SETEMBRE 2010, comença l'aventura...

SETEMBRE 2010,
Comença l'aventura...

jueves, 30 de diciembre de 2010

AMB UN PEU AL 2010 I L'ALTRE AL 2011

Hola canalla!!
Ara si s’acaba l’any…i jo estic vivint la meva gran aventura personal!
Aquests últims dies he tingut la necessitat d’explorar i recordar tot allò viscut durant el 2010 i realment estic impressionada…a voltes costa ubicar els records en el temps!! Per mi el 2010 es simbolitza en molts canvis, a tots els nivel i penso que la culminació aquí a  Nicaragua és signe indicador d’aquests canvis…crec que necessitava mirar des de la distància tot el que per mi representa Mataró, la meva gent, pq mal ens pesi, ens hem fet gran tots plegats, la vida és molt diferent i jo vaig necesitar fer un dol d’aquesta vida pasada per poder encaixar la nova.
Des d’aquí veig les coses des d’un angle diferent, una perspectiva diferent, l’escala de valors canvia i la mentalitat sobre el funcionament del món també, és molt gros tot això!! Les realitats que estic visquen aquí m’està fent canviar el pensament, sona a tòpic, ho sé, però és tant cert…m'adono que és pot viure amb tant poc i ser feliç…n’hem d’aprendre tant encara…molta tecnología i molts avenços certament, però on ha quedat la nostra essència humana? Aquí tot això encara és latent, suposos que la pobresa i el ritme de vida ho permet però aquí la gent et mira els ulls i et veu…En fi…
La qüestió és que estic molt contenta d’acabar l’any aquí, d’haver sigut valenta i cumplir amb els meus propòsits i sobretot d’estar-ne extraïent quelcom, experiència, aprenentatge, replantejaments…
Quan vaig arribar aquí la meva aportació al projecte havia de ser molt diferent…venia a donar suport a compartir el meu coneixement però des d’una segona fila, m’explico? I de cop i volta estic al capdavant del mateix projecte però remodelat per mi, amb les meves idees i amb una resposabilitat enorme!! Quan estàs “parint” un projecte teu la cosa canvia, les pors et poden véncer, pots dubtar i fins i tot abandonar, però, no sé pq quan van començar a sorgir els problemes vaig agafar les regnes amb una naturalitat que a vegades m’espanta i tot!! M’ho vaig prendre com que era el que em tocava fer, que per això estava allà, sense  dubtar ni un moment, fins i tot diría que amb un cert grau d’inconsciència. Ai, però ara que en sóc realment conscient estic cagada…jajaja, tinc por que la cosa no funcioni, però és aquell tipus de por que té un punt de plaer, és emocionant!! De fet tinc moltes ganes de que arribi ja el moment i engegar motors!! Tenim el projecte, tenim el personal i sobretot tenim la motivació així que no pot fallar. I si falla segurament també tenim les eines necessàries per reconvertir els errors i sortir-nos-en, i tant!!
M’he tornat a posar les piles amb l’esport i crec que ara mateix estic en ple subidón d’endorfines!! Vaig cada dia al gimnàs, faig exercici (aeròbic, kingboxing o com es digui) i després faig una clase de yoga, estic descobrint el hatta yoga i no està malament crec que tenia  masses prejudicis…m’agrada!! Total, que avui hi havia una clase especial, de tant en tant venen professors de yoga de l’extranger, que solen estar de vacances per aquí i et donen una clase gratuïta, doncs avui ha vingut un “peazo” de gistmet!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Mare meva impressionant, de pell negra, musculat (però musculat no en plan peses sinó fibrós) bueno bueno!! Estaba tremendo  imagineu si valia la pena que he fet la classe tot i que era tota en anglès!! Que si "feeling" per aquí que si "yous heands in your" no se que…jajajaja em pixava de riure!! Pèro més ho menys he seguit tot i si no mirava al paio del costat que per imitacó també s’apren!! Jajaja…m’he enamorat del negre!!!!!!!!!!!!! Jajaja, a veure què més es pot demanar, fer exercici, obrir la ment i satisfer la vista!! Un pack genial per començar el dia!
Demà segurament farem un sopar de expatriats que dic jo…des del 24 que sovint m’ajunto amb una colla internacional, hi de tot, mexicans i brasilers que venen joies pels carrers, catalanes que treballen en projectes, francesos que tenen hostals,…en fi un poti poti. Doncs segurament soparem junts per celebrar l’entrada d’any!! Gent maca…
Desitjo una bona entrada d’any a tothom!!

martes, 21 de diciembre de 2010

A LES ACABALLES DEL 2010...

Fa temps que no  escric…suposo que la vida aquí cada vegada és més plena i això fa que el temps canviï.
La veritat és últimament he viscut moltes coses, hem realitzat el campament de nadal (com un casal) i ha anat realment molt bé, hem treballat a gust, amb part de l’equip que serem l’any que ve i realment hi ha hagut una molt bona sintonía…i això em dona ànims per pensar que el curs que ve tot surtirà bé!!! Estic contenta.
Hem celebrat la purissíma, aquí de forma molt curiosa, amb verges passejant pels carrers i fem molta fressa!!
He rebut la genial visita de la Laia, ha sigut una injecció de…amor, moral, confiaça molt gran, poder parlar, poder ensenyar-li la feina que faig, crec que m’ha servit molt a mi també per reafirar allò que estic fent. Certament m’he adonat  que al cap d’un temps fora de casa, de cop i volta fas un clic! I ja estàs com adaptada, t’adones de que tot plegat ho vius amb normalitat, em fa sentir bé.
El projecte per l’any que ve fa molt bona pinta, crec que ja us l’he explicat…però cada vegada va agafant més sentit, ja tenim la plantilla al complet, la qual cosa em tranquilitza molt…m’adono també que la meva aportació al projecte és des de l’ombra, és a dir, que faig molta feina de despatx…no és sang de la meva devoció però…algú l’ha de fer oi? A mi sempre m’ha agradat més la part de contancte directe  i creia que era la part que milor se’m donava  millor i estic descobrint que no, que tinc altres facetes!! Quina gràcia…quan ho penso, al·lucino!!  Estic de directora d’un projecdte de cooperación d’educació especial!!!!!!!!!!!!!!!! I ara també sóc la representant de la Fundación Funciona a Nicaragua!!! Que fuerte!!! L’altre dia parlava amb la Paloma i li explicava tot el projecte i la noia em va felicitar, em va dir que estava súper contenta que creia que realment sortiría bé i que em donava les gràcies per estar fent allò que ella no va poder…em vaig sentir tant bé!! Tots necessitem que ens reconeguin la feina oi? ( jo aquí ho necessito, estic lluny de casa, jugant amb unes cartes que no domino i per tant quan algú et diu: bona feina!! Té molt de mèrit!! És motivador!! Ara falta creuar els dits i el curs vinent tot rutlli…segur que sí!!
Més novetats,  la casa on estic vivint, està a la venda per tant tots saviem que un dia o altre podría ser que la venguéssin i que haguéssim de marxar…doncs bé aquest moment ha arribat! Però amb  més floritura de la que semblava aprentment…m’explico, han vingut 10 dies els propiertaris de la casa, els quals havien fet un tracte amb en Blake (ell estaba de responsable de la casa, no pagava lloguer i a canvi mantenía la casa en bon estat per tal de poder-la vendre), al arribar el propietaris no els va agradar con estaba la casa, es veu que Blake no havia complert amb tracte, a més estaba llogant totes les habitacions  quan només podía llogar la suit…(la meva!!). Total que els propietaris han decidit fer fora en Blake, i a mi m’han proposat quedar-me de responsable de la casa, no pago lloguer sinó que pago el menteniment…i com que aquest gasto és massa gran per asumir-lo sola he decidit que ho faré a mitjes amb el Warren, el del ioga…Ja està decidit…però de totes maneres haig de començar-me a buscar la vida pq a finals de feber em quedo sense casa…pèro tinc la certeza que sortirà alguna altre cosa…
Avui fent una conferencia amb la Paloma, m’he adonat de la magnitud del que estic fent aquí…jo venia només a donar un cop de mà en el centre, pèro el fet que hagin hagut de canviar el sistema de l’escola fa que tot faci un gir espectacular…la Fundación Funciona en un principi, quan erem Pipitos, només recolzava el projecte, ara que Pipitos ha marxar l’ha d’assumir al complert…la cosa canvia!! Sort que la Paloma vindrà al gener i farem tots els tràmits “burrocràtrics” necessaris!!
“Ara ve Nadal, matarem el gall, i la tia Pepa ni donarem un tall”!!!
Estic una mica enyorada amb el tema de les festes…però ho superarem!! Voldria venir a Mataró per fer el dinar i veure-us i tornar cap aquí…jajaja!! Si la teletransportació fós real, oi?
En fi...jo i la meva melancolia nadalenca pleguem...
Mil petons i BONES FESTES A TOTS!!!

