PRIMERA LLUNA PLENA DEL 2011 A NICARAGUA...

      Estic feliç i orgullosa del que estic fent aquí, al centre ja ho tenim tot més o menys enllestit...falten coses però que s'aniran fent sobre la marxa. Hem fet la programació del primer trimestre pels nens edat escolar, objectius,...(cosa difícil donat que el nivell d'aquí és molt diferent del nostre!!), ja tenim el centre net i polit, i les aules preparades per passar a l'acció, ja tenim pràticament tot el material a punt. La setmana que ve obrim la inscripció, moment  crucial..jo anava ben acollonida però la gent truca i pregunta i relament tindrem més gent de la que pensavem, penso!! que fuerte! Jo encara ho he començat i ja m'estic plantejant el curs vinent...sóc  la òstia!! però és que sempre he dit que creia que això que feia era posar un "parche" i a mi m'agradaria que el projecte anés en sintonia amb el funcionament del ministeri d'aquí, tot i que no funciona ni per casualitat correctament però ells mateixos l'han d'anar solucionant...vull dir que: la meva idea és que tots els nens que tenen edat escolar facin aquest curs pont amb nosaltres, que rebin una atenció inidividualitzada que aprofitin les nostres instal·lacions i els nostres recursos durant aquest curs a tope!!  i l'any que ve...reubicar-los a cadacun on li toqui, escola especial (els més severs), escola regular (els mes lleus) i nosaltres convertir-nos en una escola taller per poder orientar professionalment aquells que ja no están en edat escolar!! Així estic ara mateix...potser la meva feina aquí ha de ser capacitar en aquest sentit? A veure no capacitar jo personalment a tot cristo!! Sinó buscar els recursos per portar Mestres cap aquí, potenciar les relacions entre universitats per enviar professors,…desenvolupar sistemes de relació per tal de que els universitaris vinguin a fer practiques aquí ( de fet això ja existeix però amplificar…) no sé tot plegat estic donant-li voltes…són pensaments. És que penso que aquí falta molta formació…ara volen instaurar un sistema educatiu basat en la inclusió, com a casa nostra! Que dius: bona idea, aqeust és el camí! Però abans de regar un prat pq floreixi primer has d’haver plantat un llavor oi? Aquí volen jugar a l’educació inclusiva sense tenir els mestres capacitats per fer-ho!! Pot ser un desastre total i absolut…I potser el que podem fer nosaltres és ajudar a pujar aquest nivel educatiu, des de la base, m’explico? Bueno…jo i les meves neures!! Jajaja!!

     Més coses, estic molt orgullosa d’haver deixat de fumar!!!!!!! Ho porto molt millor del que em pensava…ara estic omençant a descubrir els beneficis de deixar-ho, com ara la increíble capacitat pulmonar que tinc!!! Vaig a cada dia al gimnàs i em foto a corre 45 minuts o una hora i em quedo tant panxa!! És increíble!!! De debó estic tant alucinada i contenta!! Em sembla que ara em tornaré adicta a l’esport!! (Moragas: començo a entendre moltes coses…jajaja). El meu estat anímic també ha canviat, dedebó el fet de fer esport ja sabem que posa de bon humor, de sempre, però ara que puc arribar més enllà la felicitat es desborda!!! Arribo a casa amb uns subidons d’alegria!! Jajaja…

     A veure, suposo que és tot plegat!! Que ja estic adaptada, que la feina va bé, que jo mateica mica en mica m’he anat acostumant a la vida d’aquí i tot plegat fa que em sentí feliç de la vida!! M’adono de que ric més, a voltes sense massa sentit, vull dir que em poso a pensar en el queestic fent aquí, en el que he abandonat a casa, de tot allò que mica en mica m’he anat desprenent (lligams, dependències, costums, hàbits,…) i em poso a riure de veure que es pota conseguir i que senta de conya!!! Ara mateix ja començo a veure que dur a terme la meva aventura personal té els seus resultats, que tot allò que vaig començar a sembrar comença a sortir, a treure el cap!! Encara no floreix..però temps al temps…Evidentment hi coses que encara podem millorar però cada cosa tindrà el seu moment!! 

     Per cert, la meva adicció al culebrot La Riera continúa, evidentment i la meva sorpresa va ser veure l’Atzucac!!!!!!!!!!!! Una mica més i em poso a plorar de l’emoció!! Jajaja!! La plaça de darrera l’ajuntament, el Frèsia, can Palauet convertit en bar!!  (només faltava la Tània darrea el taulell… Jajaja!!) però sobretot l’Atzu!! En serio vaig riure tant!!! Poder veure el bar, amb cartell del menú…com enyoro aquestes petites coses…de debó!!

