Està plovent i no tinc cap pressa...

Hola!!

A Nicaragua segueix plovent, hi ha moments en què sembla que el cel ens hagi de caure al damunt i moments en que simplement plovisqueja, és quan aprofitem per sortir i gaudir de la fresqueta que aquesta ens brinda. A altres zones del país no ho deuen viure de forma tant vocòlica com jo, sobretot en les zones que de mar i aigua, allà s'estant produïnt innundacions i alguns cuitadans han hagut de ser evaquats, però res "greu", no hi ha ferits ni morts, ni res, això sí, algunes cases plenes d'aigua, k en realitat també és una bona putada...aigua estancada, mosquits,...en fi...

La meva xarxa social seguiex expendint-se, ahir vaig conèixer la Patricia, una valencia que viu a Ometepe amb el seu marit holandès, allà hi tenen un hotel ecològic, on pràcticament tot és ecològic, sostenible, reciclat o reutilitzat,...em van ensenyar fotos i era preciós...l'hotel està situat a la falda del volcà Maderas, un del que encara està actiu!! i, jo, vaig pensar: penya, si un dia el volcà entra en erupció haureu de córre!!! (la imatge típica que tenim de les pelis no?? baixant un riu de lava i tots corrent...jajaja). Gent molt maca i molt conscienciada amb el que fan, ella no treballa a l'hotel, està en una fundació que treballen a nivell de gestió micro crèdits, salut i educació, bàsicament donant suport a petites iniciatives locals que promouen el desenvolupament de la regió. La noia és encantadora i ens vam passar el sopar xerrant en català i valencià...quina gràcia, ella tenia monu de parlar en valencià!! Xerrant, xerrant em vaig enterar que el dia 30 d'octubre celebren el Hallowing, no t'ho perdis, i que k cada any fan una festa fantasmagòrica a casa d'algú, doncs, podeu endevinar on serà la d'enguay?? (A CASA MEVA!!), hi ha un grupet que s'encarrega de la organització, escenificació i ambientació, aquest any tot girarà al voltant d'un manicomi...a mi no em fot puta gràcia, la veritat!! no m'agraden massa aquestes coses, però si fan la festa a casa...m'ho hauré de menjar amb papates!! I m'haig de disfressar d'algo que faci por i que lligui amb la temàtica...uf...quina mandra!!!! Fer tot això i sense vosaltes, els meus amics...

Després de sopar, mentre feiem una copeta, va aprèixer una espanyola mooolt divertida (un cavallot!!), coneguda per d'aquesta trupe, la Mónica, una noia de Càceres que ha viscut vint-i-pico d'anys a Madrid (ho dic pq us la imgineu: k pasa tronka!! i aquestes coses, jajaja!!), la noia s'ha pres un any sebàtic i va voltant per tot centreamèrica i sudamèrica, per tal de trobar una finca per comprar-la i fer-hi també un hotel ecològic i sostenible!! Total que va venir a Nicaragua per estar-s'hi un parell de mesos i ja en porta set...jajaja!! ella definia la seva vida aquí i deia que viu a la platja Colorado, on cada matí va a córre, fa ioga i medita i que les tardes es dedica a fumar porros!!!! tenia una energia espectacular!! Una tia súper intel·ligent, casada també amb un...americà o de no sé on...vam riure molt amb ella!! Amb la Patricia van dir de baixar un cap de setmana a la platja a visitar-la, viu en una zona de surferos!!! jajaja!!!

L'altre dia vaig fer la primera classe d'anglès!! La noia em va fer una prova de nivell i...no estamos tant mal!!! de vocabulari en tinc, ara poca cosa més!! jajaja!! Em va dir que tenia bona pronunciació i que amb 4 mesos amb ella parlaria anglès!! a veure si és veritat!!

També se m'ha girat la truita i m'he matriculat a un curs online, de TGD (Trastorn Generalitzat del Desenvolupament, d'autisme, pels amics!!), mira, hi havia una oferta!! el curs és homologat i sempre va bé seguir formant-se oi?? aquests cursos el dia de demà podem servir per opositar...o simplement per aprende!!