sábado, 4 de diciembre de 2010

PRIMER TRIMESTRE...

Amb 3 mesos a l'esquena puc començar a afirmar que ja estic situada...refleccionant sobre això diré que realment no és fàcil començar en un lloc nou, tant diferent, sobretot quan ho fas per primera  vegada! en alguns aspectes he tingut molta sort, certament, no he tingut problemes en trobar el meu espai vital, ràpidament vaig trobar una casa i un ambinetillo, encara que fos de gringos! I ara que m'ho miro amb certa perspectiva a nivell de feina també ha anat molt rodat, estic creant el meu petit projecte, tinc el suport necessari i veig que les coses en van posant a lloc, ja tinc els treballadors pel curs que ve i la idea que plantejem sembla bona, tot i les adversitats crec que la cosa flueix...

Ara estem duent a terme el Campamento de navidad (talment un casal de nadal!!) s'han apuntat la meitat dels nanos, cosa que no està gens malament, després la reunió fetídica amb els Pipitos i la mala propaganda que ens estan fent els que van plegar...estem treballant amb els professionals que estaran amb nosaltres l'any que ve i puc respirar una mica l'ambient que tindrem en un futur, i m'agrada, el grup de treball està animat, content i en confiança...això em dona molta esperança pel nou curs que començarem en breu...

Aquí ara estan celebrant la puríssima d'una forma ben curiosa i religiosa alhora, fan una novena amb la verge, és a dir, cada dia la passsejen per un carrer diferent ( en total 9), el qual s'organitza per decorar el carrer i fer-li una carrossa a la verge...entre tots els veïns recullen diners fan la millor decoració! al vespre tothom surt al carrer que toqui, s'asseuen amb cadires i veuen passar la verge...tot això en un ambinet festiu molt xulo, música, gent venent menjar pel carrer i molta alegria...curiós!! L'altre dia vaig participar en una d'aquestes processons, bueno...diguem que els catalans de l'hotel, el Ramón i la Lídia viuen en un d'aquests 9 carrers i vam muntar la nostra paradeta de cadires i vam viure de primera mà la festa!! Va estar bé...El tema religiós aquí es viu amb devoció, però en aquests llocs, s'han d'agafar en això...la pobresa ajuda molt!

Aquest cap de setmana haig de treballar una mica, estic elaborant un "reporte" (una mena d'informe) el qual hem d'enviar als inversors del projecte, els yankis que donen diners  pel projecte volen saber què s'està fent amb els seus dinerons...jajaja i ara que és final d'any toca!! El problema és que l'Elvis, el noi que ha plegat s'ha endut amb ell tots els documents i fotos de l'ordinador...m'està castigant!! Com també s'ha endut els permís de cuina!! El paio està molt enfadat i abans de marxar va procurar deixar-me ben penjada...que cabrón...i per més inri, aquesta llicència que et permet poder cuinar en el centre, resulta que qui les dona és el seu pare!! recordeu aquell que em va convidar a marxar al meu país en la reunió dels Pipitios? sí, sí...molt fort..ja veurem pq quan ara anem a demanar-li, amb simpàtia que em té...em dirà que m'esperi asseguda, a més tal i com funcionen les coses aquí segur que ho pot fer i quedar-se tant ample..bueno, ja veurem...jajaja!! qui va dir que seria fàcil això? La pobre Paloma està flipant amb la situació, li sap greu haver-me deixar amb tot el marrón...poc es pensava ella que anirien així les coses...en fin!!

La Balans ja corre per les Amèriques, de moment està a Costa Rica, no van trobar bitllet de bus per venir a Nicaragua fisn dilluns! ara són dates en què molts dels nicas que treballen a costa rica, tornen i està el tema a tope...en fi haurem d'esperar fins dilluns...es farà llarg aquest cap de setmana...jajajaja!!

La veritat és que pensant en tot el que he viscut d emoment aquí...me'n faig creus...l'altre dia llegia els escrits al blog i com han canvait les coses i les percepcions en poc temps, aquí la vida és intensa i el temps no deixa de córre, és impressionant!! Em veig diferent, aquí sóc un altra persona, amb la mateixa essència però diferent...no sé pas com explicar-ho...encara no sóc coscient del que estic vivint, costa fer-se a la idea, ni del que estic creant...quan ho penso aluciono jo sola...jajaja!!

Bé jo i les meves paranoies pleguem...

domingo, 28 de noviembre de 2010

REALITY BITES...

Cap de setmana farcit de realitat o realitats...dosi humana pel boc gros!! Estic entre impressionada, trista, sorpresa,...buf! us explico i entendreu el perquè de tot plegat!!!

El divendres a nit vam sortir una estoneta amb la Susanne, ella des de que havia tigut la criatura no havia sortit...d'això fa 9 mesos ben bé!! Ella tenia ganes d'anar a fer unes copitxuelas i ja sabeu que jo...sóc presa fàcil!!jajaja...Total que vam fer la marató, bé, més que una marató seria una cursa a contra rellotge!! ella tenia cangur però patia pel seu nen.., allò del vincle, del cordó umbilical i aquestes coses... i estar separada del nen li feia cosa! i vam fer tot allò que es faria tranquil·lament en 5-6 hores en 3!! corrents al karaoke, on evidentment no hi havia ningí ja que eren les 23h de la nit...després vam anar a  fer runa altra birra en un altre lloc i corrents al Conchis, una mena de disco...total que a les 12:30 quan la cosa es comença a animar ja haviem fet la ruta i anavem a dormir!! jajaja...ella volia conèixer la marxa nica i recórre tots els lloc!! però mare meva...va ser divertit i curiós alhora!! Ella intentava posar-se a la onda, amb els seus 46 anys!! quin riure, la sorpresa va ser quan la kareoke es va posar a cantar...morta de vergonya! Cantava de puta mare!! quina veu!! em vaig quedar al·lucionada!! (ella 'havia explicat que cantava, que havia tingut un grup i tal...però em vaig quedar de pedra, gallina de piel!!!).