     De debó que marxar de casa serveix per revalorar les coses que tenim aquí…som tant afortunats…tant!!! Tenim molta sort i no ens hem de sentir npas malamant per gaurdir dels privilegis que tenim a casa nostra, sinó, únicament valorar-ho i ser-ne conscients, i sobretot no malgastar-ho!!! Pensó que casdascú li toca viure on li toca i per tant en aquest sentit no podem fer-hi res, però que podem valorar-ho i compartir-ho…pensem-hi.

     També he descobert el japonés acupuntor i kinesiòleg!!! Us podeu imaginar la súper il·lusió que m’ha fet trobar una mica de medicina alternativa!!!!!!! No és massa car i el paio en sap un munt!! Hi vaig anar a la Lídia, la de l’hotel on vaig estar al principi, ella i seu marit em cauent de conya!! Són de Tona i m’encanta poder parlar amb ells, sovint vaig a dinar a casa seva i relament es nota que son catalans…vull dir que ens entenem parlant!! No només peruqe parlem el mateix idioma ( que intueixo el que esteu pensant…”i és clar que us enteneu!! Parleu el mateix idioma!! Jajaja!!), vull dir que la mentalitat, la ironia, el sentit de l’humor,…és el de casa nostra i realment també tenim una manrea d’enfocar la vida ben similar…en serio!! Ara no sé a què venia això? A sí! Pq hi vaig anar amb ella a l’acupuntor! El dilluns 31 hi tornem a seguir aqmb el tractament!!

     Avui despedim a en Bruno, el joier mexicà, una vegada més despedim…que dur! Ell segueix la seva ruta dirección Argentina, on vol fer un curs de somelier!! Avui farem un soapret i festa. Com trobaré a faltar les converses a la seva oficina (és a dir a la taula  davant del bareto on posava la parada!! I els dubtes existencials, i sobretot la “rumba” que diu ell, la festa!! Amb qui aprendré a ballar salsa jo ara??!! Jajaja!! Em fa peneta en realitat…ja m’havia costumat a veure’l i fer una birreta amb ell a ala tarda…en fi…

Petons a tots i totes!!!!!!!!!!

ENCETANT L'ANY NOU...I PUC AFIRMAR QUE VAIG FORTA!!

Fa uns 15 dies que no fumo…i estic ben convençuda del que faig, després de molt reflexionar vaig decidir que havia arribat el moment, que,  fent cálculs, portava la meitat de la mava vida fumant!! Sona fort dit així oi? I de cop i volta em van començar a venir pensaments al cap, com ara: quin buit intento omplir amb el fum del tabac? Quina mena de seguretat em dona el tabac? Perquè necessito engañar-me a mi mateixa? Realment vull que un vici insaluble domini la meva vida? Perquè realment quan estàs enganxat al tabac…és el vici qui mana, no! Sóc jo qui domina la meva vida!! En fi, pensaba en què m’aportava realment el tabac a la meva vida? Res de bo…quedar bé? Semblar guay? Quines tonteries!!! I posats a estirar el fil, pensava també en els impostos que ens fan pagar pel tabac, els quals llegia que han apujat encara més al nostre sant país…jo haig de pagar la crisi?? Si home!!! No vull regalar ni un cèntim a la causa!! Jajaja!!

Certament no està siguent gens fácil…podríem dir que  només pateixo un 20 per cent del temps, però quan m’agafa l’ansietat…és molt forta, em sento com una malalta realment, com una adicta..sé que sona exagerat però és així!! I aleshores haig de frenar els meus impulsos per menjar o devorar el primer trobo de menjar…que solen ser marranades..crec que la ment és molt intel·ligent i perversa perquè al voler anular un hàbit dolent  ell reacciona i diu: d’acord, no tabac però aleshores et demana alguna altra cosa també isaluble en excés, com ara xocolata, galetes o merdetes vàries!! I jajaja no et demana pas broxetes d’api o pastanaga…no et demana sucre!! I així estic anar agafant kilos a un ritme frenètic! Jajaja però ja ho anirem solucionant…de mica en mica, tot alhora no pot ser!! Crec que la prioritat ara és treure el tabac!!

Suposo que compartir aquestes reflexions amb vosaltres fa que em reafirmi a mi mateixa…sento la pallissa que acabao de fotre…jajaja!!!

Més cosetes, l’escola!!