Pels que sou del ram, he descobert una història molt interessant, es diu pedagogia 3000, parla d'una nova forma d'educar els nous nens que estan creixent...es basa en tot el que ja sabem d'escola activa, de l'ensenyament individualitzat i tal, però tot molt ben documentat i argumentat, on presenten eines i pràctiques per aplicar-ho, a mi m'ha semblat súper interessant...

Ja veieu que això és un no parar!! M'encanta!! quantes coses noves, quantes vivències...és ben bé que a la que surts de la rutina coneguda hi ha tot un món per descobrir!!!

Petons, abraçades, pessics i mossegades!!!!!!!!!!

SEGUIM VIVINT...

GALLOPINTO CASOLÀ...
Ahir vam estar fent cuina nica a casa, aquest gustós plat que veieu a la foto és el famós gallopinto, consisteix en unes mongetes vermelles anomenades FRÍJOLES amb arròs i condiment...plàtan fregit, repollo (amanideta amb vinagreta) i formatge fregit. Molt bo, nutritiu i baratat!! La Vanessa em va ensenyar a prepara-lo...ben fàcil!!!
Ella s'ha proposat, seriosament, ensenyar-me la cuina nicaragüense, la del dia a dia, la de l'economia de guerra!!

Ahir també també van anar a Managua, vam anar a sopar a un restaurant coreà, sí, sí, un coreà a nicaragua!! curiós...però la veritat és que estava tot boníssim, i extrany, de textures, d'aliments, de condiments, però molt bo!! Segueixo experimentant...
Al acabar el sopar vam anar a veure un concert, vam escoltar a Carlos Mejía Godoy, un component de la saga familiar, cantaven cançons nicaragüenses tradicionals, va ser molt divertit, a més el paio és un catxondo i entre cançó i cançó anava explicant batalletes de la revolució, acudits,...semblava tota una eminència en el país, molt respectat, a més venia gent de tot arreu per escoltar-lo, tot acomanyat de mojito de rom nica, és clar!!
Els acompanyantsde vetllada , que els he batejat com el grup internacional (la parella francesa-sudafricana, la noia polaca, l'americà i jo!!) van ser una comanyia mot agraïda, bona conversa, anègdotes del país i molt més!! La meva sorpresa va venir quan al acabar el concert, en Blake va tenir la lluminosa idea d'anar a un local d'streptease!! i lo més fort de tot va ser com tothom, amb la màxima naturalitat, va acceptar d'anar-hi, jo alucinava!!! però vaig pensar que si era una cosa de grupo...jo també hi anava...i dit i fet ens vam plantar al local, ple de noies semidespullades, algunes ballant fent strepteasse, altres fent companyia als clients,...molt fort, m'explicaven k la majoria de noies, són estudiants que es guanyen molt bé la vida en aquestes feines, no són prostitutes, no hi ha res més k comanyia i nus, molt fort...encara estic en estat de xoc, a més a aquelles noies tant els hi era a qui fer companyia, a dones a homes,..tant és!! Total, ens vam prendre la copa pertinent i vam fotre el camp d'allà, no sé molt raro, em va sorpredre la naturalitat, vam decidir anar allà com aquell qui proposa anar a fer un cafè...tothom va acceptar sense cap mena de prejudici ni res!!
La parella francesa-sudafricana, són més grandets, deuen ratllar la cinquantena, i quan van entendre el que feia a nicaragua, el que cobrava i sobretot quan van entendre que jo no podia seguir le seu ritme econòmic, crec que van decidir adoptar-me!! no me van deixar pagar res, només el sopar, i tornant amb el cotxe em van proposar de fer ioga amb ells, ells fan venir el famós Warren (el del ioga que vindrà a viure a casa!) a casa seva a fer el ioga, rotllo particular, deien que ells pagaven igualment la sessió i per tant que i anés cada dimarts!! M'encanta!! No sé penso que si són generosos amb mi...perquè no acceptar-ho ??