El dissabte, segona dosi, aquesta molt forta, impactant...semblava que la jornada passava amb completa normalitat, al matí 4 compres al mercat, la fuiteta, la verdureta,...un dinar relaxat a casa, un peli a la tarda..todo bien!! I cap al vespre vaig anar a fer una birra al costat de casa, allò per sortir una mica i relacionar-se amb el món...com sempre vaig baixar a l'alberg del costat, on treballa la Susanne, i allà em vaig trobar a les dues recepcionistes esveradíssimes, una anva torrada com una cuba, xerrant a crits i rient (quan normalement són dues noies niques, la mar de  reservades i tímides...), total que m'assec i una d'elles em comença a explicar que havia sortit una estona amb el seu cosí a prendre alguna cosa, i que el marit s'havia emprenyat molt, que l'havia amenaçat dient que hi haurien represàlies!! ella estava súper enfadada, deia que, què es pensava el marit que no manava sobre els seus actes, que ella era lliure de sortir quan volia i amb qui volia!! (però evidentment aquí això no és la tònica general...), mica en mica l'eufòria va anar baixant i cada vegada estava més acollonida, tenia por, deia que el marit quan s'enfada la pega, que ja li havia fotut varis pallisses...patia també pels nens,...òstia molt dur!! es va posar a plorar dient que li era igual rebre, que ella volia que la paio entengués que no era propietat seva i que si no li agrada que fotés al camp, que la casa era seva (de la noia), jo escoltava la seva història i els seus motius i no podia evitar de pensar que això és la puta realitat en aquest país...quantes dones deuen viure aquí atemorides pels seus marits i pels rols socials patriacals i imposats, totalment errònis? i també pensava en la valentia que demostrava ella davant de tot això...Al final va marxar a dormir a casa de la seva mare, on hi havien els nens, pq deia que si tornava aquella nit a casa, amb el cabreig  que portava el marit, no savia què li podria arribar a fer...que dur déu meu!! Suposadament l'home no vol deixar-la sortir per por, per desconfiaça...però ell és primer en tenir amants i enganyar-la!! en quin món vivim? Ens hem tornat bojos del tot o què? En serio, va ser molt fort!!

I avui diumenge, he anat fins a Costa Rica, a fer el visat, molt peliculero!! jajaja...teòricament quan vas a fer el visat t'obliguen a passat 72h  al país, però la gent fa la pirula, si tens contactes i sobornes algun què altre poli, fan la vista grossa quan veuen que has entrat i sortit el mateix dia!! I jo he fet servir aquesta via...he anat fins a la frontera amb cotxe, amb l'Aina, ella és qui té el contacte pirulero!! un cop allà m'he deixat guiar per les instruccions que em donava aquell homenet, era molt bó pq semblava tret d'una peli de la màfia, em parlava en veu baixa, cau d'orella i em deia: "tu haz  lo que yo te diga y todo irá bien!! sobretodo no hables con nadie y si te preguntan, dices que vas sola..." jajaja em pixava!! Total que he creuat la frontera, he entrat a Costa Rica i he tornat  a Nicaragua en qüestió d'una hora, sense problemes, ni preguntes!! Perfecte!!

I com que a les 11h del matí ja havíem enllestit la feina, hem anat a fer una bany a Agua Amargas!! un petit riu, amb una gorga...preciós i vocòlic, llàstima que era diumenge i estava petat de gent...però la idea de refrescar-nos i treure'ns la calor de sobre ha funcionat!! la veritat és que en un primer moment ens hem sentit una mica observades..aquí la gent té la mania de banyar-se vestit!! si si la penya es banya la rova posada!! i les dones sobretot!! una cosa incomodíssima, certament...i nosaltres hem arribat allà amb els nostres bikinis, tant fresques i evidentment tots els ulls eren damunt nostre!! però mira la final passes de tot!!  El lloc era preciós i de tornada hem parat a dinar-sopar a un bar de carretera que era moníssim també...estic descobirnt petits racons dels entorns de Granada preciosos...



Ja veieu quin cap de setmana més intens...ara estic a casa organitzant totes les vivències dins del meu caparró...de fet escriure aquí em serveix de molt en aquest sentit...així que jo i el meu empatx de realitat nicaragüense ens n'anem a dormir...

Petons, abraçades, pessincs i mossegades...

viernes, 26 de noviembre de 2010

ÚLTIM DIA DEL CURS...

Avui ha acabat el curs, i la veritat és que hem acabat sense més pena ni glòria...un dia normal i corrent, referent als nanos...realment com que d el'1 al 15 de desembre fem el "campamento de navidad! (quina gràcia, en el full informatiu vam posar que l'horari del campament era de 8h a 12h, i com aquí posen AM i PM, els pares es pensaven que ens quedaven els nens de 8h del matí a 12h de la nit, rotllo que es quedaven a dormir..què? durant 15 dies? estan ben bojos!!jajaja..) és com si encara no hagués acabat, s'han apuntat  practicament tots els alumnes..així que la cloenda la farem el dia 15, farem una mena de festival de final de curs..els nanos es prepararant actuacions i les representarem davant dela pares, comprarem 4 "gaseosas" i farem una mica de rauxa i xerinola!!

Avui tamés han plegat 4 persones, les dues cuineres "arpies", el senyor de la "vieja escuela" i l'Elvis, el noi que estava de director fins ara..una mica violent tot plegat..però mira, ja està fet! és que des de que savien que no comptavem amb ells pel curs que ve, no fotíen l'ou!!! en serio molt exagerat...a mi m'han demostrat que només curraven per propi interès, i no per vocació com s'omplien la boca de dir...aquests últims dies han sigut una mica tensos...venien mares a l'escola explicant que l'Elvis els havia dit que aquí maltraven als nanos, que l'any que ve no  hi hauria escola,...i no sé quantes tonteries més! Ell està fent tota una campanya per desprestigiar-nos, té ganes de fer mal..i aleshores em demostra que realment els freaks li importen una merda! ell simplement està enfadat amb el món pq li hem tret el seu petit domini, on feia i desfeia..quina llàstima de veritat! Jo estic ben tranquil·la, tenim un projecte de puta mare pel curs que ve, amb gent professional al darrera..així que no tinc cap por..la gent no és tonta a la que vegi el que fem i com treballem ja està!! potser al principi tindrem menys nanos que ara, però en realitat ens va bé i tot, podrem fer el tracte molt més individualitzat i aniran arribant més nens amb el temps, la necessitat que tenen també hi jugarà un paper important...En fi, jo ara tinc més feina que mai!! Quan acaben el campamento aquest, hem de fer neteja a fons i elaborar un llistat de material que necessitem per l'any que ve, també estem amb tràmits "burrocràtics", per poder legalitzar-nos com a Fundación Funciona, ja que els Pipitos ja no ens emparem...i aquí per moure qualsevol cosa és un drama..hores de cues, esperes i tal...

