Un mes i mig...

Avui feia comptes i ja fa un mes i mig que soc a nicaragua!! Deu ni do, en aquesta ultima setmana, per variar han passat moltes coses. La nota mes puntual seria el cap de setmana, l 'he passat a la platja, a Pie de Gigante, on un entorn de naturalesa i de relax m'ha envoltat...

Vaig marxar el dijous, amb la Monica, la noia de madrid, ella porta un mes vivint i treballant alla, en un restarurant de surferos. El trajecte fins arribar no te preu!! viatgem amb bus fins a Rivas, fins aqui tot be, un bus fet caldo, com tots els d'aqui, pero be, assegudes i traquil#les, a Rivas fem un canvi de bus i n'agafem un encara mes destartalat, mareta meva!! durant tot el viatge semblava que el motor havia de dir prou!! pero no! i anava pujant cada vegada mes gent, els seients ja feia estona que eren plens, pero encara quedava el passadis i s havia d'aprofitar!! i vinga a fer parades i vinga a pujar gent, va arribar a un punt que jo viatjava en contacte amb la panxota d una dona!! jo seia al seient que dona al passadis i la dona ens va dedicar a menjar no se collons que suquejava!! estava literalment arrepenjada sobre meu, allo va ser la ostia!! i el caminet  de sorra pel qual anaven al final, ni us ho expplico...jo vaig temer per la meva vida!! semblant a la india nenes!!! Coro tu ho entendras molt be...jajaja!!! cada curva semblava que volquessim i la meva ment perversa pensa que si volcavem moriria asfixiada per la panxa d aquella dona que tenia a sobre meu!! jajaja...quin viatge mare meva!! ara em fa gracia pero en el moment vaig patir, ho haig de reconeixer...

Al arribar em sorpren la tranquil#litat que despren el lloc. La platja i la zona son completament verges, encara, m'agrada.  Veig pondre's el sol i tinc una sensacio d'estar a prop de casa, suposo que es l'efecte del mar. L'endema al mati, surto a corre, faig el meu ioga matinal i la meditacio, ja estic a punt!! I surto a explorar la zona, camino vora el mar, acompanyada per la musica que toquen les onades, aqui el mar es el Pacific, pero diguem que el nom no li fa gens de justicia, les ones espateguen contra les roques amb una forca inpressionant...vaig passejant fins a la seg"uent platja, Playa Amarillo, es preciosa, em faig un fart de tirar fotos, les ones, els crancs, el paisatge,...i sense ni adonar/me'n se-m passa el dia volant, em sento relaxada i molt a gust. 

Al vespre arriba tota la patuleia de la festa, la gent arriba en una furgo, tots borratxos i animats!! sembla a ser que la festa esta servida!! Sopem tots junts, jo aprofito per xerrar amb en Ben, el frances, sobre el projecte de Rosita, escrivim les idees del projecte i fem un petit pressupost per enviar/lo a la Casa de Andalucia, em sento motivada per aquesta historia, molt provablement no anira a para enlloc pero la ilusio no en s la treura ningu!! Acabem amb tots una mica bolingues i jo segueixo amb la meva tonica general, observo molt, m encanta, em quedo amb tots els detalls, les relacions humanes son impressionants i aqui floreixen en viu i en directe!! Un que va bolinga, molt bolinga, del pal que se l'enduien en bracos...apareix al cap de 20 minuts completament resucitat!!  miracle!! com es aixo...le blanc, que cabuda a tot el mon..jajaja!! 

Els lligons del grup aprofiten la ocasio per fer la dansa del pollo, que dic jo!! i treuen a lluir totes les seves plomes per firtejar amb les donzelles mes guapes de la festa!! i aquestes reaccionen de formes ben diverses, algunes cedeixen, altres es ruboritzen i no saben on posar/se...la nica que treballa a cas, la Vanessa intentant semblar americana super cool i sense cap mena d'exit, ai pobre...un festival visual!! Jo aprofito i aprenc a ballar amb en |Blake, marimba, salsa, molt divertit!! 

Observant, observant, veig a la parella internacional, Ben i Peta, crec que tenen una relacio oberta! ara ja puc afirmar que la tenen...a mitja nit decidim uns quants anar a banyar/nos al mar, bona idea!! al sortir a fora, jo anava amb en Ben i els seus 2 xuxos, ens trobem de cara  a la seva dona foten/se el lote amb un xavalito, el que havia resucitat unes hores abans!! pam!! el marit es fa el longuis com aquell qui no passa res...i al moment comenco a notar que el tio m'esta tirant la canya a mi!! Per deu si podria ser el meu pare!! uix!!! jo em desfaig de la situacio com bonament puc i marxo a dormir...masses emocions forte per un dia...l'endema el paio em volia donar explicacions, m explica el tipus de relacio que tenen amb la seva dona!! i em diu que li sap greu si la nit passada m havia sentit incomode...collons incomde diu!! va ser terrible!!jajaja, jo li explico que em sembla molt be la relacio que tenen pero que jo no busco res...quina situacio mes subrealista...!!! 

Pero seguim amb normalitat!! dinem tots junts i a la tarda me'n vaig a passejar per la platja, i veig una posta de sol impressionant...quin espectacle de la natura, de llums, de colors, brutal!!! A la nit mes festa, pero jo l acabo rapid, la penya anava bastant col#locada i no em sentia massa a gust...em vaig veure el meu vinet i amb l escalforeta de vi negre me'n vaig anar a  fer nones!! 

Durant el cap de setmana tambe vaig caneixen l'Ainara, una valenciana maquissima, esta viatjant per llatinoamerica buscant informacio per al seu documental, titulat La felicidad en Latinoamerica, molt interessant, i que millor que xerrar una estona en catala!!! Aqui tothom esta seguint el seu propi projecte, sembla ser la terra de les oportunitats, aixo ho fa el fet que aqui la terra es verge, qualsevol idea pot florir perque partim de zero...es molt interessant anar coneixent gent, que t'expliquen el fan aqui, i comparteixies aquests petits moments de complicitat, cadascu amb el seu tema pero no deixa de ser una aventura per cadascu!!

El diumenge ens llevem tranquil#lment, esmorzem una amanida fruita, com cada dia, i recollim per marxar, marxem amb el cotxe del matrimoni internacional i lliberal!! i en Blake i jo, en B. te plan, ha quedat amb la xicota a la tarda i te pressa...la tornada es rapida, jajaja!!!

Total que arribem a casa, em faig una bona dutxa i em disposo a obrir l'ordinador, per acabar els deures d angles...i no se com, l'ordinador em cau a terra!! amb tanta mala llet que la pantella se'n va a prendre pel cul!! Si, Si, em carrego l'ordinador, la pantalla te una taca fosca al centre i no em permet utilitzar res...no surt el curso ni res...un drama!! ploro de rabia!! tota la pau que duia dins meu s esvaeix de cop i volta i quedo clavada davant d aquella pantalla inutil i negra sense poder fer res...quin desastre!! PER AQUEST MOTIU NO HI HA NI UN ACCENT EN TOT L'ESCRIT... estic usant un ordindor de prestao que te un teclat d aquests raros...ho sento!!

En fi ja veieu...avui al mati he arribat a pensar que l'ordinador s'ha trencat perque no estigui tant enganxada  a internet i a  vosaltres...podria ser..en fi jo  i les meves reflexions!!

En breu prometo fotos..

Un petonarro