NOVA DOSIS D'ENERGIA I MOTIVACIO!!

Estic mooolt contenta!!

Divendres he quedat amb en Bill, el benefactor del centre. 

La veritat és que ja us havia explicat una mica les causes de la meva desmotivació…era el fet de no tenir clar quin era l ‘objectiu del centre? Una “guarderia” o una escola?,  és a dir un lloc on aparcar les criatures, cuidar-les i donar-los de  menjar, o un centre educatiu, on a part de vetllar per les seves necessitats primàries també es vetlli pel seu desenvolupament integral (autonomia, sociabilitat, relació amb l’entorn, entre iguals,…) en resum  un espai per desenvolupar i educar els alumnes?.

La meva tasca aquí va relacionada amb aquesta segona opció, evidentment!! I la realitat del centre era tot el contrari, i el fet de canviar les coses suposava que el benefactor, en Bill, estigués d’acord amb el nostre pla, i representava que ell no anava pas en aquesta lína… a part de lluitar contra els rols que s’han establert aquí des de que la Paloma no hi és…que deu ni do!! L’equip de treball no s’ha consolidat, hi han grupets, creats totalment per lluites de poder i interessos propis…i lluitar contra això és dur!!

Però resulta que sí!!! Ahir vaig tenir una llarga conversa amb la Paloma, i per sorpresa meva, resulta que en Hill està banstant d’acord amb nosaltres, quant a canviar la línia del centre, per aconseguir convertir-lo en un centre educatiu, aquest fet requereix una sèrie de canvis molt importants (des de canviar el personal, remodelar els horaris, i la estructura de treball,…) en fi, coses que tenen una gran repercussió en en funcionament actual. I coses que sense el eu consentiment i recolzament eren totalment inviables!!!

Així que tot ha donat un gir inesperat, sembla a ser que tenim la porta oberta per fer i desfer…per decidir què canviem per tirar endavant aquest projecte!! Estic molt emocionada!!! Ara sí que farem feina!! Que es calcin!!

També resulta que ehm guanyat una subvenció per crear un petit Server d’Atenció Precós, al centre, el qual ve amb un sou per a una fisioterapeuta que tindrem cada dia al centre!!!! És la bomba!! 

Per tant de cara any que ve tindrem, una o dues mestres més, una psicologa i una fisio!! Increíble oi??

I això no és tot, volen que em faci càrreg de la direcció total del centre!! Bueno, bueno…estic a tope!!! Jajaja!!

Ara estic redactant un projecte per presentar-li a Bill, las nostra trobada és per conèixer-nos, per que jo li faci una valoració del funcionament actual del centre i presentar-li la proposta pel curs vinent.

Que emocionant…de fet crec que necessaitava una injecció de moral i motivació com aquesta!! Sino la meva feina aquí no tenia masa sentit  m’estava ufoscant!! Però la vida torna a girar i tot torna  a començar i a agafar dimensions diferents!! M’encanta!!

A veure com anirà demà la reunió…ja us explicaré!!

Alba

UNES FOTILLOS DE LA PLATGETA !!

Un mes i mig...

Avui feia comptes i ja fa un mes i mig que soc a nicaragua!! Deu ni do, en aquesta ultima setmana, per variar han passat moltes coses. La nota mes puntual seria el cap de setmana, l 'he passat a la platja, a Pie de Gigante, on un entorn de naturalesa i de relax m'ha envoltat...