Avui ha nascut en G, bé, tècnicament potser va ser ahir...amb la difrència horària em faig un embolic...BENVINGUT AL MÓN PETITÓ!!, jo estic súper emocionada!! penso que ha nascut un nen taaant afortunat, la seva arribada ha sigut perfecte, neix dins d'una família plena d'amor i serà un nen taaant estimat...de debó, siguem conscients de la sort que tenim, perquè la tenim!! jo que ara m'ho miro des del prisme centreamericà...hi en sóc molt de conscient!! En el que portem de mes han nascut dos cosins segons i un...un fill d'una molt bona amiga! i la naturalesa i la vida es fa palesa d'una forma brutal!! i encara me'n queden dos per arribar...mare meva quin baby boom!! jajaja...i no puc evitar pensar que tothom qui més qui menys va encaminant la seva vida...casaments amb altres continents, naixements, trasllats a altres pobles, en definitiva...s'encenen metxes de vides noves, en parella, en família,...que maco!! i jo mentrestant arreglant el món porai!!! a voltes penso que sempre vaig tard...jajaja!!! justament ara quan el meu entorn cada vegada està més definit i estabilitzat jo inicio les meves aventures!! però com diem als pares dels nostres nens una i una altra vegada: hem de  respectar els ritmes individuals de cadascú!! i jo ara estic en aquest punt, alhora me'n alegro, perquè estic aquí amb 30 anys i ben conscient del que estic fent...potser ho hauria d'haver fet més jove i ara hauria d'estar amb parella i procreant? no!! jo no!! jo encara no tinc clar res...encara no he trobat el que busco...com molt bé va dir fa poc el meu pare: "l'Alba està buscant el seu lloc en aquest món...i si per trobar-lo ha de marxar lluny, doncs que ho faci, quan el trobi tornarà" i quanta raó que  tenia, el pare és de poques paraules, quant a aconsellar i sarmonejar...però realment quan les diu...les clava!! Gràcies pare per ajudar-me a entendre les coses que ni jo mateixa entenc a vegades...

Bé...aquí queden les meves reflexions en veu alta!!
Ara una dutxeta i...festa!! avui me'n vaig al karaoke amb unes amigues...jajaja!!
Fins a la propera...
Mil petons per qui els vulgui i per qui no..també!! jajaja


lunes, 22 de noviembre de 2010

Pensaments de dilluns...

Cada vegada tinc més clar que s'han de viure experiències relativament fortes per créixer.

Això és el que estic fent jo aquí...una bona saccesajada a la meva persona, una espolsada a la meva personalitat i ànima!! Crec que amb el temps anem adquirint costums i trets de la personalitat que es queden molt incrustats en nosaltres, els quals afecten a tota la nostra manera de viure i de ser.
Jo he vingut aquí a trobar-me..siguem francs!! He vingut a buscar-me a mi mateixa, la forma de realitzar aqeusta tasca pot venir enbolicada de qualsevol manera o a través de qualsevol actitvitat, és així!
Quan t'adones que som "cebes"amb cames, i comences a treure capes i capes, vas veient el que realment hi ha a dins, a voltes t'espantes, i provablement ni et reconeixes...però té un punt estimulant i sorprenent!
Aquí, de cop i volta m'he sentit lliure, el fet d'emprendre aquesta experiència tota sola m'ajuda, lliure en el sentit que ningú et coneix, no tens cap compromís amb ningú, ningú espera res de tu, que estigui preestablert, això és una sensació a la qual no hi estem acostumats, vaja jo si més no!! i de cop i volta et sents...extranyament direferent i alhora feliçment bé,...costa d'explicar!!

Des de que sóc aquí me n'han passat de tots colors, i quan et veus a tu mateix enfrontan-te a les adversitats, t'adones de moltes coses, per exemple, de com depens de la gent, del seu suport, a voltes innecessari, ja que som essers perfectament preparats per entomar de tot i la història de la humanitat ho confirma. També t'adones de les inseguretats i de les dependències que tens...jo estic treballant això ara mateix!! I quan veus que tu sols te'n surts perfectament, agafes una força, no sé d'on i et veus a tu mateix, fort, decidit, amb un potencial que a voltes havies oblidat...és una experiència endescriptible, de debó!!

Aquest cap de setmana m'ha obert moltes d'aqeustes portes reflexives...una reunió amb els pares de l'escola, d'on vaig sortir una mica escaldada, per motius relacionats amb el rencor emocinal i fins i tot històric, em van arribar a dir que tornés al meu país!! (però res greu...), el fet de coneixer algú nou que et fa sentir viva...tot plegat et dona molt en què pensar...i crec que totes aquestes oportunitats te les ofereix viure una nova experiència!!

Ara mateix, m'estic coneguent de nou, ja no puc dir que sóc la mateixa persona que va marxar de Mataró a principis de setembre..no ho sóc!! em sento diferent, penso en com es transmutarà tot això quan torni a la realitat de casa,...pèro tampoc li penso donar gaires voltes, ja es veurà, simplement hi penso...aquí em sento lliure, perquè a casa no? perque funcionem amb aquesta mena d'esteriotips preestablerts? En fi ja veieu que avui tinc el dia filosòfic...ho deixarem a l'aire...

El que no puc negar és que tot el que estic vivint aquí tant a nivell personal com professional m'està ensenyant molt, molt..em sento créixer, em sento més gran, més plena!! La veritat és que em fa sentir feliç!!

Bona setmana a tothom!!

martes, 16 de noviembre de 2010

Més novetats des de Nicaragua...

Els dies van passant i jo cada vegada em sento més cómode aquí, certament tot és qüestió de temps!!

El projecte de l'escola es va coent, a foc lent, ara estem acabant el curs i la veritat és que tinc ganes de que s'acabi per poder començar el curs que ve amb tot les novetat!! Però las cosas de palacio van despacio!!

 A vanda del projecte educatiu hi ha tota un sèrie d'aspectes burocràtics que s'han d'anar fent i costa molt! per aconseguir qualsevol paper o gestió la cosa va leeeeeeeeeeeenta!! Ens hem divorciat, en certa manera del Pipitos, diguem que el centre educatiu anirà oper una vanda i l'assocació de pares per una altre, aquest fet s'acabarà de consumar el proper dissabte, que celebrarem una assemblea general de Pipitos...crec que serà divertit...pq la els ànims estan un xic alterats!! Els treballadors que ja no oferiran els seus serveis amb nosaltres l'any que ve estan...com dir-ho...educadament alterats, és a dir, hi ha un ambient d'hipocresia total, em somriuen, em parlen però a la que em despisto me la foten, ara pleguen abans de l'hora, manguen material de la cuina...s'estan fent un aixovar abans de marxar...jajaja!! Jo la veritat és que no m'hi penso pas forta..penso que en 2 setmanes marxaran i passo de problemes...però és ben divertit!! el millor és que no s'adonen que amb aquesta actitud s'estan destapant, que realment no els importa en absolut l'educació dels seus fills, només estaven amb l'associació per treure'n un benefici, en aquest econòmic...però alhora no han sabut mantenir-lo...és curiós perquè si realment jo necessités aquesta feina, m'ho curraria, faria el fos per no perdre-la i ells han passat olímpicament de tot!! En fi...

Aquest cap de setmana passat es van celebrar una mena d'olimpíades per discapacitats a Managua, nosaltres hi vam participar, 10 alumnes de la nostra escola hi van anar i van guanyar 3 medalles!!