La veritat és que amb el que em dona la fundació vaig realment molt justa...ja no per poder tenir tots els capricis...sinó per viure mínimament bé, per tant hauré de buscar-me alguna feineta extra per cobrir les despeses, no sé encara k faré...però ja li estic donant voltes!!! Podria fer classes particulars a nens de famílies benestants, o potser...no ho sé ,la cosa per ara està peluda...es veu que buscaven algú per donar classes de natació als nens, a la única piscina que hi ha a Granada (la qual està en un hotel), pot ser una opció...no ho fet mai de la vida però en altres històries m'he posat sense saber-ne i ens en hem sortit oi?? A veure, jo li deia al paio que m'hi veia en cor, de un en un...ai no sé!! és una bojeria??

Bé seguiré investigant les opcions...
Aquest finde estic sola a casa, el Blake, ahir el vam deiar a Managua després de la festa i avui marxava amb una amiga a la platja a surfejar...i estic gaudint de la casa per mi soleta!! M'hi començo a sentir bé aquí!! Llàstima de la pluja dels nassos!! em veia prenent el sol i banyant-me a la piscina...què hi farem...c'est la vie!!

Us confessaré una cosa: des que sóc aquí m'he enganxat a la serie de La Riera...la veig online, és que em fa gràcia pq de tant en tant es veu Mataró!! el parc nou, algun carrer, el mar,la costa maresmenca,...ai que tontos ens tornem quan estem fora de casa!!! jajaja!!

Això és tot per ara, espero que disfruteu llegint tant com jo escrivint...
Petons i abraçades per qui els vulgui, i per qui no...també!!

L'EQUILIBRI DE LA VIDA...UNA DE CAL Y UNA DE ARENA!!

Com explicar la sensació que tinc ara mateix...
La tarda d'ahir va ser sorprenent! en sentit positiu i negatiu...
Ahir crec que desprenia comprensió tota jo, la gent de cop i volta s'obria i m'explicava les seves intimitats com si d'un terapeuta em tractés...i els secrets que la gent compartia amb mi eren d'allò més impactants, m'explicaré:
En primer lloc, a l'escola, al acabar la reunió, em vaig quedar xerrant amb La Mestra (la única persona un xic professional que hi ha, és una pedagoga nica, molt vàlida!!), ella de cop i volta va començar a explicar-me com se sentia, en relació a l'escola, i tot el que em va explicar era...molt fort! diguem que des de que va marxar la Paloma, es van redistribuir les tasques directives i organitzatives, el que era mestre ara és director, la mestra és ara la coordinadora pedagògica,...però aquests canvis de rol, estan ocasionant certs rols enverinats, el que ara és director està malalt, té aires de grandesa i se li estan desengaxant els peus de terra...per exemplifitcar-ho, diré que ja no es fa dir pel seu nom sinó que es fa tractar de Don (senyor, jefe,...) i es creu amb dret de trepitjar a tothom!! Les cuineres es dediquen a rovar el menjar que arriba de les donacions!! I els guardes de nit, carregats de por, per no perdre la feina, no diuen res del que veuen...Em vaig quedar a quadres!! com pot ser?? suposo que la supervivència prima per sobre de tot...
Total, ja us podeu imaginar com vaig sortir de l'escola...en estat de xoc!! sé que tota aqeusta informació s'ha de contrastar però de bones a primeres no em va agradar gens...pq sembla que tot es mogui per les envejes, per veure qui pot més, són relacions viciades i gens positives per tirar endavant un projecte com el tenim entre mans!!

Al arribar a casa, estava en xoc, i vaig decidir baixar al bar de sota a casa, prendre'm una birra i analitzar tota la informació rebuda!! El bar de sota és un ghesthouse, i allà hi treballa la dona que em farà classes d'anglès, la Susanne, ella et fa sentir com a casa, quan entres et saluda pel teu nom, et pregunta com t'ha anat el dia, despren una energia molt positiva!! Doncs, allà estava jo, prenent una cervesa i passant el temps, quan de cop i volta, la Susanne em va començar a explicar la seva vida!! Fa tot just 2 mesos que viu a Nicaragua, ella ve de Costa Rica, d'on va fugir amb el seu fill petit, donat que el seu marit la maltractava...però no creieu pas que ho explicava com un drama, no, sinó com una realitat, la seva, amb un nivell de senceritat i de puresa brutal!! Jo simplement em dedicava a escoltar, la meva funció era aquesta, ahir ningú buscava opinions, ni consells, simplement unes orelles fent escolta activa!! Al cap de res, donat que no hi havia massa clientela, se'ns va afegir l'amo de l'alberg, un francés, amb el qual vaig seguir compartint vides "ajenas", va ser molt intens tot plegat!

