Després d'una setmana remoguda tornem a estar a "puesto"!!

Amics, amigues, fans del blog, simples curiosos:

Aquesta darrera setmana ha sigut durilla...me enyorat i aquest fet ha desencadenat en un seguit de sentiments els quals han anat esquitxant de mica en mica totes les àrees de la meva vida aquí a Nicaragua.  

Tot va començar el dimarts al vespre, vam sopar amb l'equipo internacional, despediem a la polaca, la Maya, que marxava l'endemà. I de cop i volta em vaig sentir fora de lloc, envoltada d'una gent que no em coneix i que parlen un idioma el qual no em permet ser jo, l'Alba participativa, dinàmica, fresca, amb criteri i oponió sobre les coses, va ser molt dur sentir-me així...no hi estic acostumada! Allà estava jo, al sopar intentant caçar alguna cosa de la conversa, sense massa éxit, m'hi esforço de debó...però la veritat és que no sé anglès!!! i em ratllo, pq no penso pas estar tota l'estona demanant que per favor canviïn d'idioma (elmés fotut és que els entenc!! si un dia ve algú a Mataró que parla una altra llengua, al principi li parlem, qui més qui menys, en el seu idioma però fàcilment canviem al català, sense ni adonar-nos-en...m'he enrecordat d'en Brendon, d'en Fodé,...que fotut no?) Doncs, vaig acabar el sopar avorrida com una ostra, ells reien, vés a saber del que parlaven...i jo allà al racó marginada...em vaig sentir fatal!! I em vaig enfadar amb mi amteixa per no saber anglès, per haver fet aquests amics i per tot!! jajaja!!

L'endemà em vaig llevat girada, trista, enyorada, melancòlica...i a la feina tot ho vaig veure negre!! portava les ulleres depressives i evidentment tot m'ho plantejava des d'una vessant negativa...les reflexions no eren pas desmesurades, crec que tot el contrari, pensava que la feina que estic desenvolupant aquí, possiblement el dia de demà no serviran per res, ja que sense la figura externa que represento, no es mantindrà pas la feina...ara em tenen cada dia allà pressionant per això, motivant per allò altre, trencant els rols, però quan aquesta figura externa no hi sigui que faran? suposo que seguir amb la seva tònica!! És complex d'explicar...com un bon amic em deia, he patit la "crisis del misionero"!!! potser si. 

Però la gran certesa és que cada quan anem dormir, sabem que l'endemà torna a sortir el sol!! i efectivament...ara que ja estic més tranquil·la penso que alguna engruneta meva deixaré aquí quan marxi i que alguna cosa els quedarà...

Per la meva part, també estic aprenent molt, m'estic coneixent, aquí al estar sola davant del perill, estic descobrint parts de mi desconegudes, algunes m'agraden i d'altres no, algunes les haig d'entendre, d'altres treballar...per així anar creixent.

Demà al matí aniré a treballar a casa del francès, està construint una casa de bambú aquí  a Granda, l'he vist i és genial, súper acollidora, estètica, barata i segura!! Doncs demà anem a posar les pedres del WC, no sé com...però fa pinta de ser una activitat artística, i em ve de gust!!

Torna a fer una calor espantosa!! la treva de la pluja s'ha acabat i la xafogor és tremenda!! viure aquí és com estar en una sauna constant, la part positiva és el cutis!! aquest es manté esplèndit!! JAJAJA!!

Fins a la propera!!

Mil petons