La veritat és que va ser una mostra de superació brutal, tots els nanos que participaven estaven allà donant tot el que podien i més...de llagrimeta!!
Les curses de 100m dels downs van ser molt divertides, els veies allà corrent, alguns súper concentrats i d'altres saludant a la graderia quan passaven per davant...boníssim!!


Aquest era el lema de la trobada...
La infrastructura era...nicaragüense!! ja us podeu imaginar...jajaja!! amb un speaker que anava animant el cotarro i anava dirigint i cridant els atletes cap les proves pertinent..però hi havia discapacitats de totes menes, físics, auditius, intel·lectuals i un cop els nois eren a dins de la pista els entrenadors acompanyants no podien entrar..alguns anaven ben perduts!! quin riure!!






L'ambient era de rauxa i xerinola, les grades estaven atapeídes de gent, participants, familiars, i fins i tot animadores!! Brutal!!







Una experiència ben intensa...els nanos van disfrutar molt, crec va ser una activitat molt bona per ells, suposava una preparació per assolir un objectiu, van ser protagonistes per uns moments!! I van aconseguir superar-se...En algunes curses, els nanos amb discapacitat intel·lectual que anaven en cadira de rodes, se'ls havia d'animar per arribar a la meta, tota la grada cridava per animar-los...molt intensa, jo ja us podeu imaginar amb la llagrimeta!! jajaja, és que aquestes coses m'emocionen molt!!

I el diumenge van anar a passar el dia a la Laguna de Apoyo, amb els de la casa  i unes amigues del company promiscuo que tinc...jajaja!! La Laguna és un volcà, el cràter del qual és ple d'aigua i t'hi pots banyar, és molt xulo!!  és com una piscina natural gegant i qunq penses que allà a sota hi un volcà al·lucines!! Em sap greu però no tinc cap foto...em vaig descuidar la càmara, per variar!!! però ja hi tornaré...
Allà vam passar un dia de relax, estirats a la gesta, fent xipi-xapi a l'aigua, prenent el solet...i quan es va fer fosc, vam començar a fer unes sessions de massatges, amb aromes naturals, fam fer un mini meditació...molt hippy tot plegat!! jajaja..però jo encantada i vam acabar fent un bany nocrturn, sota la llum de la lluna!! Perfecte!!

Apali un petó a tothom qui el vulgui!!

martes, 9 de noviembre de 2010

PROJECTE 2011

El projecte segueix evolucionant...
us en faré cinc cèntims de com està ara com ara:

Ja tinc organitzat tot el curs que ve! He fet certes modificacions...he canviat el personal, això es resumeix en el fet de fer fora gent i agafar-ne de nova, sona molt fred i dur...però és així, aquest projecte té nomé s un any i mig de vida i els treballadors que m´he trobat la majoria no tenen ni idea d' educació, no és que m´hagi tornat una malalta de la titulitis, no! pq de fet els canvis que faig estan pensats amb el cap, he canviat la gent que realment no està preparada per treballar amb discapcitats, coincideix amb la gent que no te estudis relacinats però no són pas tots els casos..hi gent vocacional, que no té cap mena de formació al respecte però que ho duen a dins, aquests me'ls he quedat!! total que ja tinc la plantilla per l'any que ve casibé al complet!

L'estrucutura també canvia, a partir de l'any que ve, farem escola als matins, de 8h a 12h (com totes les escoles de nicaragua) i aquesta escola està destinada als nens i nenes amb discapacitat que tenen edats compreses entre 5 i 18 anys, amb les seves mestres pertinents. A les tardes, des de les 14h fins  a les 17h farem tallers ocupacionals, on atendrem a tots els adults amb discapcitat i els nens de l'escola, els adults faran tallers orientats a aprendre algun ofici, cosir, maqueteria,...i fins i tot elaboració de caixes i bijuteria, per poder vendre; i els petits faran tallers més orientats cap a les arts plàstiques i motrius. A tot això li sumen un equip d'estimulació temprana, amb els seus professionals pertinents, el qual de moment tindrà un funcionament de dos dies la setmana i ja veurem com evoluciona...(es que hem rebut una donació per fer aquest projecte!! i s´ha d'aprofitar!!).

Sona bé oi? i jo de capdavantera de tot això..mareta meva!!

La part negativa de la història és que no deixem de donar un servei gratuït, ja que no deixem de ser un centre privat, que pot oferir les activitats de franc pq les subvenciona un benefactor...aquest tema em preocupa...penso que així només estem tapant una escletxa, que no potenciem el propi desenvolupament...bé en certa manera si, tots els treballadors són nicas i se´ls ofereix feina i una possibilitat d'enrequiment brutal, la qual cosa està bé, però jo vull implicar els pares, són ells els que ha de vetllar pels seus fills. Però a dia d'avui no podem fer una altra cosa, diguem que sóc conscient de que aquesta no és la fórmula idònia però...tampoc vull desaprofitar la oportunitat que dóna el fet que algu pagui un projecte com aquest...La meva idea en un futur, parlo ja del curs següent 2012, seria incloure tots els infants de l'escola en el centre Educació Especial públic i fomentar els tallers ocupacionals, que d'això si que hi ha mancança...Que els nens aprofitin tot allò que ofereix el govern, com ara les escoles i nosaltres ( a partir de projectes) omplir el buit que deixa el ministeri d'educació, ells només cobreixen l'horari escolar, de 8h a 12h, i la resta del dia què fan aquests infants?...Aquesta seria una mica la història...què com ho veieu?

A nivell personal em sento molt bé, he anat superant els alts i baixos de moral...és que tot plegat dóna molt de si...i et remou moltes coses, potser jo estic sensible!! la qüestió és que vaig acceptant les coses que em passen i entenent-les i ara sóc més feliç...sempre havia sentit a dir que fins que no passes 2 mesos a algun lloc no pots dir res, que és el temps necessari per adaptar-te i crec que és una teoria molt certa!! quan arribes tot és nou i intens...al cap d'un mes et comences a sentir estrany, com k ja no pertanys a enlloc, ja no estàs vivint la teva realitat de sempre, t'asseventes del que passa a casa i tu no hi ets, no hi particicpes, però t'adones també que aquí encara tot t'és extrany, i la sensació és dolorosa...et comences a enyorar...I de cop i volta ha passat un altre mes i et comences a sentir una mica millor, ja et coneixes el terreny, ja el comences a dominar i l'ànim et puja de cop!! a nivell professional m'ha passat el mateix, ara les coses comencen a agafar forma i t'ho fas teu, comences  a veure la llum...Ara mateix em sento molt bé, crec que estic fent les coses bé, des del cor...i això no pot fallar...jajaja!!

