REALITY BITES...

Cap de setmana farcit de realitat o realitats...dosi humana pel boc gros!! Estic entre impressionada, trista, sorpresa,...buf! us explico i entendreu el perquè de tot plegat!!!

El divendres a nit vam sortir una estoneta amb la Susanne, ella des de que havia tigut la criatura no havia sortit...d'això fa 9 mesos ben bé!! Ella tenia ganes d'anar a fer unes copitxuelas i ja sabeu que jo...sóc presa fàcil!!jajaja...Total que vam fer la marató, bé, més que una marató seria una cursa a contra rellotge!! ella tenia cangur però patia pel seu nen.., allò del vincle, del cordó umbilical i aquestes coses... i estar separada del nen li feia cosa! i vam fer tot allò que es faria tranquil·lament en 5-6 hores en 3!! corrents al karaoke, on evidentment no hi havia ningí ja que eren les 23h de la nit...després vam anar a  fer runa altra birra en un altre lloc i corrents al Conchis, una mena de disco...total que a les 12:30 quan la cosa es comença a animar ja haviem fet la ruta i anavem a dormir!! jajaja...ella volia conèixer la marxa nica i recórre tots els lloc!! però mare meva...va ser divertit i curiós alhora!! Ella intentava posar-se a la onda, amb els seus 46 anys!! quin riure, la sorpresa va ser quan la kareoke es va posar a cantar...morta de vergonya! Cantava de puta mare!! quina veu!! em vaig quedar al·lucionada!! (ella 'havia explicat que cantava, que havia tingut un grup i tal...però em vaig quedar de pedra, gallina de piel!!!).

El dissabte, segona dosi, aquesta molt forta, impactant...semblava que la jornada passava amb completa normalitat, al matí 4 compres al mercat, la fuiteta, la verdureta,...un dinar relaxat a casa, un peli a la tarda..todo bien!! I cap al vespre vaig anar a fer una birra al costat de casa, allò per sortir una mica i relacionar-se amb el món...com sempre vaig baixar a l'alberg del costat, on treballa la Susanne, i allà em vaig trobar a les dues recepcionistes esveradíssimes, una anva torrada com una cuba, xerrant a crits i rient (quan normalement són dues noies niques, la mar de  reservades i tímides...), total que m'assec i una d'elles em comença a explicar que havia sortit una estona amb el seu cosí a prendre alguna cosa, i que el marit s'havia emprenyat molt, que l'havia amenaçat dient que hi haurien represàlies!! ella estava súper enfadada, deia que, què es pensava el marit que no manava sobre els seus actes, que ella era lliure de sortir quan volia i amb qui volia!! (però evidentment aquí això no és la tònica general...), mica en mica l'eufòria va anar baixant i cada vegada estava més acollonida, tenia por, deia que el marit quan s'enfada la pega, que ja li havia fotut varis pallisses...patia també pels nens,...òstia molt dur!! es va posar a plorar dient que li era igual rebre, que ella volia que la paio entengués que no era propietat seva i que si no li agrada que fotés al camp, que la casa era seva (de la noia), jo escoltava la seva història i els seus motius i no podia evitar de pensar que això és la puta realitat en aquest país...quantes dones deuen viure aquí atemorides pels seus marits i pels rols socials patriacals i imposats, totalment errònis? i també pensava en la valentia que demostrava ella davant de tot això...Al final va marxar a dormir a casa de la seva mare, on hi havien els nens, pq deia que si tornava aquella nit a casa, amb el cabreig  que portava el marit, no savia què li podria arribar a fer...que dur déu meu!! Suposadament l'home no vol deixar-la sortir per por, per desconfiaça...però ell és primer en tenir amants i enganyar-la!! en quin món vivim? Ens hem tornat bojos del tot o què? En serio, va ser molt fort!!