Vaig marxar el dijous, amb la Monica, la noia de madrid, ella porta un mes vivint i treballant alla, en un restarurant de surferos. El trajecte fins arribar no te preu!! viatgem amb bus fins a Rivas, fins aqui tot be, un bus fet caldo, com tots els d'aqui, pero be, assegudes i traquil#les, a Rivas fem un canvi de bus i n'agafem un encara mes destartalat, mareta meva!! durant tot el viatge semblava que el motor havia de dir prou!! pero no! i anava pujant cada vegada mes gent, els seients ja feia estona que eren plens, pero encara quedava el passadis i s havia d'aprofitar!! i vinga a fer parades i vinga a pujar gent, va arribar a un punt que jo viatjava en contacte amb la panxota d una dona!! jo seia al seient que dona al passadis i la dona ens va dedicar a menjar no se collons que suquejava!! estava literalment arrepenjada sobre meu, allo va ser la ostia!! i el caminet  de sorra pel qual anaven al final, ni us ho expplico...jo vaig temer per la meva vida!! semblant a la india nenes!!! Coro tu ho entendras molt be...jajaja!!! cada curva semblava que volquessim i la meva ment perversa pensa que si volcavem moriria asfixiada per la panxa d aquella dona que tenia a sobre meu!! jajaja...quin viatge mare meva!! ara em fa gracia pero en el moment vaig patir, ho haig de reconeixer...

Al arribar em sorpren la tranquil#litat que despren el lloc. La platja i la zona son completament verges, encara, m'agrada.  Veig pondre's el sol i tinc una sensacio d'estar a prop de casa, suposo que es l'efecte del mar. L'endema al mati, surto a corre, faig el meu ioga matinal i la meditacio, ja estic a punt!! I surto a explorar la zona, camino vora el mar, acompanyada per la musica que toquen les onades, aqui el mar es el Pacific, pero diguem que el nom no li fa gens de justicia, les ones espateguen contra les roques amb una forca inpressionant...vaig passejant fins a la seg"uent platja, Playa Amarillo, es preciosa, em faig un fart de tirar fotos, les ones, els crancs, el paisatge,...i sense ni adonar/me'n se-m passa el dia volant, em sento relaxada i molt a gust. 

Al vespre arriba tota la patuleia de la festa, la gent arriba en una furgo, tots borratxos i animats!! sembla a ser que la festa esta servida!! Sopem tots junts, jo aprofito per xerrar amb en Ben, el frances, sobre el projecte de Rosita, escrivim les idees del projecte i fem un petit pressupost per enviar/lo a la Casa de Andalucia, em sento motivada per aquesta historia, molt provablement no anira a para enlloc pero la ilusio no en s la treura ningu!! Acabem amb tots una mica bolingues i jo segueixo amb la meva tonica general, observo molt, m encanta, em quedo amb tots els detalls, les relacions humanes son impressionants i aqui floreixen en viu i en directe!! Un que va bolinga, molt bolinga, del pal que se l'enduien en bracos...apareix al cap de 20 minuts completament resucitat!!  miracle!! com es aixo...le blanc, que cabuda a tot el mon..jajaja!! 

Els lligons del grup aprofiten la ocasio per fer la dansa del pollo, que dic jo!! i treuen a lluir totes les seves plomes per firtejar amb les donzelles mes guapes de la festa!! i aquestes reaccionen de formes ben diverses, algunes cedeixen, altres es ruboritzen i no saben on posar/se...la nica que treballa a cas, la Vanessa intentant semblar americana super cool i sense cap mena d'exit, ai pobre...un festival visual!! Jo aprofito i aprenc a ballar amb en |Blake, marimba, salsa, molt divertit!! 

Observant, observant, veig a la parella internacional, Ben i Peta, crec que tenen una relacio oberta! ara ja puc afirmar que la tenen...a mitja nit decidim uns quants anar a banyar/nos al mar, bona idea!! al sortir a fora, jo anava amb en Ben i els seus 2 xuxos, ens trobem de cara  a la seva dona foten/se el lote amb un xavalito, el que havia resucitat unes hores abans!! pam!! el marit es fa el longuis com aquell qui no passa res...i al moment comenco a notar que el tio m'esta tirant la canya a mi!! Per deu si podria ser el meu pare!! uix!!! jo em desfaig de la situacio com bonament puc i marxo a dormir...masses emocions forte per un dia...l'endema el paio em volia donar explicacions, m explica el tipus de relacio que tenen amb la seva dona!! i em diu que li sap greu si la nit passada m havia sentit incomode...collons incomde diu!! va ser terrible!!jajaja, jo li explico que em sembla molt be la relacio que tenen pero que jo no busco res...quina situacio mes subrealista...!!! 