Res més només volia compartir aquests 4 sentiments i pensaments!!

martes, 2 de noviembre de 2010

DIA DELS DIFUNTS

Avui hem celebrat el dia dels difunts...suposo que deixant de vanda les religions...val la pena reflexionar i dedicar una jornada a recordar aquells que no hi son. Jo la veritat es sovint hi penso en els que no hi son, no necessito una diada especial per fer-ho pq de fet els sento ben aprop pero...si, avui pensava d'una forma una mica mes intensa en els que fa temps que ens van deixar. M'agrada recordar-los, avies, avis, amics, fins i tot gossos,...perque no? i pensava tambe en els que comencen  a viure, criatures que neixen, la vida crec que es tracta d' aixo, neixer, creixer i morir, sense la mort no hi hauria vida! Penso que tot el que gira al voltant de la mort ens es tabu, normalment ningu en vol parlar..i perque no? crec que forma part del proces...suposo que aquest fet es deu a que no se'ns educa per entendre que aqeusta realitat existeix i es realment una llastima, perque aleshores quan apareix una  mort a les nostres vides no sabem com reaccionar,...potser hauriem de treballar mes a nivell emocional en els nostres centres eductius, casa, escola,...Aqui a Nicaragua i suposo que a tots els paisos on hi ha miseria, la mort es viu amb mes naturalitat, es evident, per ells forma part de la vida quotidiana, l'entenen com una part del proces...es d'aquelles coses que potser hauriem d'aprendre nosaltres d'ells!

Jo aquest cap de setmana tambe he viscut una mena de renaixement! les ultimes setmanes han sigut dures per mi, la feina, els canvis, el fet d'estar vivint una expleriencia tant brutal i no poder-la compartir...em feia sentir en una solitud extranya, m'agrada gaudir dels moments d'estar sola, pero diguem que un decideix estar sol, esta be, pero aqui em sentia com obligada a fer-ho: la veritat es que aquest fet no es que hagi conviat de cop i volta, segueixo estant sola, pero ho he  acceptat. Aqui estan passsant moltes coses, a l'escola estem engrescats en els nous canvis, pero tot esta mutant de forma rapida i jo, ne m'adono, soc lenta per acceptar els canvis...o si mes no aqui ho soc! I necessito cert temps per anar paint tot allo que vaig visquent, i el projecte no em dona aquest temps...estem canviant el personal del centre, intentem professionalitzar una mica, pero aqeust fet te les dues cares de la moneda: aconseguir gent valida per col.laborar amb nosaltres i despedir-ne d'altre...aqeust fet a mi m'ha perturbat, tinc una mena de carreg de cosnciencia brutal, pq no puc evitar pensar que estic deixant algu sense feina, en un pais on no es gens facil treballar i guanayr-se la vida, pero alhora si no fem aquests petits moviments els que en surten malparats son els nostres alumnes i aixo tampoc ho volem...es una contradiccio en ella mateixa, no ho se a mi m'esta costant...Tambe influiex el fet de pensar en que estas modificant les coses, la por m;envaeeix, i si la cago? i si no estic el correcte? suposos que entre tots aquests canvis que estic vivint i el fet de comencar a enyorar-me de la meva terra i la meva gent...tot va sumant!

Pero aquest cap de setmana, arrel de la festa, el meu estat animic ha fet un gir, no nomes per la festa en si, sino pel que va representar, organitzar una historia entre la gent de la casa, sentir-te a gust, sentir-me a casa meva! En confianca, em vaig sentir comode i relaxada, va ser divertit i terapeutic ahora!! el diumenge em vaig llevar diferent, i els dies van passant i la sensacio no decau!! Em sento cada vegada mes adaptada, acceptada i, sobretot quan un s'adona que els coses no son tant diferents i veus tornes a tenir el "domini" o la seguretat en tu mateix, aquest fet et dona la forca necessaria per anar afrontant tot allo que va venint...

Avui ha sigut tambe el dia del yoga!! jajaja!! casualitats de la vida, o no? He rebut un manual per poder fer exercicis jo soleta a casa!! Es com la biblia del kundalini yoga!! Fantastic per poder entendre que el que el teu cos necessita treballar i com, genial! i a part he estat llegint tota la introduccio, on s'explica d'on sorgeix, historia, el perque serveix,...en fi m'encanta, ha sigut un regal per mi!! (gracies L.M). I quan ara la vespre he anat al meu "atzucac" nica, es a dir al bar on sovint, al vespre, vaig  a fer la cervesa, on la cambrera em coneix pel nom i sap el que prenc, m'explico? Doncs alla parlant amb la Susanne, la cambrera i la meva profe d'angles, resulta que ella es profe de ioga kundalini!! si si!! ha sigut bonissim!! Per la majoria aixo sera una xorrada pero jo necessitava trobar un lloc on fer ioga i seguir treballant, ja porto 2 anys fent-ne i la veriatat es que com senta tant be, crea com addiccio!!  Doncs au reina!! aqui ho tens!! A vegades em faig por i tot, perque tot allo que realment desitjo i anhelo..doncs apareix!! Que be!!

Bueno jo i les meves casualitats en n'anem a dormir..dema tinc una trobada important a Managua, anem amb en Bill (benefactor) a parlar amb la comissio de la seu central del Pipitos de Nicaragua! uuuhh, sona fort eh? jajaja! Anem a acabar de perfilar les coses, a veure com anira! Jo desitjo que be, penso que desvincular-nos del Pipitos no sera bo pel projecte pero si seguim treballant junts algunes coses hauran de canviar!! Dema ho sabrem!!

Bona nit i tapa't!!

lunes, 1 de noviembre de 2010

VIVENCIES DE LA PRIMERA NIT DE HALLOWEEN DE LA MEVA VIDA...

HOLA CANALLA !!
El dissabte passat vam celebrar una festa de Halloween a casa meva!! Suposo que el fet de viure amb 3 yankis hi te molt a veure...de fet a Nicaragua ja ho tenen tambe....celebren totes aquestes festes purament americanes!! La historia es que la festa es feia a casa i jo estava realment acollonida!! m'havien anat explicat coses i cada vegada patia mes, jo no estava gens motivada pero no tenia mes remei que posar-m'hi be!

La tematica de la festa anava inspirada en els manicomis i les sales de tortura del fa un parell de segles!! Dones dominatrics, que diuen aki...vestides de negre i pegant als homes amb "latigos" i coses per l'estil!!
Una foto per anar-vos fent una idea...
Tota la serenata va comencar el divendres quan van arribar els organitzadors carregats amb tot el material necessari per transformar la casa, i ens vam posar mans a la obra, hi havien diferents espais: l'entrada a la festa (que era la meva habitacio!!) aki la gent trobava la primera actuacio, un rei "pellofa" amb calcotets i un menbre gegant a l'aire!! un ajudant, que semblava un bufo acabat de sortir de la tomba i les dominatrix! 4 dones, les que veieu a la foto!! totes posades en el seu rol de dominadores d'homes!! Des d'alla et convidaven a entrar i passaves a l'espai de les fotos, aki es on tothom es feia les fotos amb les disfresses...Un altre espai era el manicomi o sala de tortures, per entrar primer et tancaven en una gavia a fora,  t'hi col.locava un paio disfressat com de poli de ls CIA, i et deia que erets culpable de no se que i pagaries pel havies fet!! (el rotllo era crear una situacio en que la persona que havia d'entrar anes creant com una estat de rabia i impotencia alla tancat!!)



Aqui a dins t'hi deixaven una estoneta, despres et treien de la gabia, et posaven uns auriculars i una mena de sac negre...aixi que entraves sense veure ni sentir absolutament res!! i et col.locaven en la cadira de les tortures on et lligaven, i  aleshores et treien el sac del cap i veies als apios disfressats, un de sado, l'altre era com l'ajudant mig boig, tots fent el seu paper!! Bonissim!! i et passaven un video, rotllo la naranja mecanica, pero no tant bestia!! i t'anaven "torurant" et posaven com unes corrents electriques i intentaven espantar-te!! Sona molt fort, pero si jo m'ho vaig passar be, a mi que no m'agraden aquestes coses...