La veritat és la motxilla d'experiències s'omple a un ritme frenètic, i ja m'agrada!
Ara estic cavilant com puc intentar airejar l'ambient de l'escola, i com es poden desfer aquests rols i vincles extranys que hi ha...

Això és un no parar!!

Avui estic molt contenta!!
Ahir va se un dilluns ben complert:
vaig estar tot el matí de metges...que aquí vol dir moltes hores i diners!! havia d'anar a veure el metge per veure si ja estava del tot solucionada la infecció d'orina, per tant a les 6 del matí a estava llevada, i em vaig dirigir a un centre (un local cutre!!) a que em treiessin sang i ha analitzar la meva estupenda orina del 1a hora del matí, després de 2h em donaven el resultat...després vaig anar a fe-me un ultrasonido dels ronyons (una eco en diriem aki!!) i va sortir molt bé, la dona em va dir que tenia 2 ronyons sans, amb la mida, forma i color correcte i que la bufeta la tenia perfecte!! Bién!! i amb tots les resultat em vaig presentar al metge, que em va dir el ja savia: està usted bien recuperada!! todo bien!!
Després vaig anar al super supermercat! La colonia, aquest super és més car però tenen productes interncionals, com ara formatge ratllat, pa bimbo, nocilla,...coses bàsiques per superar la integració al país, jajaja!! i em vaig deixar allà la pasta!! em vaig comprar uns bistecs i tot, feia 2 setmanes que no menjava carn...la que venen per aquí no fa massa bona pinta saps?? coses del manteniment en fresc...jajaja!! Total que vaig arribar a casa i em vaig fotre una amanida i un bisctec de la òstia!! ja amb la panxa plena i més descansada vaig estar preparant 4 coses per l'escola i la renunió que tenim avui a la tarda!!
A la tarda, ahir..em va venir la companya que treballa a la casa, Vanessa, i em va dir si tenia ganes d'anar al gimnàs!! i vaig pensar: què collons una mica d'exercici no fa mal a ningú, oi?? i dit i fet a les 18h estavem a un gimnàs super cutre, en una sala amb tot de nicaragüenses suades, esperant el profe, que com us podeu imaginar tenia una ploma que no se l'acabava!! boníssim!! vam suar durant una hora i després pagavem la sessió 20 córdavas, una misèria!! es paga per classe, ni matricules ni òsites!! el dia que hi vas, pagues i llestos!! Vaig arribar a casa tota suada però amb una enregia al cos brutal, estava exitada les endorfines estaven a tope!! Total, que vaig per duxar-me i no hi havia aigua!!! shit!! merda!! això és com molt tìpic aquí...i kuan ja estava començant a cagar-me en tot, em truca el Blake, el company de casa i em diu que vagi a sopar amb ell i uns amics seus...si si, kdem en mitja hora!! ok! i alehores li explico el problema de l'aigua, que ràpidament em soluciona!! (resuta que tenim un diposit alternatiu per kuan passen aquestes coses!!).
Doncs, dutxada i apanyada me'n vaig cap a sopar, i la meva ment perversa pensava: ja està ara anirem a sopar fora i em gastaré més pasta encara!! però també em venia de gust fer algo...total que quan arribo a on haviem quedat resulta que anavem a sopar a cas d'uns colegues!!, entrem a la casa, fem les presentacions i era una sopar intercultural: un matrinomi d'una sudafricana (blanca) i un francés, una noia polaca que viu a estat units, l'americà (Blake) i una catalana!!! boníssim!! el sopar va ser increïble, ells són vegetarians, havien fet una súper amanida i unes pitzes de la òsita, tot amanit amb rom, si nois sí, aquií es sopa amb rom i cola!! jajaja I ja sabeu que jo si m'he d'adaptar...ho faig!! jajaja!! I havent sopat ens vam posar a jugar al Compatibility, mig en anglès, mig castellà...que bó!! vam riure molt!!
Vaig arribar a casa exatasiada, per tot!! pel gimnàs, pel sopar, per la companyia, per veure com em té en compte el paio de la casa,...abans de adormir-me vaig donar gràcies per un dia com aquell..

