SEGUIM VIVINT...

GALLOPINTO CASOLÀ...
Ahir vam estar fent cuina nica a casa, aquest gustós plat que veieu a la foto és el famós gallopinto, consisteix en unes mongetes vermelles anomenades FRÍJOLES amb arròs i condiment...plàtan fregit, repollo (amanideta amb vinagreta) i formatge fregit. Molt bo, nutritiu i baratat!! La Vanessa em va ensenyar a prepara-lo...ben fàcil!!!
Ella s'ha proposat, seriosament, ensenyar-me la cuina nicaragüense, la del dia a dia, la de l'economia de guerra!!

Ahir també també van anar a Managua, vam anar a sopar a un restaurant coreà, sí, sí, un coreà a nicaragua!! curiós...però la veritat és que estava tot boníssim, i extrany, de textures, d'aliments, de condiments, però molt bo!! Segueixo experimentant...
Al acabar el sopar vam anar a veure un concert, vam escoltar a Carlos Mejía Godoy, un component de la saga familiar, cantaven cançons nicaragüenses tradicionals, va ser molt divertit, a més el paio és un catxondo i entre cançó i cançó anava explicant batalletes de la revolució, acudits,...semblava tota una eminència en el país, molt respectat, a més venia gent de tot arreu per escoltar-lo, tot acomanyat de mojito de rom nica, és clar!!
Els acompanyantsde vetllada , que els he batejat com el grup internacional (la parella francesa-sudafricana, la noia polaca, l'americà i jo!!) van ser una comanyia mot agraïda, bona conversa, anègdotes del país i molt més!! La meva sorpresa va venir quan al acabar el concert, en Blake va tenir la lluminosa idea d'anar a un local d'streptease!! i lo més fort de tot va ser com tothom, amb la màxima naturalitat, va acceptar d'anar-hi, jo alucinava!!! però vaig pensar que si era una cosa de grupo...jo també hi anava...i dit i fet ens vam plantar al local, ple de noies semidespullades, algunes ballant fent strepteasse, altres fent companyia als clients,...molt fort, m'explicaven k la majoria de noies, són estudiants que es guanyen molt bé la vida en aquestes feines, no són prostitutes, no hi ha res més k comanyia i nus, molt fort...encara estic en estat de xoc, a més a aquelles noies tant els hi era a qui fer companyia, a dones a homes,..tant és!! Total, ens vam prendre la copa pertinent i vam fotre el camp d'allà, no sé molt raro, em va sorpredre la naturalitat, vam decidir anar allà com aquell qui proposa anar a fer un cafè...tothom va acceptar sense cap mena de prejudici ni res!!
La parella francesa-sudafricana, són més grandets, deuen ratllar la cinquantena, i quan van entendre el que feia a nicaragua, el que cobrava i sobretot quan van entendre que jo no podia seguir le seu ritme econòmic, crec que van decidir adoptar-me!! no me van deixar pagar res, només el sopar, i tornant amb el cotxe em van proposar de fer ioga amb ells, ells fan venir el famós Warren (el del ioga que vindrà a viure a casa!) a casa seva a fer el ioga, rotllo particular, deien que ells pagaven igualment la sessió i per tant que i anés cada dimarts!! M'encanta!! No sé penso que si són generosos amb mi...perquè no acceptar-ho ??





La veritat és que amb el que em dona la fundació vaig realment molt justa...ja no per poder tenir tots els capricis...sinó per viure mínimament bé, per tant hauré de buscar-me alguna feineta extra per cobrir les despeses, no sé encara k faré...però ja li estic donant voltes!!! Podria fer classes particulars a nens de famílies benestants, o potser...no ho sé ,la cosa per ara està peluda...es veu que buscaven algú per donar classes de natació als nens, a la única piscina que hi ha a Granada (la qual està en un hotel), pot ser una opció...no ho fet mai de la vida però en altres històries m'he posat sense saber-ne i ens en hem sortit oi?? A veure, jo li deia al paio que m'hi veia en cor, de un en un...ai no sé!! és una bojeria??

Bé seguiré investigant les opcions...
Aquest finde estic sola a casa, el Blake, ahir el vam deiar a Managua després de la festa i avui marxava amb una amiga a la platja a surfejar...i estic gaudint de la casa per mi soleta!! M'hi començo a sentir bé aquí!! Llàstima de la pluja dels nassos!! em veia prenent el sol i banyant-me a la piscina...què hi farem...c'est la vie!!

Us confessaré una cosa: des que sóc aquí m'he enganxat a la serie de La Riera...la veig online, és que em fa gràcia pq de tant en tant es veu Mataró!! el parc nou, algun carrer, el mar,la costa maresmenca,...ai que tontos ens tornem quan estem fora de casa!!! jajaja!!

Això és tot per ara, espero que disfruteu llegint tant com jo escrivint...
Petons i abraçades per qui els vulgui, i per qui no...també!!