Molt impressionant pero a nivell visual i de sensacions, res agressiu ni xungo!! de debo!!
 Qui volia entrava i qui volia no...
Despres teniem un espai al jardi on hi havia un llit, i una tombona amb un paio disfressat de sulta...no se ben be que hi pintava aki al mig pero alla estava amb un vol ple de raim que pretenia que les dones li anessin donant a la boca!!

Despres hi havia una habitacio on hi podies trobar joguines erotiques en plan sado, i alla, si volies les dones dominatrix et feien pam pam al culet!!, de tal manera que des de fora es veien les siluetes del que s'estava fent a dins!! molt estetic!!

Ah, i m'oblidava del paio que hi havia al carrer, un cuiner zombie que cuinava rates a foc lent!!!




Ja veieu quin panorama!!
no vull penjar masses fotos mes, es que son un xic compromeses, pero crec que una idea us de podreu fer oi?

I a part dels espais performances aquest, hi havia la pista de ball, on jo em vaig dedicar a fer unes bllaruqeus de les meves!!.
M'ho vaig passar teta!! La musica era variada, fins i tot hi va haver una estona de musica latina, que em pensava que seria tot salsa i regeton i no! era musica de mestissatge que em diem nosaltres!! Evidentment, grupillos dels que nosaltres escoltem, la gran majoria son sudamericans!! Fabulosos Cadillach, Orishas, Molotov, la noia va posar Mano Negra, Manu Chai, la Rosario!! Vaig riure molt! Em vaig adonar que realment no estem tant lluny...hi va haver un moment de la festa en que si canviava la gent per vosaltres...era com estar de festa a l'atzucac!! la mateixa calor! jajaja!!!




Be, us podeu imaginar com va acabar la festa...oi? Be!!
Festa i ballaruca fins a les 6 del mati!! teninnt en compte que habiem comencat a les 8:30 del vespre no esta gens malament, no? jajaja!! Quin festival!!
Penso que ha sigut la primera festa on realment m'ho he passat be!! suposo cada vegada em sento mes adaptada i amb mes confianca amb la gent... Diguem que em va sentar molt be al cos!! Be l'endema no tant...em vaig lleva amb molta goma (ressaca!!) que diuen aqui!! pero res que no es dissipes amb una banyitos a la piscina i un bermut!! jajaja!!
Per ara res mes, nomes volia fer-vos dententes de la festa!! Com a especte cultural i novedos!! jajaja! Tot forma part de l'experiencia oi?

PD: perdoneu els accens i c trencades, no n'hi han en aquest teclat...i corrector de catala menys!!!
No es que de cop i volta hagi deixat de saber escriure be!! ajajaja!!

MIL PETONS A TOTS...LES VIVENCIES SEGUEIXEN CREIXENT I JO TAMBE, MICA EN MICA!!

miércoles, 20 de octubre de 2010

NOVA DOSIS D'ENERGIA I MOTIVACIO!!

Estic mooolt contenta!!

Divendres he quedat amb en Bill, el benefactor del centre. 

La veritat és que ja us havia explicat una mica les causes de la meva desmotivació…era el fet de no tenir clar quin era l ‘objectiu del centre? Una “guarderia” o una escola?,  és a dir un lloc on aparcar les criatures, cuidar-les i donar-los de  menjar, o un centre educatiu, on a part de vetllar per les seves necessitats primàries també es vetlli pel seu desenvolupament integral (autonomia, sociabilitat, relació amb l’entorn, entre iguals,…) en resum  un espai per desenvolupar i educar els alumnes?.

La meva tasca aquí va relacionada amb aquesta segona opció, evidentment!! I la realitat del centre era tot el contrari, i el fet de canviar les coses suposava que el benefactor, en Bill, estigués d’acord amb el nostre pla, i representava que ell no anava pas en aquesta lína… a part de lluitar contra els rols que s’han establert aquí des de que la Paloma no hi és…que deu ni do!! L’equip de treball no s’ha consolidat, hi han grupets, creats totalment per lluites de poder i interessos propis…i lluitar contra això és dur!!

Però resulta que sí!!! Ahir vaig tenir una llarga conversa amb la Paloma, i per sorpresa meva, resulta que en Hill està banstant d’acord amb nosaltres, quant a canviar la línia del centre, per aconseguir convertir-lo en un centre educatiu, aquest fet requereix una sèrie de canvis molt importants (des de canviar el personal, remodelar els horaris, i la estructura de treball,…) en fi, coses que tenen una gran repercussió en en funcionament actual. I coses que sense el eu consentiment i recolzament eren totalment inviables!!!

Així que tot ha donat un gir inesperat, sembla a ser que tenim la porta oberta per fer i desfer…per decidir què canviem per tirar endavant aquest projecte!! Estic molt emocionada!!! Ara sí que farem feina!! Que es calcin!!
També resulta que ehm guanyat una subvenció per crear un petit Server d’Atenció Precós, al centre, el qual ve amb un sou per a una fisioterapeuta que tindrem cada dia al centre!!!! És la bomba!! 
Per tant de cara any que ve tindrem, una o dues mestres més, una psicologa i una fisio!! Increíble oi??

I això no és tot, volen que em faci càrreg de la direcció total del centre!! Bueno, bueno…estic a tope!!! Jajaja!!

Ara estic redactant un projecte per presentar-li a Bill, las nostra trobada és per conèixer-nos, per que jo li faci una valoració del funcionament actual del centre i presentar-li la proposta pel curs vinent.

Que emocionant…de fet crec que necessaitava una injecció de moral i motivació com aquesta!! Sino la meva feina aquí no tenia masa sentit  m’estava ufoscant!! Però la vida torna a girar i tot torna  a començar i a agafar dimensions diferents!! M’encanta!!

A veure com anirà demà la reunió…ja us explicaré!!

Alba

lunes, 18 de octubre de 2010

Un mes i mig...

Avui feia comptes i ja fa un mes i mig que soc a nicaragua!! Deu ni do, en aquesta ultima setmana, per variar han passat moltes coses. La nota mes puntual seria el cap de setmana, l 'he passat a la platja, a Pie de Gigante, on un entorn de naturalesa i de relax m'ha envoltat...

Vaig marxar el dijous, amb la Monica, la noia de madrid, ella porta un mes vivint i treballant alla, en un restarurant de surferos. El trajecte fins arribar no te preu!! viatgem amb bus fins a Rivas, fins aqui tot be, un bus fet caldo, com tots els d'aqui, pero be, assegudes i traquil#les, a Rivas fem un canvi de bus i n'agafem un encara mes destartalat, mareta meva!! durant tot el viatge semblava que el motor havia de dir prou!! pero no! i anava pujant cada vegada mes gent, els seients ja feia estona que eren plens, pero encara quedava el passadis i s havia d'aprofitar!! i vinga a fer parades i vinga a pujar gent, va arribar a un punt que jo viatjava en contacte amb la panxota d una dona!! jo seia al seient que dona al passadis i la dona ens va dedicar a menjar no se collons que suquejava!! estava literalment arrepenjada sobre meu, allo va ser la ostia!! i el caminet  de sorra pel qual anaven al final, ni us ho expplico...jo vaig temer per la meva vida!! semblant a la india nenes!!! Coro tu ho entendras molt be...jajaja!!! cada curva semblava que volquessim i la meva ment perversa pensa que si volcavem moriria asfixiada per la panxa d aquella dona que tenia a sobre meu!! jajaja...quin viatge mare meva!! ara em fa gracia pero en el moment vaig patir, ho haig de reconeixer...