i això és tot!!
Mil petons a tots!!
us enyor auna mica...
Alba

Des de Nicaragua con amol !!

HOLA CANALLA !
Aquest cap de setmana ha estat ple de novetat...el divendres ens van convidar a una festa (a mi i al Blake, el noi de la casa!), la Vanessa la noia que treballa a la casa tenia una despedida, es veu que una amiga seva marxa a viure a Managua i fèien una festeta per despedir-la...i dit i fet, primer vam anar a sopar, ens van portar a un hotel, i allà ens van donar uns bunyolets i un plat de no sé ben bé què, però que estava molt bo, semblava "shopsuiei" allò asiàtic, com unes tallarines amb pollastre i vedures i suquet...i en acabat vam fer una copitxuela a l'hotel (rom amb cola!!) i després vam anar a ballar...la gent ja anava un xic entonada!! I al garito, Ca la Conchi, és com un bar amb terrassa i pista de ball, allà vaig descobrir el botellón de bar!! vam posar damunt la taula una ampolla de Rom Flor de Caña (de 7 anys), una cubitera amb gel, un parell d'ampolles de cola i un platet amb troços de llimona i apa!! selfservice!! i tothom s'anava fent cubatilles i xerrant i de cop i volta tots van sortir a ballar, es veu que la cançó que sonava era el hit de Nicaragua, tots van enfollir i ballaven...però de quina manera!! rotllo salsa/lambada, tots ben apretadets i remenant el cul!! Jo vaig intentar seguir el ritme...però em veia tan ridícula...jajaja!!! haig d'apredre a ballar!! La història és que es balla en parella i els homes del bar, tots volíen ballar amb mi, per fer-me la gràcia!! però jo em veia tant torpe...jajaja, en fi es va fer el que es va poder!!! tothom suant la cansalada...està molt bé, perquè la suor forma part de la realitat, és igual si cauen gotes, o si tens les aixelles amb ronxes!!! diguem que forma part de la vida aquí... La festa va començar a les 19h de la tarda...a les 20h ja estàvem sopats i fent la primera copa!! Per tant a les 2h de la matinada la festa ja estava més que acabada...quedàven els 4 borratxos de torn...com a casa nostre a les 7h del matí!!! I cap a casa, de fet la disco/bar està a dos minuts de casa així que...ho vaig acabar ràpid, vam arribar a casa els 3 i ens vam fotre de pet a la piscina!! va molar!!!

Avui fèien una festa a l'escola, es posen paradetes i es recullen dinerons per invertir a l'escola, els pares són els que preparen el menjar i el refrigeri i es ven, els nois de l'escola havíen fet collarets i cosetes i també es veníen,...un espectacle tot plegat!! poseven música i tots a ballar!!! Però en aquests moments t'adones de la realitat: hi havia el pare d'un alumne que a les 10h del matí ja s'estava fotent litrones de birra... i intentant fer la gràcia amb les nenes que corrien per allà! són molt alcohòlics en aquest país! a mi m'ha donat una mica de mal rotllo, pq em puc imaginar com deuen anar les coses a casa,...en fi, "bocados de realidad"!! les fotos no acaben de fer justícia però pq us feu una idea...(de fet jo les volia a baix...però no ho sé fer...)

Avui quan he arribat a casa he sigut conscient de que estava a Nicaragua!! tot plegat semblava un somni...doncs no!! Ja estic aquí...que fort!!! encara estic en estat de xoc!!!