Pero seguim amb normalitat!! dinem tots junts i a la tarda me'n vaig a passejar per la platja, i veig una posta de sol impressionant...quin espectacle de la natura, de llums, de colors, brutal!!! A la nit mes festa, pero jo l acabo rapid, la penya anava bastant col#locada i no em sentia massa a gust...em vaig veure el meu vinet i amb l escalforeta de vi negre me'n vaig anar a  fer nones!! 

Durant el cap de setmana tambe vaig caneixen l'Ainara, una valenciana maquissima, esta viatjant per llatinoamerica buscant informacio per al seu documental, titulat La felicidad en Latinoamerica, molt interessant, i que millor que xerrar una estona en catala!!! Aqui tothom esta seguint el seu propi projecte, sembla ser la terra de les oportunitats, aixo ho fa el fet que aqui la terra es verge, qualsevol idea pot florir perque partim de zero...es molt interessant anar coneixent gent, que t'expliquen el fan aqui, i comparteixies aquests petits moments de complicitat, cadascu amb el seu tema pero no deixa de ser una aventura per cadascu!!

El diumenge ens llevem tranquil#lment, esmorzem una amanida fruita, com cada dia, i recollim per marxar, marxem amb el cotxe del matrimoni internacional i lliberal!! i en Blake i jo, en B. te plan, ha quedat amb la xicota a la tarda i te pressa...la tornada es rapida, jajaja!!!

Total que arribem a casa, em faig una bona dutxa i em disposo a obrir l'ordinador, per acabar els deures d angles...i no se com, l'ordinador em cau a terra!! amb tanta mala llet que la pantella se'n va a prendre pel cul!! Si, Si, em carrego l'ordinador, la pantalla te una taca fosca al centre i no em permet utilitzar res...no surt el curso ni res...un drama!! ploro de rabia!! tota la pau que duia dins meu s esvaeix de cop i volta i quedo clavada davant d aquella pantalla inutil i negra sense poder fer res...quin desastre!! PER AQUEST MOTIU NO HI HA NI UN ACCENT EN TOT L'ESCRIT... estic usant un ordindor de prestao que te un teclat d aquests raros...ho sento!!

En fi ja veieu...avui al mati he arribat a pensar que l'ordinador s'ha trencat perque no estigui tant enganxada  a internet i a  vosaltres...podria ser..en fi jo  i les meves reflexions!!

En breu prometo fotos..

Un petonarro

UN DIMARTS QUALSEVOL...

Avui som dimarts i sembla que la meva vida a Nicaragua va agafant el seu propi ritme, ahir vam fer el sopar dels dilluns, amanida i pizza vegetariana, acompanyat de terturlia...molt agradable com sempre!! En Ben, el francès m'ajuda a analitzar la meva estada aquí, em fa preguntes sobre la feina, em fa puntuar les coses de l'u al deu...sembla una tonteria però m'ajuda!! Ara em vol presentar un amic seu, canadenc, que resulta que es dedica al món de la disacpacitat (aquest home s'ha agafat un any savàtic a Nicaragua), i resulta que té ganes d'invertir en alguna cosa relacionada amb el tema...ell a ca seva es dedica la terapia ocupacional, és a dir, ajuda  a insertar dismis en el món laboral, i el francès que és un iluminat, ja veu una escletxa de possible relació amb Los Pipitos, i jo, que també ser fer volar coloms també!! somiar és gratuït oi? estaria molt bé que pogués invertir el seu temps i diners en la nostra escola!! en Ben flipa, pq de cop i volta tot el que li arriba té relació amb el món de la discapacitat!! i segons ell les casualitats no existeixen...provablement no! Sembla que es van obrint portes, les quals no sabem si ens portaran enlloc però segueixo pensant que no hi perdem res...