I avui diumenge, he anat fins a Costa Rica, a fer el visat, molt peliculero!! jajaja...teòricament quan vas a fer el visat t'obliguen a passat 72h  al país, però la gent fa la pirula, si tens contactes i sobornes algun què altre poli, fan la vista grossa quan veuen que has entrat i sortit el mateix dia!! I jo he fet servir aquesta via...he anat fins a la frontera amb cotxe, amb l'Aina, ella és qui té el contacte pirulero!! un cop allà m'he deixat guiar per les instruccions que em donava aquell homenet, era molt bó pq semblava tret d'una peli de la màfia, em parlava en veu baixa, cau d'orella i em deia: "tu haz  lo que yo te diga y todo irá bien!! sobretodo no hables con nadie y si te preguntan, dices que vas sola..." jajaja em pixava!! Total que he creuat la frontera, he entrat a Costa Rica i he tornat  a Nicaragua en qüestió d'una hora, sense problemes, ni preguntes!! Perfecte!!

I com que a les 11h del matí ja havíem enllestit la feina, hem anat a fer una bany a Agua Amargas!! un petit riu, amb una gorga...preciós i vocòlic, llàstima que era diumenge i estava petat de gent...però la idea de refrescar-nos i treure'ns la calor de sobre ha funcionat!! la veritat és que en un primer moment ens hem sentit una mica observades..aquí la gent té la mania de banyar-se vestit!! si si la penya es banya la rova posada!! i les dones sobretot!! una cosa incomodíssima, certament...i nosaltres hem arribat allà amb els nostres bikinis, tant fresques i evidentment tots els ulls eren damunt nostre!! però mira la final passes de tot!!  El lloc era preciós i de tornada hem parat a dinar-sopar a un bar de carretera que era moníssim també...estic descobirnt petits racons dels entorns de Granada preciosos...

Ja veieu quin cap de setmana més intens...ara estic a casa organitzant totes les vivències dins del meu caparró...de fet escriure aquí em serveix de molt en aquest sentit...així que jo i el meu empatx de realitat nicaragüense ens n'anem a dormir...

Petons, abraçades, pessincs i mossegades...

ÚLTIM DIA DEL CURS...

Avui ha acabat el curs, i la veritat és que hem acabat sense més pena ni glòria...un dia normal i corrent, referent als nanos...realment com que d el'1 al 15 de desembre fem el "campamento de navidad! (quina gràcia, en el full informatiu vam posar que l'horari del campament era de 8h a 12h, i com aquí posen AM i PM, els pares es pensaven que ens quedaven els nens de 8h del matí a 12h de la nit, rotllo que es quedaven a dormir..què? durant 15 dies? estan ben bojos!!jajaja..) és com si encara no hagués acabat, s'han apuntat  practicament tots els alumnes..així que la cloenda la farem el dia 15, farem una mena de festival de final de curs..els nanos es prepararant actuacions i les representarem davant dela pares, comprarem 4 "gaseosas" i farem una mica de rauxa i xerinola!!

Avui tamés han plegat 4 persones, les dues cuineres "arpies", el senyor de la "vieja escuela" i l'Elvis, el noi que estava de director fins ara..una mica violent tot plegat..però mira, ja està fet! és que des de que savien que no comptavem amb ells pel curs que ve, no fotíen l'ou!!! en serio molt exagerat...a mi m'han demostrat que només curraven per propi interès, i no per vocació com s'omplien la boca de dir...aquests últims dies han sigut una mica tensos...venien mares a l'escola explicant que l'Elvis els havia dit que aquí maltraven als nanos, que l'any que ve no  hi hauria escola,...i no sé quantes tonteries més! Ell està fent tota una campanya per desprestigiar-nos, té ganes de fer mal..i aleshores em demostra que realment els freaks li importen una merda! ell simplement està enfadat amb el món pq li hem tret el seu petit domini, on feia i desfeia..quina llàstima de veritat! Jo estic ben tranquil·la, tenim un projecte de puta mare pel curs que ve, amb gent professional al darrera..així que no tinc cap por..la gent no és tonta a la que vegi el que fem i com treballem ja està!! potser al principi tindrem menys nanos que ara, però en realitat ens va bé i tot, podrem fer el tracte molt més individualitzat i aniran arribant més nens amb el temps, la necessitat que tenen també hi jugarà un paper important...En fi, jo ara tinc més feina que mai!! Quan acaben el campamento aquest, hem de fer neteja a fons i elaborar un llistat de material que necessitem per l'any que ve, també estem amb tràmits "burrocràtics", per poder legalitzar-nos com a Fundación Funciona, ja que els Pipitos ja no ens emparem...i aquí per moure qualsevol cosa és un drama..hores de cues, esperes i tal...

