Com explicar la sensació que tinc ara mateix...
La tarda d'ahir va ser sorprenent! en sentit positiu i negatiu...
Ahir crec que desprenia comprensió tota jo, la gent de cop i volta s'obria i m'explicava les seves intimitats com si d'un terapeuta em tractés...i els secrets que la gent compartia amb mi eren d'allò més impactants, m'explicaré:
En primer lloc, a l'escola, al acabar la reunió, em vaig quedar xerrant amb La Mestra (la única persona un xic professional que hi ha, és una pedagoga nica, molt vàlida!!), ella de cop i volta va començar a explicar-me com se sentia, en relació a l'escola, i tot el que em va explicar era...molt fort! diguem que des de que va marxar la Paloma, es van redistribuir les tasques directives i organitzatives, el que era mestre ara és director, la mestra és ara la coordinadora pedagògica,...però aquests canvis de rol, estan ocasionant certs rols enverinats, el que ara és director està malalt, té aires de grandesa i se li estan desengaxant els peus de terra...per exemplifitcar-ho, diré que ja no es fa dir pel seu nom sinó que es fa tractar de Don (senyor, jefe,...) i es creu amb dret de trepitjar a tothom!! Les cuineres es dediquen a rovar el menjar que arriba de les donacions!! I els guardes de nit, carregats de por, per no perdre la feina, no diuen res del que veuen...Em vaig quedar a quadres!! com pot ser?? suposo que la supervivència prima per sobre de tot...
Total, ja us podeu imaginar com vaig sortir de l'escola...en estat de xoc!! sé que tota aqeusta informació s'ha de contrastar però de bones a primeres no em va agradar gens...pq sembla que tot es mogui per les envejes, per veure qui pot més, són relacions viciades i gens positives per tirar endavant un projecte com el tenim entre mans!!
Al arribar a casa, estava en xoc, i vaig decidir baixar al bar de sota a casa, prendre'm una birra i analitzar tota la informació rebuda!! El bar de sota és un ghesthouse, i allà hi treballa la dona que em farà classes d'anglès, la Susanne, ella et fa sentir com a casa, quan entres et saluda pel teu nom, et pregunta com t'ha anat el dia, despren una energia molt positiva!! Doncs, allà estava jo, prenent una cervesa i passant el temps, quan de cop i volta, la Susanne em va començar a explicar la seva vida!! Fa tot just 2 mesos que viu a Nicaragua, ella ve de Costa Rica, d'on va fugir amb el seu fill petit, donat que el seu marit la maltractava...però no creieu pas que ho explicava com un drama, no, sinó com una realitat, la seva, amb un nivell de senceritat i de puresa brutal!! Jo simplement em dedicava a escoltar, la meva funció era aquesta, ahir ningú buscava opinions, ni consells, simplement unes orelles fent escolta activa!! Al cap de res, donat que no hi havia massa clientela, se'ns va afegir l'amo de l'alberg, un francés, amb el qual vaig seguir compartint vides "ajenas", va ser molt intens tot plegat!
La veritat és la motxilla d'experiències s'omple a un ritme frenètic, i ja m'agrada!
Ara estic cavilant com puc intentar airejar l'ambient de l'escola, i com es poden desfer aquests rols i vincles extranys que hi ha...
La tarda d'ahir va ser sorprenent! en sentit positiu i negatiu...
Ahir crec que desprenia comprensió tota jo, la gent de cop i volta s'obria i m'explicava les seves intimitats com si d'un terapeuta em tractés...i els secrets que la gent compartia amb mi eren d'allò més impactants, m'explicaré:
En primer lloc, a l'escola, al acabar la reunió, em vaig quedar xerrant amb La Mestra (la única persona un xic professional que hi ha, és una pedagoga nica, molt vàlida!!), ella de cop i volta va començar a explicar-me com se sentia, en relació a l'escola, i tot el que em va explicar era...molt fort! diguem que des de que va marxar la Paloma, es van redistribuir les tasques directives i organitzatives, el que era mestre ara és director, la mestra és ara la coordinadora pedagògica,...però aquests canvis de rol, estan ocasionant certs rols enverinats, el que ara és director està malalt, té aires de grandesa i se li estan desengaxant els peus de terra...per exemplifitcar-ho, diré que ja no es fa dir pel seu nom sinó que es fa tractar de Don (senyor, jefe,...) i es creu amb dret de trepitjar a tothom!! Les cuineres es dediquen a rovar el menjar que arriba de les donacions!! I els guardes de nit, carregats de por, per no perdre la feina, no diuen res del que veuen...Em vaig quedar a quadres!! com pot ser?? suposo que la supervivència prima per sobre de tot...
Total, ja us podeu imaginar com vaig sortir de l'escola...en estat de xoc!! sé que tota aqeusta informació s'ha de contrastar però de bones a primeres no em va agradar gens...pq sembla que tot es mogui per les envejes, per veure qui pot més, són relacions viciades i gens positives per tirar endavant un projecte com el tenim entre mans!!
Al arribar a casa, estava en xoc, i vaig decidir baixar al bar de sota a casa, prendre'm una birra i analitzar tota la informació rebuda!! El bar de sota és un ghesthouse, i allà hi treballa la dona que em farà classes d'anglès, la Susanne, ella et fa sentir com a casa, quan entres et saluda pel teu nom, et pregunta com t'ha anat el dia, despren una energia molt positiva!! Doncs, allà estava jo, prenent una cervesa i passant el temps, quan de cop i volta, la Susanne em va començar a explicar la seva vida!! Fa tot just 2 mesos que viu a Nicaragua, ella ve de Costa Rica, d'on va fugir amb el seu fill petit, donat que el seu marit la maltractava...però no creieu pas que ho explicava com un drama, no, sinó com una realitat, la seva, amb un nivell de senceritat i de puresa brutal!! Jo simplement em dedicava a escoltar, la meva funció era aquesta, ahir ningú buscava opinions, ni consells, simplement unes orelles fent escolta activa!! Al cap de res, donat que no hi havia massa clientela, se'ns va afegir l'amo de l'alberg, un francés, amb el qual vaig seguir compartint vides "ajenas", va ser molt intens tot plegat!
La veritat és la motxilla d'experiències s'omple a un ritme frenètic, i ja m'agrada!
Ara estic cavilant com puc intentar airejar l'ambient de l'escola, i com es poden desfer aquests rols i vincles extranys que hi ha...
No hay comentarios:
Publicar un comentario