Doncs el dia 10 de gener ens vam incorporar els Mestres, tot l’equip nou, i realment tenim una feinada de por!! Des de neteja, organització, programació,…de tot, el primer era reflexionar sobre com volíem enfocar el  nou curs, la idea del projecte ja estava feta però jo volia que ells se sentissim partícips del mateix, que la pensessin, que la creessin, que la fessin seva,… i això és el que hem fet, pensar en l’ideari, redactar normatives, programes educatius,…la veritat és que l’equip està motivat i això és important…necessiten que se’ls vagi guiant i animant però aquesta feina la faig molt bé, intento crear un equip, que hi hagi bon rotllo, que se sentin que prenen les decisions, que es facin el projecte seu… Encara ens queda molta feina…però hi ha una part que fins que no s’incriguin els alumnes no podrem acabar de definir del tot…Ens hem definit com a CENTRE INTEGRAL DE DESENVOLUPAMENT, amb aquesta nomencletura abastim tots els àmbits del desenvolupament de les persones amb capacitats direferents: atenció temprana, educació, autonomía, inserció laboral, suport psicològic,…

El planning és el següent: la setmana que ve acabar la programació del 1r trimestre, comprar el material  tant d’aula com del CET (centre estimulació temprana), també s’incorporaran a l’equip el fisioterapeuta i la psicóloga. L’altre semana obrim el període de matriculació i el dia 1 de febrer  tret de sortida del curs 2011!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta última semana ha sigut durilla, ens passat els dies sencers a l’escola fent feina…des de les 8:30 del matí fins a les 17h…dinant allà….buff!! però aquest tipus d’estrés és d’aquell que et fa sentir bé!!  Realment estic una mica acollonida, sense voler he creat un projecte educatiu el qual estic a punt d’aplicar…i tinc por de que no surti bé, de que tinguem pocs alumnes, de no estar a l’alçada, d’equivocar-me…però ara no em puc parar, em d’anar seguint i ja veurem com surt…Jo mateixa em pressiono molt, ho sé, a voltes massa i m‘exigeixo coses, i haig de ser realista i ser conscient de que és la primera vegada a la vida que faig quelcom així! Sé que per poc que funcioni amb el temps me’n sentiré molt orgullosa…crec que des de fora es deu veure diferent…

El tema dels Pipitos encara està latent…se suposo que recordeu que vam acabar l’any escolar amb una decisió clara, ens separavem, creient que així el funcionament d’amdues parts seria més idònia, Pipitos com associació de pares podría realment treballar per ells mateixos, i nosaltres ens oferíem  a realizar qualsevol aportació de suport, des de cedir un espai, a donar capacitacions als pares,…faltava també saber si la seu central de Pipitos donava el vist-i-blau per seguir amb el capítol de Granada,…total que estem a 15 de gener i encara no teníem cap notícia, res, i a nosaltres ens interessava més que res a nivel “burrocràtic”  desfer els acords, ja que els contractes dels treballadors que es quedaven al nou projecte encara estaven a nom de Pipitos…bueno dimarts tinc una reunió amb la seu central a veure què? M’han arribat veus de que els interessos de Pipitos Central amb nosaltres eren purament econòmics, ells volíen gestionar els diners que aportava Corazón Contento, és a dir en Bill Ashman, l’americà, i això fa pudor de socarrim…ai senyor! no és que vulgui malpensar però…hi ha coses que fan pudor, perquè volen gestionar ells els diners d’un projecte d’una altra ciutat? Aquests diners estan pressupostat i comptats per fer un servei concret, què en treuen ells de fer-los pasar per la seu central? Doncs diuen que volíen quedar-se’ls ells per pagar els seus salaris (dels capos de la seu central de Managua) i si sobrava algu enviar-ho a l’escola!!!!!!! Si home!!!!!!!!!! En fi…visca la coopera-perversió dels països per desenvolupar!!!!!

Per cert, ahir vaig sortir, feia dies que no m’ho passava així de bé!! Vaig aprendre a beure com ho fan els nicas experimentats!! Versió TRAGO NICA, això vol dir et veus un gotet de rom sol, en plan xupito, només amb sal i llimona, diuen que així no tens ressaca l’endemà…i realment és cert!! Ho puc veritficar!! Jajaja!! Senta molt bé al cos!! Tant que m’haurieu d’haver vist ballant salsa, merengue, marimba i jo que se què més…tenia el peus àgils!! Jajaja ens pixavem de riure!! La qüestió és perdre la vergonya i practicar molt!! I el “CONCHIS” sempre hi ha pretendents disposats a ser la teva parella de ball!! Jajaja!!

Avui anem a un concert de PERROZOMPOPO,  cantautor nica, de la saga familiar dels Mejía Godoy, els quals són una familia cèlebre i amb una llarga tradició musical, doncs avui toca un dels nebots Mejía, un noi jove, guapo (de moment el nica més guapo que he vist!!) amb la seva banda, a veure què tal!!

Bé ja us he posat una mica al dia…

Petons, abraçades, pessics i mossegades!!!