Avui ha nascut en G, bé, tècnicament potser va ser ahir...amb la difrència horària em faig un embolic...BENVINGUT AL MÓN PETITÓ!!, jo estic súper emocionada!! penso que ha nascut un nen taaant afortunat, la seva arribada ha sigut perfecte, neix dins d'una família plena d'amor i serà un nen taaant estimat...de debó, siguem conscients de la sort que tenim, perquè la tenim!! jo que ara m'ho miro des del prisme centreamericà...hi en sóc molt de conscient!! En el que portem de mes han nascut dos cosins segons i un...un fill d'una molt bona amiga! i la naturalesa i la vida es fa palesa d'una forma brutal!! i encara me'n queden dos per arribar...mare meva quin baby boom!! jajaja...i no puc evitar pensar que tothom qui més qui menys va encaminant la seva vida...casaments amb altres continents, naixements, trasllats a altres pobles, en definitiva...s'encenen metxes de vides noves, en parella, en família,...que maco!! i jo mentrestant arreglant el món porai!!! a voltes penso que sempre vaig tard...jajaja!!! justament ara quan el meu entorn cada vegada està més definit i estabilitzat jo inicio les meves aventures!! però com diem als pares dels nostres nens una i una altra vegada: hem de  respectar els ritmes individuals de cadascú!! i jo ara estic en aquest punt, alhora me'n alegro, perquè estic aquí amb 30 anys i ben conscient del que estic fent...potser ho hauria d'haver fet més jove i ara hauria d'estar amb parella i procreant? no!! jo no!! jo encara no tinc clar res...encara no he trobat el que busco...com molt bé va dir fa poc el meu pare: "l'Alba està buscant el seu lloc en aquest món...i si per trobar-lo ha de marxar lluny, doncs que ho faci, quan el trobi tornarà" i quanta raó que  tenia, el pare és de poques paraules, quant a aconsellar i sarmonejar...però realment quan les diu...les clava!! Gràcies pare per ajudar-me a entendre les coses que ni jo mateixa entenc a vegades...

Bé...aquí queden les meves reflexions en veu alta!!

Ara una dutxeta i...festa!! avui me'n vaig al karaoke amb unes amigues...jajaja!!

Fins a la propera...

Mil petons per qui els vulgui i per qui no..també!! jajaja

Pensaments de dilluns...

Cada vegada tinc més clar que s'han de viure experiències relativament fortes per créixer.

Això és el que estic fent jo aquí...una bona saccesajada a la meva persona, una espolsada a la meva personalitat i ànima!! Crec que amb el temps anem adquirint costums i trets de la personalitat que es queden molt incrustats en nosaltres, els quals afecten a tota la nostra manera de viure i de ser.

Jo he vingut aquí a trobar-me..siguem francs!! He vingut a buscar-me a mi mateixa, la forma de realitzar aqeusta tasca pot venir enbolicada de qualsevol manera o a través de qualsevol actitvitat, és així!

Quan t'adones que som "cebes"amb cames, i comences a treure capes i capes, vas veient el que realment hi ha a dins, a voltes t'espantes, i provablement ni et reconeixes...però té un punt estimulant i sorprenent!

Aquí, de cop i volta m'he sentit lliure, el fet d'emprendre aquesta experiència tota sola m'ajuda, lliure en el sentit que ningú et coneix, no tens cap compromís amb ningú, ningú espera res de tu, que estigui preestablert, això és una sensació a la qual no hi estem acostumats, vaja jo si més no!! i de cop i volta et sents...extranyament direferent i alhora feliçment bé,...costa d'explicar!!

Des de que sóc aquí me n'han passat de tots colors, i quan et veus a tu mateix enfrontan-te a les adversitats, t'adones de moltes coses, per exemple, de com depens de la gent, del seu suport, a voltes innecessari, ja que som essers perfectament preparats per entomar de tot i la història de la humanitat ho confirma. També t'adones de les inseguretats i de les dependències que tens...jo estic treballant això ara mateix!! I quan veus que tu sols te'n surts perfectament, agafes una força, no sé d'on i et veus a tu mateix, fort, decidit, amb un potencial que a voltes havies oblidat...és una experiència endescriptible, de debó!!

