac a la meva vida? Res de bo…quedar bé? Semblar guay? Quines tonteries!!! I posats a estirar el fil, pensava també en els impostos que ens fan pagar pel tabac, els quals llegia que han apujat encara més al nostre sant país…jo haig de pagar la crisi?? Si home!!! No vull regalar ni un cèntim a la causa!! Jajaja!!
Certament no està siguent gens fácil…podríem dir que només pateixo un 20 per cent del temps, però quan m’agafa l’ansietat…és molt forta, em sento com una malalta realment, com una adicta..sé que sona exagerat però és així!! I aleshores haig de frenar els meus impulsos per menjar o devorar el primer trobo de menjar…que solen ser marranades..crec que la ment és molt intel·ligent i perversa perquè al voler anular un hàbit dolent ell reacciona i diu: d’acord, no tabac però aleshores et demana alguna altra cosa també isaluble en excés, com ara xocolata, galetes o merdetes vàries!! I jajaja no et demana pas broxetes d’api o pastanaga…no et demana sucre!! I així estic anar agafant kilos a un ritme frenètic! Jajaja però ja ho anirem solucionant…de mica en mica, tot alhora no pot ser!! Crec que la prioritat ara és treure el tabac!!
Suposo que compartir aquestes reflexions amb vosaltres fa que em reafirmi a mi mateixa…sento la pallissa que acabao de fotre…jajaja!!!
Més cosetes, l’escola!!
Doncs el dia 10 de gener ens vam incorporar els Mestres, tot l’equip nou, i realment tenim una feinada de por!! Des de neteja, organització, programació,…de tot, el primer era reflexionar sobre com volíem enfocar el nou curs, la idea del projecte ja estava feta però jo volia que ells se sentissim partícips del mateix, que la pensessin, que la creessin, que la fessin seva,… i això és el que hem fet, pensar en l’ideari, redactar normatives, programes educatius,…la veritat és que l’equip està motivat i això és important…necessiten que se’ls vagi guiant i animant però aquesta feina la faig molt bé, intento crear un equip, que hi hagi bon rotllo, que se sentin que prenen les decisions, que es facin el projecte seu… Encara ens queda molta feina…però hi ha una part que fins que no s’incriguin els alumnes no podrem acabar de definir del tot…Ens hem definit com a CENTRE INTEGRAL DE DESENVOLUPAMENT, amb aquesta nomencletura abastim tots els àmbits del desenvolupament de les persones amb capacitats direferents: atenció temprana, educació, autonomía, inserció laboral, suport psicològic,…
El planning és el següent: la setmana que ve acabar la programació del 1r trimestre, comprar el material tant d’aula com del CET (centre estimulació temprana), també s’incorporaran a l’equip el fisioterapeuta i la psicóloga. L’altre semana obrim el període de matriculació i el dia 1 de febrer tret de sortida del curs 2011!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquesta última semana ha sigut durilla, ens passat els dies sencers a l’escola fent feina…des de les 8:30 del matí fins a les 17h…dinant allà….buff!! però aquest tipus d’estrés és d’aquell que et fa sentir bé!! Realment estic una mica acollonida, sense voler he creat un projecte educatiu el qual estic a punt d’aplicar…i tinc por de que no surti bé, de que tinguem pocs alumnes, de no estar a l’alçada, d’equivocar-me…però ara no em puc parar, em d’anar seguint i ja veurem com surt…Jo mateixa em pressiono molt, ho sé, a voltes massa i m‘exigeixo coses, i haig de ser realista i ser conscient de que és la primera vegada a la vida que faig quelcom així! Sé que per poc que funcioni amb el temps me’n sentiré molt orgullosa…crec que des de fora es deu veure diferent…
El tema dels Pipitos encara està latent…se suposo que recordeu que vam acabar l’any escolar amb una decisió clara, ens separavem, creient que així el funcionament d’amdues parts seria més idònia, Pipitos com associació de pares podría realment treballar per ells mateixos, i nosaltres ens oferíem a realizar qualsevol aportació de suport, des de cedir un espai, a donar capacitacions als pares,…faltava també saber si la seu central de Pipitos donava el vist-i-blau per seguir amb el capítol de Granada,…total que estem a 15 de gener i encara no teníem cap notícia, res, i a nosaltres ens interessava més que res a nivel “burrocràtic” desfer els acords, ja que els contractes dels treballadors que es quedaven al nou projecte encara estaven a nom de Pipitos…bueno dimarts tinc una reunió amb la seu central a veure què? M’han arribat veus de que els interessos de Pipitos Central amb nosaltres eren purament econòmics, ells volíen gestionar els diners que aportava Corazón Contento, és a dir en Bill Ashman, l’americà, i això fa pudor de socarrim…ai senyor! no és que vulgui malpensar però…hi ha coses que fan pudor, perquè volen gestionar ells els diners d’un projecte d’una altra ciutat? Aquests diners estan pressupostat i comptats per fer un servei concret, què en treuen ells de fer-los pasar per la seu central? Doncs diuen que volíen quedar-se’ls ells per pagar els seus salaris (dels capos de la seu central de Managua) i si sobrava algu enviar-ho a l’escola!!!!!!! Si home!!!!!!!!!! En fi…visca la coopera-perversió dels països per desenvolupar!!!!!
Per cert, ahir vaig sortir, feia dies que no m’ho passava així de bé!! Vaig aprendre a beure com ho fan els nicas experimentats!! Versió TRAGO NICA, això vol dir et veus un gotet de rom sol, en plan xupito, només amb sal i llimona, diuen que així no tens ressaca l’endemà…i realment és cert!! Ho puc veritficar!! Jajaja!! Senta molt bé al cos!! Tant que m’haurieu d’haver vist ballant salsa, merengue, marimba i jo que se què més…tenia el peus àgils!! Jajaja ens pixavem de riure!! La qüestió és perdre la vergonya i practicar molt!! I el “CONCHIS” sempre hi ha pretendents disposats a ser la teva parella de ball!! Jajaja!!
Avui anem a un concert de PERROZOMPOPO, cantautor nica, de la saga familiar dels Mejía Godoy, els quals són una familia cèlebre i amb una llarga tradició musical, doncs avui toca un dels nebots Mejía, un noi jove, guapo (de moment el nica més guapo que he vist!!) amb la seva banda, a veure què tal!!
Bé ja us he posat una mica al dia…
Petons, abraçades, pessics i mossegades!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario