Hola canalla!!
Ara si s’acaba l’any…i jo estic vivint la meva gran aventura personal!
Aquests últims dies he tingut la necessitat d’explorar i recordar tot allò viscut durant el 2010 i realment estic impressionada…a voltes costa ubicar els records en el temps!! Per mi el 2010 es simbolitza en molts canvis, a tots els nivel i penso que la culminació aquí a Nicaragua és signe indicador d’aquests canvis…crec que necessitava mirar des de la distància tot el que per mi representa Mataró, la meva gent, pq mal ens pesi, ens hem fet gran tots plegats, la vida és molt diferent i jo vaig necesitar fer un dol d’aquesta vida pasada per poder encaixar la nova.
Des d’aquí veig les coses des d’un angle diferent, una perspectiva diferent, l’escala de valors canvia i la mentalitat sobre el funcionament del món també, és molt gros tot això!! Les realitats que estic visquen aquí m’està fent canviar el pensament, sona a tòpic, ho sé, però és tant cert…m'adono que és pot viure amb tant poc i ser feliç…n’hem d’aprendre tant encara…molta tecnología i molts avenços certament, però on ha quedat la nostra essència humana? Aquí tot això encara és latent, suposos que la pobresa i el ritme de vida ho permet però aquí la gent et mira els ulls i et veu…En fi…
La qüestió és que estic molt contenta d’acabar l’any aquí, d’haver sigut valenta i cumplir amb els meus propòsits i sobretot d’estar-ne extraïent quelcom, experiència, aprenentatge, replantejaments…
Quan vaig arribar aquí la meva aportació al projecte havia de ser molt diferent…venia a donar suport a compartir el meu coneixement però des d’una segona fila, m’explico? I de cop i volta estic al capdavant del mateix projecte però remodelat per mi, amb les meves idees i amb una resposabilitat enorme!! Quan estàs “parint” un projecte teu la cosa canvia, les pors et poden véncer, pots dubtar i fins i tot abandonar, però, no sé pq quan van començar a sorgir els problemes vaig agafar les regnes amb una naturalitat que a vegades m’espanta i tot!! M’ho vaig prendre com que era el que em tocava fer, que per això estava allà, sense dubtar ni un moment, fins i tot diría que amb un cert grau d’inconsciència. Ai, però ara que en sóc realment conscient estic cagada…jajaja, tinc por que la cosa no funcioni, però és aquell tipus de por que té un punt de plaer, és emocionant!! De fet tinc moltes ganes de que arribi ja el moment i engegar motors!! Tenim el projecte, tenim el personal i sobretot tenim la motivació així que no pot fallar. I si falla segurament també tenim les eines necessàries per reconvertir els errors i sortir-nos-en, i tant!!
M’he tornat a posar les piles amb l’esport i crec que ara mateix estic en ple subidón d’endorfines!! Vaig cada dia al gimnàs, faig exercici (aeròbic, kingboxing o com es digui) i després faig una clase de yoga, estic descobrint el hatta yoga i no està malament crec que tenia masses prejudicis…m’agrada!! Total, que avui hi havia una clase especial, de tant en tant venen professors de yoga de l’extranger, que solen estar de vacances per aquí i et donen una clase gratuïta, doncs avui ha vingut un “peazo” de gistmet!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Mare meva impressionant, de pell negra, musculat (però musculat no en plan peses sinó fibrós) bueno bueno!! Estaba tremendo imagineu si valia la pena que he fet la classe tot i que era tota en anglès!! Que si "feeling" per aquí que si "yous heands in your" no se que…jajajaja em pixava de riure!! Pèro més ho menys he seguit tot i si no mirava al paio del costat que per imitacó també s’apren!! Jajaja…m’he enamorat del negre!!!!!!!!!!!!! Jajaja, a veure què més es pot demanar, fer exercici, obrir la ment i satisfer la vista!! Un pack genial per començar el dia!
Demà segurament farem un sopar de expatriats que dic jo…des del 24 que sovint m’ajunto amb una colla internacional, hi de tot, mexicans i brasilers que venen joies pels carrers, catalanes que treballen en projectes, francesos que tenen hostals,…en fi un poti poti. Doncs segurament soparem junts per celebrar l’entrada d’any!! Gent maca…
Desitjo una bona entrada d’any a tothom!!