Aquest cap de setmana m'ha obert moltes d'aqeustes portes reflexives...una reunió amb els pares de l'escola, d'on vaig sortir una mica escaldada, per motius relacionats amb el rencor emocinal i fins i tot històric, em van arribar a dir que tornés al meu país!! (però res greu...), el fet de coneixer algú nou que et fa sentir viva...tot plegat et dona molt en què pensar...i crec que totes aquestes oportunitats te les ofereix viure una nova experiència!!

Ara mateix, m'estic coneguent de nou, ja no puc dir que sóc la mateixa persona que va marxar de Mataró a principis de setembre..no ho sóc!! em sento diferent, penso en com es transmutarà tot això quan torni a la realitat de casa,...pèro tampoc li penso donar gaires voltes, ja es veurà, simplement hi penso...aquí em sento lliure, perquè a casa no? perque funcionem amb aquesta mena d'esteriotips preestablerts? En fi ja veieu que avui tinc el dia filosòfic...ho deixarem a l'aire...

El que no puc negar és que tot el que estic vivint aquí tant a nivell personal com professional m'està ensenyant molt, molt..em sento créixer, em sento més gran, més plena!! La veritat és que em fa sentir feliç!!

Bona setmana a tothom!!

Més novetats des de Nicaragua...

Els dies van passant i jo cada vegada em sento més cómode aquí, certament tot és qüestió de temps!!

El projecte de l'escola es va coent, a foc lent, ara estem acabant el curs i la veritat és que tinc ganes de que s'acabi per poder començar el curs que ve amb tot les novetat!! Però las cosas de palacio van despacio!!

 A vanda del projecte educatiu hi ha tota un sèrie d'aspectes burocràtics que s'han d'anar fent i costa molt! per aconseguir qualsevol paper o gestió la cosa va leeeeeeeeeeeenta!! Ens hem divorciat, en certa manera del Pipitos, diguem que el centre educatiu anirà oper una vanda i l'assocació de pares per una altre, aquest fet s'acabarà de consumar el proper dissabte, que celebrarem una assemblea general de Pipitos...crec que serà divertit...pq la els ànims estan un xic alterats!! Els treballadors que ja no oferiran els seus serveis amb nosaltres l'any que ve estan...com dir-ho...educadament alterats, és a dir, hi ha un ambient d'hipocresia total, em somriuen, em parlen però a la que em despisto me la foten, ara pleguen abans de l'hora, manguen material de la cuina...s'estan fent un aixovar abans de marxar...jajaja!! Jo la veritat és que no m'hi penso pas forta..penso que en 2 setmanes marxaran i passo de problemes...però és ben divertit!! el millor és que no s'adonen que amb aquesta actitud s'estan destapant, que realment no els importa en absolut l'educació dels seus fills, només estaven amb l'associació per treure'n un benefici, en aquest econòmic...però alhora no han sabut mantenir-lo...és curiós perquè si realment jo necessités aquesta feina, m'ho curraria, faria el fos per no perdre-la i ells han passat olímpicament de tot!! En fi...

Aquest cap de setmana passat es van celebrar una mena d'olimpíades per discapacitats a Managua, nosaltres hi vam participar, 10 alumnes de la nostra escola hi van anar i van guanyar 3 medalles!!

La veritat és que va ser una mostra de superació brutal, tots els nanos que participaven estaven allà donant tot el que podien i més...de llagrimeta!!
Les curses de 100m dels downs van ser molt divertides, els veies allà corrent, alguns súper concentrats i d'altres saludant a la graderia quan passaven per davant...boníssim!!

Aquest era el lema de la trobada...

La infrastructura era...nicaragüense!! ja us podeu imaginar...jajaja!! amb un speaker que anava animant el cotarro i anava dirigint i cridant els atletes cap les proves pertinent..però hi havia discapacitats de totes menes, físics, auditius, intel·lectuals i un cop els nois eren a dins de la pista els entrenadors acompanyants no podien entrar..alguns anaven ben perduts!! quin riure!!

L'ambient era de rauxa i xerinola, les grades estaven atapeídes de gent, participants, familiars, i fins i tot animadores!! Brutal!!