Avui a l'escola m'haig de reunir amb el director i la responsable de l'àrea pedagògica, la trobada per mi és important, vull plantejar una pregunta important: volem que los Pipitos sigui simplement una "guarderia" o volem crear un centre educatiu?? la cosa és trascendent, vull que hi pensin i a partir  d'aquí veurem el que fem...jo si es tracta d'una guraderia plego, la meva tasca akí és enfocar el centre direccionat cap a educar als infants, la qual cosa comporta fer alguns canvis i intentar contractar més gent formada com a tal, reorgannitzar els horaris, l'estrucutra dels grups de treball,...però si el director no ho té clar i vol seguir col·locant amistats (que no en tenen ni idea) a l'escola...veurem què passa, no puc lluitar contra les adversitats i contra el director alhora...m'explico?

També vull conèixer el famós Bill, el benefactor que ara per ara és qui paga els sous dels mestres i qui manté l'escola, ell ha de veure també la importància del canvi de rol...la idea que tenim amb la Paloma és deixar de dependre econòmicament d'ell, ja que ara per ara té la paella pel mànec, aquest fet serà real a partir de cumplir els 2 anys com a fundació, fet que ens donarà dret a participar en els concursos d'ajuts internacionals però això no passarà fins al febrer de l'any que ve...així que m'envalantono i proposaré tot això a la reunió d'avui, vull saber com respiren, bàsicament el director. Ja us explicaré com ha anat. La veritat és que necessito que la meva feina tingui un sentit sinó em sento com fotent cops a l'aire...

Ara cada matí intento fer les meves petites rutines, em llevo al matí faig ioga (tot allò que recordo de les classes que feia), medito una estona i esmorzo...sembla una xorrada però començo el dia diferent!! segurament les criyas que faig no tenen ni cap ni peus però la meva teoria és que d'alguna cosa deuen servir!! que vulguis que no moc energia...jajaja!!

D'aquí a un parell de setmanes faré un petit viatge a Rosita, al nord, simplement per coneixer la realitat d'allà i veure si hi entra el meu projecte de treball amb els discapacitats...aquest viatge me'l pagaré jo, però si en surt alguna cosa estarà molt bé i sinó...doncs hauré conegut el nord, que tambpoc està gens malament!! i aniré amb el Ben, el francès, ell està molt ilusionat amb el projecte de la cases de bambú, ja veurem...

Aquest cap de setmana me'n vaig a la platja, a Tola, on treballa i viu la Mònica, la madrilenya que està com un llum de ganxo!! anem a celebrar l'aniversari d'en Warren, el suposat profe de ioga, el qual no em cau gaire bé, és prepotent i extravagant en excès, però no és pas mala persona...la cosa és que celebrarà el seu cumple allà i tots plegats hi anem, tots els amics que parlen anglès!! jajaja!! però també hi haurà la madrilenya i la nica, Vanessa, la que treballa a casa!!! Pot estar bé...tinc ganes de conèixer aquella zona, l'any passat vaig visitar res i menys del país i per tant haig de recuperar el temps perdut, jajaja!!!

En fin serafín!! això és tot per ara...

Mil petons i abraçades per tots,

us enyora ja una mica...

Alba

Després d'una setmana remoguda tornem a estar a "puesto"!!

Amics, amigues, fans del blog, simples curiosos:

Aquesta darrera setmana ha sigut durilla...me enyorat i aquest fet ha desencadenat en un seguit de sentiments els quals han anat esquitxant de mica en mica totes les àrees de la meva vida aquí a Nicaragua.  