Dimarts començaré classes d'anglès!! sí, sí, hi ha una dona que treballa a la ghesthouse del costat de casa, que era profe de la universitat, una americana de 45 tacos que fa anys que viu per les terres tropicals...doncs dóna classes d'anglès, al mòdic preu de 8-9 euros al mes, hi farem 3 sessions setmanals d'hora i mitja! no està gens malament oi? I m'he dit: què caram Alba, aprofita aquesta oportunitat!! ara amb 30 anys aprenent anglès!! és clar que sí, val més tard que mai oi?

Ja veieu que això és un no parar, tot just fa 2 setmanes que corro per aquí i mira quantes coses!! Estic molt contenta!!

Apali!! una forta abraçada!!

Ahir va ser el dia de la Independència Centreamericana...una festassa!!! Quina manera més extranya tenen de fer les coses aquí...ningú va treballar, era festa! i pel carrer podies veure grups d'orquestres amb els tambors tocant i anticipant la orquestra i havia grups de noies guarnides de magorettes americanes ballant i fent boltar els pals aquells, uns altres van terure a passejar la Virgen de lo Dolores, mentre tiraven tiros a l'aire...surrealista tot plegat!

Nosaltres a casa, ho vam celebrar d'una forma ben diferent: la Vanessa (una nica que té el despatx a casa i cada dia hi treballa) ens va fer un dinar nicargüense, unes tortites d'arròs súper bones!! un plat nutritiu i ben senzill d'elaborar. Aquesta mossa és molt simpàtica, està pendent de mi tot el dia, bé de mi i d'en Blake el noi que gestiona la casa, l'amo entre cometes, el que m'ha llogat l'habitació. L'altre dia vam fumar la pipa de la pau, ell i jo, cada vegada intimem més (no malinterpreteu les meves paraules, que us veig!!) de bon rotllo, em va dir que anava a prendre algo amb uns colegues que si hi volia anar...i tant!! ja sabeu que jo sóc fàcil, per una birreta al vespre en societat sóc capaç de tot!! jajaja. Sí, sí vam anar junts i va estar molt bé, és home de poques paraules però de mica en mica!! Ahir es va repetir la jugada, la Vanessa també va venir, és bo compartir aquests moments, donen sensació de rutina oi?

Vam acabar els tres una mica piripis xerrant a l'Alberg del costat de casa, on vaig conèixer la Susane, una gringa que viu i treballa aquí, doncs resulta que la dona és professora d'anglès i que dona classes a casa seva en grups reduïts, a un preu moooolt barat!! (12 dólars al mes, és a dir 10 eurus!!!) i m'he apuntat anglès!! Que fuerte, que fuerte!!!jajaja...per fi aprendré l'idioma internacional!! en tinc moltes ganes, ara tot just la gent s'està apuntant hem quedat que m'avisarà...pq resulta que aquesta noia té un fill petit i quan treballa el deixa amb una cangur, que ha resutat ser la mare d'un nano de Los Pipitos, que petit és el món oi?

Avui ha sigut el primer dia a l'escola, ha estat molt bé, m'he posat a revisar els expedients dels alumnes per saber exactament on erem...i teníen tal merder...m'estic dedicant a organitzar tot això, informatitzant els expedients i classificant...aquesta tasca encara em durà uns dies però és que si posem un xic d'ordre no es pot fe res!! Demà seguiré, a la tarda tenim una petita reunió amb els mestres, vull que ells mateixos em diguin què creuen que està funcionant bé i què no per poder-nos posar mans a la obra, però vull que siguin ells mateixos els qui se n'adonin perquè el que no puc fer és imposar...els ajudaré a arribar on jo vull però que ells entenguin que ho ha estan fent sols, sabeu? això és psicologia barata però molt eficaç!!

Bé, només dir-vos que divendres ens han convidat a una festa!! la Vanessa ens ha convidat a la despedida d'una amiga seva, a mi i al Blake (i uns quants amics seus!) i evidentment hi anirem...estem fent família aquí!! Ja us explicaré com va l'evento!! primera festa nicaragüense a la vista!!!jajaja i que visca el Ron!!