Una experiència ben intensa...els nanos van disfrutar molt, crec va ser una activitat molt bona per ells, suposava una preparació per assolir un objectiu, van ser protagonistes per uns moments!! I van aconseguir superar-se...En algunes curses, els nanos amb discapacitat intel·lectual que anaven en cadira de rodes, se'ls havia d'animar per arribar a la meta, tota la grada cridava per animar-los...molt intensa, jo ja us podeu imaginar amb la llagrimeta!! jajaja, és que aquestes coses m'emocionen molt!!

I el diumenge van anar a passar el dia a la Laguna de Apoyo, amb els de la casa  i unes amigues del company promiscuo que tinc...jajaja!! La Laguna és un volcà, el cràter del qual és ple d'aigua i t'hi pots banyar, és molt xulo!!  és com una piscina natural gegant i qunq penses que allà a sota hi un volcà al·lucines!! Em sap greu però no tinc cap foto...em vaig descuidar la càmara, per variar!!! però ja hi tornaré...

Allà vam passar un dia de relax, estirats a la gesta, fent xipi-xapi a l'aigua, prenent el solet...i quan es va fer fosc, vam començar a fer unes sessions de massatges, amb aromes naturals, fam fer un mini meditació...molt hippy tot plegat!! jajaja..però jo encantada i vam acabar fent un bany nocrturn, sota la llum de la lluna!! Perfecte!!

Apali un petó a tothom qui el vulgui!!

PROJECTE 2011

El projecte segueix evolucionant...

us en faré cinc cèntims de com està ara com ara:

Ja tinc organitzat tot el curs que ve! He fet certes modificacions...he canviat el personal, això es resumeix en el fet de fer fora gent i agafar-ne de nova, sona molt fred i dur...però és així, aquest projecte té nomé s un any i mig de vida i els treballadors que m´he trobat la majoria no tenen ni idea d' educació, no és que m´hagi tornat una malalta de la titulitis, no! pq de fet els canvis que faig estan pensats amb el cap, he canviat la gent que realment no està preparada per treballar amb discapcitats, coincideix amb la gent que no te estudis relacinats però no són pas tots els casos..hi gent vocacional, que no té cap mena de formació al respecte però que ho duen a dins, aquests me'ls he quedat!! total que ja tinc la plantilla per l'any que ve casibé al complet!

L'estrucutura també canvia, a partir de l'any que ve, farem escola als matins, de 8h a 12h (com totes les escoles de nicaragua) i aquesta escola està destinada als nens i nenes amb discapacitat que tenen edats compreses entre 5 i 18 anys, amb les seves mestres pertinents. A les tardes, des de les 14h fins  a les 17h farem tallers ocupacionals, on atendrem a tots els adults amb discapcitat i els nens de l'escola, els adults faran tallers orientats a aprendre algun ofici, cosir, maqueteria,...i fins i tot elaboració de caixes i bijuteria, per poder vendre; i els petits faran tallers més orientats cap a les arts plàstiques i motrius. A tot això li sumen un equip d'estimulació temprana, amb els seus professionals pertinents, el qual de moment tindrà un funcionament de dos dies la setmana i ja veurem com evoluciona...(es que hem rebut una donació per fer aquest projecte!! i s´ha d'aprofitar!!).

Sona bé oi? i jo de capdavantera de tot això..mareta meva!!

La part negativa de la història és que no deixem de donar un servei gratuït, ja que no deixem de ser un centre privat, que pot oferir les activitats de franc pq les subvenciona un benefactor...aquest tema em preocupa...penso que així només estem tapant una escletxa, que no potenciem el propi desenvolupament...bé en certa manera si, tots els treballadors són nicas i se´ls ofereix feina i una possibilitat d'enrequiment brutal, la qual cosa està bé, però jo vull implicar els pares, són ells els que ha de vetllar pels seus fills. Però a dia d'avui no podem fer una altra cosa, diguem que sóc conscient de que aquesta no és la fórmula idònia però...tampoc vull desaprofitar la oportunitat que dóna el fet que algu pagui un projecte com aquest...La meva idea en un futur, parlo ja del curs següent 2012, seria incloure tots els infants de l'escola en el centre Educació Especial públic i fomentar els tallers ocupacionals, que d'això si que hi ha mancança...Que els nens aprofitin tot allò que ofereix el govern, com ara les escoles i nosaltres ( a partir de projectes) omplir el buit que deixa el ministeri d'educació, ells només cobreixen l'horari escolar, de 8h a 12h, i la resta del dia què fan aquests infants?...Aquesta seria una mica la història...què com ho veieu?

A nivell personal em sento molt bé, he anat superant els alts i baixos de moral...és que tot plegat dóna molt de si...i et remou moltes coses, potser jo estic sensible!! la qüestió és que vaig acceptant les coses que em passen i entenent-les i ara sóc més feliç...sempre havia sentit a dir que fins que no passes 2 mesos a algun lloc no pots dir res, que és el temps necessari per adaptar-te i crec que és una teoria molt certa!! quan arribes tot és nou i intens...al cap d'un mes et comences a sentir estrany, com k ja no pertanys a enlloc, ja no estàs vivint la teva realitat de sempre, t'asseventes del que passa a casa i tu no hi ets, no hi particicpes, però t'adones també que aquí encara tot t'és extrany, i la sensació és dolorosa...et comences a enyorar...I de cop i volta ha passat un altre mes i et comences a sentir una mica millor, ja et coneixes el terreny, ja el comences a dominar i l'ànim et puja de cop!! a nivell professional m'ha passat el mateix, ara les coses comencen a agafar forma i t'ho fas teu, comences  a veure la llum...Ara mateix em sento molt bé, crec que estic fent les coses bé, des del cor...i això no pot fallar...jajaja!!

Res més només volia compartir aquests 4 sentiments i pensaments!!

DIA DELS DIFUNTS

Avui hem celebrat el dia dels difunts...suposo que deixant de vanda les religions...val la pena reflexionar i dedicar una jornada a recordar aquells que no hi son. Jo la veritat es sovint hi penso en els que no hi son, no necessito una diada especial per fer-ho pq de fet els sento ben aprop pero...si, avui pensava d'una forma una mica mes intensa en els que fa temps que ens van deixar. M'agrada recordar-los, avies, avis, amics, fins i tot gossos,...perque no? i pensava tambe en els que comencen  a viure, criatures que neixen, la vida crec que es tracta d' aixo, neixer, creixer i morir, sense la mort no hi hauria vida! Penso que tot el que gira al voltant de la mort ens es tabu, normalment ningu en vol parlar..i perque no? crec que forma part del proces...suposo que aquest fet es deu a que no se'ns educa per entendre que aqeusta realitat existeix i es realment una llastima, perque aleshores quan apareix una  mort a les nostres vides no sabem com reaccionar,...potser hauriem de treballar mes a nivell emocional en els nostres centres eductius, casa, escola,...Aqui a Nicaragua i suposo que a tots els paisos on hi ha miseria, la mort es viu amb mes naturalitat, es evident, per ells forma part de la vida quotidiana, l'entenen com una part del proces...es d'aquelles coses que potser hauriem d'aprendre nosaltres d'ells!

Jo aquest cap de setmana tambe he viscut una mena de renaixement! les ultimes setmanes han sigut dures per mi, la feina, els canvis, el fet d'estar vivint una expleriencia tant brutal i no poder-la compartir...em feia sentir en una solitud extranya, m'agrada gaudir dels moments d'estar sola, pero diguem que un decideix estar sol, esta be, pero aqui em sentia com obligada a fer-ho: la veritat es que aquest fet no es que hagi conviat de cop i volta, segueixo estant sola, pero ho he  acceptat. Aqui estan passsant moltes coses, a l'escola estem engrescats en els nous canvis, pero tot esta mutant de forma rapida i jo, ne m'adono, soc lenta per acceptar els canvis...o si mes no aqui ho soc! I necessito cert temps per anar paint tot allo que vaig visquent, i el projecte no em dona aquest temps...estem canviant el personal del centre, intentem professionalitzar una mica, pero aqeust fet te les dues cares de la moneda: aconseguir gent valida per col.laborar amb nosaltres i despedir-ne d'altre...aqeust fet a mi m'ha perturbat, tinc una mena de carreg de cosnciencia brutal, pq no puc evitar pensar que estic deixant algu sense feina, en un pais on no es gens facil treballar i guanayr-se la vida, pero alhora si no fem aquests petits moviments els que en surten malparats son els nostres alumnes i aixo tampoc ho volem...es una contradiccio en ella mateixa, no ho se a mi m'esta costant...Tambe influiex el fet de pensar en que estas modificant les coses, la por m;envaeeix, i si la cago? i si no estic el correcte? suposos que entre tots aquests canvis que estic vivint i el fet de comencar a enyorar-me de la meva terra i la meva gent...tot va sumant!