Tot va començar el dimarts al vespre, vam sopar amb l'equipo internacional, despediem a la polaca, la Maya, que marxava l'endemà. I de cop i volta em vaig sentir fora de lloc, envoltada d'una gent que no em coneix i que parlen un idioma el qual no em permet ser jo, l'Alba participativa, dinàmica, fresca, amb criteri i oponió sobre les coses, va ser molt dur sentir-me així...no hi estic acostumada! Allà estava jo, al sopar intentant caçar alguna cosa de la conversa, sense massa éxit, m'hi esforço de debó...però la veritat és que no sé anglès!!! i em ratllo, pq no penso pas estar tota l'estona demanant que per favor canviïn d'idioma (elmés fotut és que els entenc!! si un dia ve algú a Mataró que parla una altra llengua, al principi li parlem, qui més qui menys, en el seu idioma però fàcilment canviem al català, sense ni adonar-nos-en...m'he enrecordat d'en Brendon, d'en Fodé,...que fotut no?) Doncs, vaig acabar el sopar avorrida com una ostra, ells reien, vés a saber del que parlaven...i jo allà al racó marginada...em vaig sentir fatal!! I em vaig enfadar amb mi amteixa per no saber anglès, per haver fet aquests amics i per tot!! jajaja!!

L'endemà em vaig llevat girada, trista, enyorada, melancòlica...i a la feina tot ho vaig veure negre!! portava les ulleres depressives i evidentment tot m'ho plantejava des d'una vessant negativa...les reflexions no eren pas desmesurades, crec que tot el contrari, pensava que la feina que estic desenvolupant aquí, possiblement el dia de demà no serviran per res, ja que sense la figura externa que represento, no es mantindrà pas la feina...ara em tenen cada dia allà pressionant per això, motivant per allò altre, trencant els rols, però quan aquesta figura externa no hi sigui que faran? suposo que seguir amb la seva tònica!! És complex d'explicar...com un bon amic em deia, he patit la "crisis del misionero"!!! potser si. 

Però la gran certesa és que cada quan anem dormir, sabem que l'endemà torna a sortir el sol!! i efectivament...ara que ja estic més tranquil·la penso que alguna engruneta meva deixaré aquí quan marxi i que alguna cosa els quedarà...

Per la meva part, també estic aprenent molt, m'estic coneixent, aquí al estar sola davant del perill, estic descobrint parts de mi desconegudes, algunes m'agraden i d'altres no, algunes les haig d'entendre, d'altres treballar...per així anar creixent.

Demà al matí aniré a treballar a casa del francès, està construint una casa de bambú aquí  a Granda, l'he vist i és genial, súper acollidora, estètica, barata i segura!! Doncs demà anem a posar les pedres del WC, no sé com...però fa pinta de ser una activitat artística, i em ve de gust!!

Torna a fer una calor espantosa!! la treva de la pluja s'ha acabat i la xafogor és tremenda!! viure aquí és com estar en una sauna constant, la part positiva és el cutis!! aquest es manté esplèndit!! JAJAJA!!

Fins a la propera!!

Mil petons 

Després de la tormenta sempre torna la calma...

Per començar unes fotos de Granada:

 El cine Karawala !! brutal!!

 El carrer de casa...

El mercat de Granada...

 Preparant la lasanya amb la Mónica, la madrilenya cabra boja!!

 A punt per sortir de festa...que mones elles!!

Sopar i festa improvitazada...