Molts petons a tots els meus estimats seguidors...

Els dies van passant i tot es transforma...

Benvolguts oients,
els dies van passant...jo ja estic en plena forma!! Ara mateix escric des de la meva nova casa, però anem a pams: fins aquest matí he estat a l'hotel dels viguetans, quin matrimoni més encantador, m'han cuidat com si fos la seva filla, (balans: em recorden als teus pares, cada matí em fèien el suc de taronja colat!!! jajaja), ells han triat una opció de vida i els admiro, tenen un hotel increïble, on es cuida fins al mínim detall però tot fet des de la senzillesa i la naturalitat, han aconseguit tenir un equip de treballadors súper comptents i entregat, i en contrapunt, molt ben cuidats (ja no omés parlo dels sous, sinó que el matrimoni s'ocupa també de gestionar els estudis superiors dels fills dels treballadors, brutal!).

Doncs aquest matí he abandonat el niu i he marxar cap la casa, on em lloguen una habitació, l'arribada ha sigut...esperpèntica!!! perquè us ubiqueu la casa és molt gran, just a l'entrar té una habitació molt gran amb labavo a dins i un petit vestidor o armari sense portes!! i té dues entrades d'accés, una pel carrer directament i una altra des del menjador de la casa, bé doncs, quan he arribat el Blake (el llogater) em deia que la porta d'accés al menjador sempre estaria tancada, que només ell té la clau, per tant jo havia de fer una vida completament independent, però és clar, jo creia que venia a compartir els espais comuns, diga-n'hi cuina, rentadora, pati,...sembla bàsic oi?? doncs per ell no, deia que per seguretat i tal, però jo no puc pas permetre'm pagar el lloguer (que no és pas barat i acapara mitja mesada) i a més a més dinar fora cada dia, i rentar-me la roba a la bogadaria...ai, ai m'ha agafat de tot!! ell em deu haver vist la cara i m'ha comentat que s'havia de pensar la possibilitat d'accedir als espais comuns!! Ha marxat i m'he quedat tancada a l'habitació, he començat a mirar i estava súper guarra!! el bany, en general, tenia vida pròpia!! ple de pèls humans i canins, esquerós...i m'he desesperat, he plorat de ràbia! on collons m'havia fotut?? i m'he enfadat!! jo no pensava pas pagar aquell dineral només una habitació...

I m'he dit: Alba, vés a fer un volt, relaxat i compra paper de cul !!! (això no pot faltar mai...) i al tornar la feinera de la casa havia netejar tota l'habitació, perfecte!! tot el mobiliari ben col·locadet, perfecte!! I ha aparegut en Blake i finalment hem quedat entesos, puc usar tots els espais comuns!!!!! ell patia per si jo portava gent de fora, que li maguéssin coses i tal...bueeeeno!! l'entenc en part, és que aquests americans són molt desconfiats.
Però la cosa ha acabat bé, acte seguit he anat a la cuina i m'he preparat el meu primer dinar de superviviència: pasta amb tonyina!!! que no falti!! jajaja i el noi ha estat allà amb mi xerrant, molt bé!! La resta del dia l'he passat llegint i gaudint de la pau i la tranquil·litat del que ja te casa, sabeu?... i fent un xic de croquis de com vull enfocar la meva feina...

Dijous començo a l'escola, la meva idea és passar tot el que queda de mes allà treballant amb ells, coneixent-los i investigant una mica, faré una mica d'observació de camp, vull saber exactament quants alunmes hi ha, quines problètiques tenen cadascun, com els agrupen, quin horari fan, com s'organitzen aquest horari, com programen,...i a partir d'aquí actuar!! Vull que ells em sentin propera, vull saber de les seves vides i realitats, tots aquests detalls són importants!!
En fi ja veieu que estic engrescada!! Necessito començar a jugar!!!

Apali doncs, aquí teniu un trocet més de la meva aventura, espero que disfruteu llegint, tant com jo ha faig escrivint!!

I moltes gràcies a tots, estic contenta perquè gràcies a les noves tecnologies us sento molt propers, diga-n'hi skypes, correus, o telepatutia!!!