Pero aquest cap de setmana, arrel de la festa, el meu estat animic ha fet un gir, no nomes per la festa en si, sino pel que va representar, organitzar una historia entre la gent de la casa, sentir-te a gust, sentir-me a casa meva! En confianca, em vaig sentir comode i relaxada, va ser divertit i terapeutic ahora!! el diumenge em vaig llevar diferent, i els dies van passant i la sensacio no decau!! Em sento cada vegada mes adaptada, acceptada i, sobretot quan un s'adona que els coses no son tant diferents i veus tornes a tenir el "domini" o la seguretat en tu mateix, aquest fet et dona la forca necessaria per anar afrontant tot allo que va venint...

Avui ha sigut tambe el dia del yoga!! jajaja!! casualitats de la vida, o no? He rebut un manual per poder fer exercicis jo soleta a casa!! Es com la biblia del kundalini yoga!! Fantastic per poder entendre que el que el teu cos necessita treballar i com, genial! i a part he estat llegint tota la introduccio, on s'explica d'on sorgeix, historia, el perque serveix,...en fi m'encanta, ha sigut un regal per mi!! (gracies L.M). I quan ara la vespre he anat al meu "atzucac" nica, es a dir al bar on sovint, al vespre, vaig  a fer la cervesa, on la cambrera em coneix pel nom i sap el que prenc, m'explico? Doncs alla parlant amb la Susanne, la cambrera i la meva profe d'angles, resulta que ella es profe de ioga kundalini!! si si!! ha sigut bonissim!! Per la majoria aixo sera una xorrada pero jo necessitava trobar un lloc on fer ioga i seguir treballant, ja porto 2 anys fent-ne i la veriatat es que com senta tant be, crea com addiccio!!  Doncs au reina!! aqui ho tens!! A vegades em faig por i tot, perque tot allo que realment desitjo i anhelo..doncs apareix!! Que be!!

Bueno jo i les meves casualitats en n'anem a dormir..dema tinc una trobada important a Managua, anem amb en Bill (benefactor) a parlar amb la comissio de la seu central del Pipitos de Nicaragua! uuuhh, sona fort eh? jajaja! Anem a acabar de perfilar les coses, a veure com anira! Jo desitjo que be, penso que desvincular-nos del Pipitos no sera bo pel projecte pero si seguim treballant junts algunes coses hauran de canviar!! Dema ho sabrem!!

Bona nit i tapa't!!

VIVENCIES DE LA PRIMERA NIT DE HALLOWEEN DE LA MEVA VIDA...

HOLA CANALLA !!

El dissabte passat vam celebrar una festa de Halloween a casa meva!! Suposo que el fet de viure amb 3 yankis hi te molt a veure...de fet a Nicaragua ja ho tenen tambe....celebren totes aquestes festes purament americanes!! La historia es que la festa es feia a casa i jo estava realment acollonida!! m'havien anat explicat coses i cada vegada patia mes, jo no estava gens motivada pero no tenia mes remei que posar-m'hi be!

La tematica de la festa anava inspirada en els manicomis i les sales de tortura del fa un parell de segles!! Dones dominatrics, que diuen aki...vestides de negre i pegant als homes amb "latigos" i coses per l'estil!!

Una foto per anar-vos fent una idea...