Canalla,

ara mateix som divendres...no, no ja som dissabte!! Aquí són les 2:30 de la matinada!!
ara mateix estic una mica bolinga, però us descriuré aquest moment tant bé com pugui, jajaja!!
A veure, per explicar com he arribat a aquest moment he de recapitular uns dies...dimecres a la tarda, la Vanessa em va dir que avui coneixeria una compatriota, havia kedat amb una amiga seva valenciana i vindria a casa. Va arribar, la Patricia una mossa d'Alacant encantadora i molt divertida, ella està casada amb un holandès (que sembla Jesucristo Super Star!!), ells tenen un hotel ecològic a Ometepe, total, una noia molt maca, amb la qual vam connectar molt, penso que totes dues necessitàvem parlar en català!!, aqeusta parella és amiga del grupillo yanki de granada, i vam anar tots junts a sopar, i havent sopar va aparèixer una madrilenya, que també els coneixia, un cavallot de dona...En fi, aqeusta noia,viu a la platja i l'endemà del sopar havia de tornar cap a casa seva, però aquell matí les carreteres estaven tallades per la pluja, impossible arribar al seu poble, sense llum, ni aigua,...un drama, i em va trucar per demanar-me si podia passar la nit a casa, evidentment va venir...aquí som molt hospitalaris, jajaja, el dijous al vespre van anar al sopar vegeterià, havent sopat van visitar una construcció, una casa feta tota de bambú (en Ben, el farancès del gurpu internacional està aquí amb aquest negoci, a Nicaragua es veu que hi ha molt de bambú, del gruixut i està fotut en això, construiex cases barates, resitents i amb mà d'obra nica!!) i vam acabar i vam esar a casa de cháchara amb la madrilenya fins a les tantes, amb una conversa profunda, mig espiritual i tot!! molt agradable!!

Tota això per dir-vos que aquesta tarda, quan la madrienya ja s'ha resignat a kedar-se tot el cap de setmana amb nosaltres (les carreteres estan molt xungues...) ens hem iluminat i hem decidit anar a comprar i currar-nos un soparet a casa,una lasanya de verduretes!! i hem acabat sopant 4, la Monica, Blake, Warren (de ioga's men jajaja!!) i jo. Abans de sopar en Warren ens explica que acaba d'arribar d'EEUU i que ha portat d'allà cartronets de la risa, a dins d'una caixa de carmelets rotllo smid!!, no sé com...I tots 3 abans de sopar ja estaven jugant...anar menjant carmelets a veure a qui li toca el bo!! Jo, he anat bebent vinet (un vi negre argentí boníssim) i fent birretes, i pensava: feu , feu, k que jo riuré de veure l'especacle!! Després de sopar una lasanya, que per cert ens ha quedat increïblement bona!!, hem anat a fer una copa porai i hem acabat a casa, fent una pary, com diuen aki (party), amb musiqueta, i jugant al billar...des d'on comparteixo aquesta vivència!! Som una mica rarots aquests yankis, només els hi mola el hip hop i parlen en lengües ininteligibles per mi!! jajaja!!
però en el fons és divertit...

Aquesta setmana ha sigut durilla, quant a l'escola hem tingut certes mogudes, molt desagradables amb un treballador,...i hem acabat amb mal gust de boca!!
I també he assitit avui a un reunió de mestres mensual que fan a Granada...surrealista!! Nvui he anat a una reunió mensual de mestres, molt surrealista!!es reuneixen per avaluar els objectius plantejats i marcar els del mes següent. Doncs hi he anat amb uns companys de la feina...al arribar tots drets en rotllana al pati de l'escola on es realitzava, han cantat l'himne de nicaragua, després han resat peque déu estigués amb nosaltres i en donés força per la feina que anavem a fer...i després han cantat l'himme d'educació, cançó sandinista ecrita durant la campanya d'alfabetització que es va fer al país...quin riure, deia: "haremos barricadas con libros y pizarras, viva la insurreción cultural"!!...finalment després de tot el protocol ens dividit treballaven en aules, bueno!! un altre espectacle!! cadascú havia de dibuixar un quadre i escriure en "letra i puño" tots els obejctius realitzats, l'avaluació,...a mà, ja us podeu imaginar... la reunió durava 4 hores,1 cantant i resant i les altres 3 copiant!! i jo penso: a veure canalla, pels quadres es pot donar una copia orignal casdacú i després fer fotocòpies, o usar els ordinadors, portar feta la feina i durant la reunió, realment plantejar dubtes, problemàtiques i avançar una mica no?? ai no sé...ja sé que és sistema d'akí, però perden taaaaaaaaaaant de temps que és clar...tot funciona igual, amb un sistema poc pràctic, lent...bueno jo he viscut com algo molt còmic...

Pues esto es todo amigos!!
Jo em retiro a dormir...nanit a tothom!!!!!!!!