Salut a tots !!

Amb una setmana a l'esquena...

HOLA,
Ja fa una setmana que estic per aquestes terres...val a dir que ha sigut una setmana d'allò més intensa, extranya, valuosa,... vaig arribar a Nicargua una diumenge al vespre, la rebuda va ser genial, un home m'esperava a fora de l'aeroport amb un cartellet que deia: Alba Serres, Granada!! quina gràcia!! sempre havia vist aquests cartellets pels aeroports, però diguem que mai anaven dirigits a mi...doncs sí, en Walter, és un taxista de confiança, el qual la Paloma havia enviat a buscar-me, un cop vaig arribar a casa seva, vam estar una bona estona xerrant, arreglant el món, per variar, i posant-me al corrent dels temes que ens ocupaven (l'escola Los Pipitos, el tema de la discapacitat al país,...), una parella encantadora la Paloma i el seu marit Diego, que resulta que és argentí i no nica...
L'endemà al matí vam seguir fent el traspàs, van anar a l'escola i vam fer una reunió amb els mestres, crec que em veuen com a un superior, cosa que se'm fa extrany i no sé si m'agrada, hauré d'intentar apropar-me a ells, amb la meva diplomàcia característica...I el dia va seguir, vam anar a visitar un parell de cases que es llogaven, però mare meva!! quins llocs més cutres "salxixeros"!!!, res ens va acabar de fer el pes...i el dia el vam acabar a casa la Paloma, amb una conversa d'allò més interessant, parlavem d'energies i coses d'aquestes!! resulta que ella és del ram!!! evidentment ens van entendre de seguida!! i crec que aquest fet ens va unir una mica més, ella volia que jo li expliqués tot el que savia...doncs fins a les tantes!! ja sabeu que a mi, si se m'estira de la llengua...jajaja!!
L'endemà, dimarts, em vaig llevar una mica extranya...no em trobava del tot bé! però vam seguir fent coses, finalment ella es va posar en contacte amb uns amics seus que tenen una "peazo" de casa al centre, per veure si els quedava una habiatció lliure per llogar i...bingo!! però hi havia un problema, que el preu, diguem que es desmarcava del pressupost...però la Paloma, em va mirar va dir: esto lo arreglamos!! i dit i fet, em va dir que una opció seria apujar-me le sou a 400 dòlars!!! que la fundació ho assumia!! i arreglat el problema, la casa és la òstia, té piscina i tot!!! al tornar a casa jo em trobava fatal...febre, malestar. I aquí va començar el meu ecatombe!!! vam atribuir la malaltia a una grip famosa a Nicaragua, la gripe quebradora, us imagineu el perquè? et deixa com si t'haguéssin fotut una pallissa i jo realment em sentia així, feta caldo...els dies van anar passant però jo no em recuperava... la Paloma havia de marxar cap a Ribas, on tenen un hotel, per deixar les coses apanyades abans de marxar i evidentment no em volia deixar sola (la casa on vivia era d'un amic seu que tornava per tant jo no tenia casa!!) i va decidir que la fundació em pagaria els 4 dies que falteven per poder incorporar-me a la meva nova casa, en un hotel, que és d'una parella catalana, l'hotel és la bomba!! en breu penjaré fotos!!! i ahir divendres, veient que no millorava el meu estat, seguia amb febres, vam decidir anar al metge, l'home ens va dir que de gripe quebradora, res de res, que potser era dengue!!!!!! (a mi se'm van fotre els pèls de punta!!!!) total que em van fer anàlisis d'orina i de sang i van vam arribar a la conclusió que el que tenia era una infecció d'orina brutal, que per això em feien mal els ronyons i tal...sí, sí, arribar i moldre la nena!!! Bé, així estan les coses...
Ara mateix estic molt millor, sants antibiòtics!! Esperant acarbar-e de recuperar del tot i incorporar-me a la feina el dia 16, perquè resulta que la setmana que ve és el dia de Indenpendència Nicaragüense i fan festa un parell de dies!!!
De moment això és tot!!!