Tota la serenata va comencar el divendres quan van arribar els organitzadors carregats amb tot el material necessari per transformar la casa, i ens vam posar mans a la obra, hi havien diferents espais: l'entrada a la festa (que era la meva habitacio!!) aki la gent trobava la primera actuacio, un rei "pellofa" amb calcotets i un menbre gegant a l'aire!! un ajudant, que semblava un bufo acabat de sortir de la tomba i les dominatrix! 4 dones, les que veieu a la foto!! totes posades en el seu rol de dominadores d'homes!! Des d'alla et convidaven a entrar i passaves a l'espai de les fotos, aki es on tothom es feia les fotos amb les disfresses...Un altre espai era el manicomi o sala de tortures, per entrar primer et tancaven en una gavia a fora,  t'hi col.locava un paio disfressat com de poli de ls CIA, i et deia que erets culpable de no se que i pagaries pel havies fet!! (el rotllo era crear una situacio en que la persona que havia d'entrar anes creant com una estat de rabia i impotencia alla tancat!!)



Aqui a dins t'hi deixaven una estoneta, despres et treien de la gabia, et posaven uns auriculars i una mena de sac negre...aixi que entraves sense veure ni sentir absolutament res!! i et col.locaven en la cadira de les tortures on et lligaven, i  aleshores et treien el sac del cap i veies als apios disfressats, un de sado, l'altre era com l'ajudant mig boig, tots fent el seu paper!! Bonissim!! i et passaven un video, rotllo la naranja mecanica, pero no tant bestia!! i t'anaven "torurant" et posaven com unes corrents electriques i intentaven espantar-te!! Sona molt fort, pero si jo m'ho vaig passar be, a mi que no m'agraden aquestes coses...

Molt impressionant pero a nivell visual i de sensacions, res agressiu ni xungo!! de debo!!

 Qui volia entrava i qui volia no...

Despres teniem un espai al jardi on hi havia un llit, i una tombona amb un paio disfressat de sulta...no se ben be que hi pintava aki al mig pero alla estava amb un vol ple de raim que pretenia que les dones li anessin donant a la boca!!

Despres hi havia una habitacio on hi podies trobar joguines erotiques en plan sado, i alla, si volies les dones dominatrix et feien pam pam al culet!!, de tal manera que des de fora es veien les siluetes del que s'estava fent a dins!! molt estetic!!

Ah, i m'oblidava del paio que hi havia al carrer, un cuiner zombie que cuinava rates a foc lent!!!

Ja veieu quin panorama!!

no vull penjar masses fotos mes, es que son un xic compromeses, pero crec que una idea us de podreu fer oi?

I a part dels espais performances aquest, hi havia la pista de ball, on jo em vaig dedicar a fer unes bllaruqeus de les meves!!.

M'ho vaig passar teta!! La musica era variada, fins i tot hi va haver una estona de musica latina, que em pensava que seria tot salsa i regeton i no! era musica de mestissatge que em diem nosaltres!! Evidentment, grupillos dels que nosaltres escoltem, la gran majoria son sudamericans!! Fabulosos Cadillach, Orishas, Molotov, la noia va posar Mano Negra, Manu Chai, la Rosario!! Vaig riure molt! Em vaig adonar que realment no estem tant lluny...hi va haver un moment de la festa en que si canviava la gent per vosaltres...era com estar de festa a l'atzucac!! la mateixa calor! jajaja!!!



Be, us podeu imaginar com va acabar la festa...oi? Be!!

Festa i ballaruca fins a les 6 del mati!! teninnt en compte que habiem comencat a les 8:30 del vespre no esta gens malament, no? jajaja!! Quin festival!!

Penso que ha sigut la primera festa on realment m'ho he passat be!! suposo cada vegada em sento mes adaptada i amb mes confianca amb la gent... Diguem que em va sentar molt be al cos!! Be l'endema no tant...em vaig lleva amb molta goma (ressaca!!) que diuen aqui!! pero res que no es dissipes amb una banyitos a la piscina i un bermut!! jajaja!!

Per ara res mes, nomes volia fer-vos dententes de la festa!! Com a especte cultural i novedos!! jajaja! Tot forma part de l'experiencia oi?

PD: perdoneu els accens i c trencades, no n'hi han en aquest teclat...i corrector de catala menys!!!

No es que de cop i volta hagi deixat de saber escriure be!! ajajaja!!

MIL PETONS A TOTS...LES VIVENCIES SEGUEIXEN CREIXENT I JO TAMBE, MICA EN MICA!!