Al arribar em sorpren la tranquil#litat que despren el lloc. La platja i la zona son completament verges, encara, m'agrada.  Veig pondre's el sol i tinc una sensacio d'estar a prop de casa, suposo que es l'efecte del mar. L'endema al mati, surto a corre, faig el meu ioga matinal i la meditacio, ja estic a punt!! I surto a explorar la zona, camino vora el mar, acompanyada per la musica que toquen les onades, aqui el mar es el Pacific, pero diguem que el nom no li fa gens de justicia, les ones espateguen contra les roques amb una forca inpressionant...vaig passejant fins a la seg"uent platja, Playa Amarillo, es preciosa, em faig un fart de tirar fotos, les ones, els crancs, el paisatge,...i sense ni adonar/me'n se-m passa el dia volant, em sento relaxada i molt a gust. 
Al vespre arriba tota la patuleia de la festa, la gent arriba en una furgo, tots borratxos i animats!! sembla a ser que la festa esta servida!! Sopem tots junts, jo aprofito per xerrar amb en Ben, el frances, sobre el projecte de Rosita, escrivim les idees del projecte i fem un petit pressupost per enviar/lo a la Casa de Andalucia, em sento motivada per aquesta historia, molt provablement no anira a para enlloc pero la ilusio no en s la treura ningu!! Acabem amb tots una mica bolingues i jo segueixo amb la meva tonica general, observo molt, m encanta, em quedo amb tots els detalls, les relacions humanes son impressionants i aqui floreixen en viu i en directe!! Un que va bolinga, molt bolinga, del pal que se l'enduien en bracos...apareix al cap de 20 minuts completament resucitat!!  miracle!! com es aixo...le blanc, que cabuda a tot el mon..jajaja!! 

Els lligons del grup aprofiten la ocasio per fer la dansa del pollo, que dic jo!! i treuen a lluir totes les seves plomes per firtejar amb les donzelles mes guapes de la festa!! i aquestes reaccionen de formes ben diverses, algunes cedeixen, altres es ruboritzen i no saben on posar/se...la nica que treballa a cas, la Vanessa intentant semblar americana super cool i sense cap mena d'exit, ai pobre...un festival visual!! Jo aprofito i aprenc a ballar amb en |Blake, marimba, salsa, molt divertit!! 
Observant, observant, veig a la parella internacional, Ben i Peta, crec que tenen una relacio oberta! ara ja puc afirmar que la tenen...a mitja nit decidim uns quants anar a banyar/nos al mar, bona idea!! al sortir a fora, jo anava amb en Ben i els seus 2 xuxos, ens trobem de cara  a la seva dona foten/se el lote amb un xavalito, el que havia resucitat unes hores abans!! pam!! el marit es fa el longuis com aquell qui no passa res...i al moment comenco a notar que el tio m'esta tirant la canya a mi!! Per deu si podria ser el meu pare!! uix!!! jo em desfaig de la situacio com bonament puc i marxo a dormir...masses emocions forte per un dia...l'endema el paio em volia donar explicacions, m explica el tipus de relacio que tenen amb la seva dona!! i em diu que li sap greu si la nit passada m havia sentit incomode...collons incomde diu!! va ser terrible!!jajaja, jo li explico que em sembla molt be la relacio que tenen pero que jo no busco res...quina situacio mes subrealista...!!! 

Pero seguim amb normalitat!! dinem tots junts i a la tarda me'n vaig a passejar per la platja, i veig una posta de sol impressionant...quin espectacle de la natura, de llums, de colors, brutal!!! A la nit mes festa, pero jo l acabo rapid, la penya anava bastant col#locada i no em sentia massa a gust...em vaig veure el meu vinet i amb l escalforeta de vi negre me'n vaig anar a  fer nones!! 
Durant el cap de setmana tambe vaig caneixen l'Ainara, una valenciana maquissima, esta viatjant per llatinoamerica buscant informacio per al seu documental, titulat La felicidad en Latinoamerica, molt interessant, i que millor que xerrar una estona en catala!!! Aqui tothom esta seguint el seu propi projecte, sembla ser la terra de les oportunitats, aixo ho fa el fet que aqui la terra es verge, qualsevol idea pot florir perque partim de zero...es molt interessant anar coneixent gent, que t'expliquen el fan aqui, i comparteixies aquests petits moments de complicitat, cadascu amb el seu tema pero no deixa de ser una aventura per cadascu!!
El diumenge ens llevem tranquil#lment, esmorzem una amanida fruita, com cada dia, i recollim per marxar, marxem amb el cotxe del matrimoni internacional i lliberal!! i en Blake i jo, en B. te plan, ha quedat amb la xicota a la tarda i te pressa...la tornada es rapida, jajaja!!!
Total que arribem a casa, em faig una bona dutxa i em disposo a obrir l'ordinador, per acabar els deures d angles...i no se com, l'ordinador em cau a terra!! amb tanta mala llet que la pantella se'n va a prendre pel cul!! Si, Si, em carrego l'ordinador, la pantalla te una taca fosca al centre i no em permet utilitzar res...no surt el curso ni res...un drama!! ploro de rabia!! tota la pau que duia dins meu s esvaeix de cop i volta i quedo clavada davant d aquella pantalla inutil i negra sense poder fer res...quin desastre!! PER AQUEST MOTIU NO HI HA NI UN ACCENT EN TOT L'ESCRIT... estic usant un ordindor de prestao que te un teclat d aquests raros...ho sento!!

En fi ja veieu...avui al mati he arribat a pensar que l'ordinador s'ha trencat perque no estigui tant enganxada  a internet i a  vosaltres...podria ser..en fi jo  i les meves reflexions!!

En breu prometo fotos..

Un petonarro

martes, 12 de octubre de 2010

UN DIMARTS QUALSEVOL...

Avui som dimarts i sembla que la meva vida a Nicaragua va agafant el seu propi ritme, ahir vam fer el sopar dels dilluns, amanida i pizza vegetariana, acompanyat de terturlia...molt agradable com sempre!! En Ben, el francès m'ajuda a analitzar la meva estada aquí, em fa preguntes sobre la feina, em fa puntuar les coses de l'u al deu...sembla una tonteria però m'ajuda!! Ara em vol presentar un amic seu, canadenc, que resulta que es dedica al món de la disacpacitat (aquest home s'ha agafat un any savàtic a Nicaragua), i resulta que té ganes d'invertir en alguna cosa relacionada amb el tema...ell a ca seva es dedica la terapia ocupacional, és a dir, ajuda  a insertar dismis en el món laboral, i el francès que és un iluminat, ja veu una escletxa de possible relació amb Los Pipitos, i jo, que també ser fer volar coloms també!! somiar és gratuït oi? estaria molt bé que pogués invertir el seu temps i diners en la nostra escola!! en Ben flipa, pq de cop i volta tot el que li arriba té relació amb el món de la discapacitat!! i segons ell les casualitats no existeixen...provablement no! Sembla que es van obrint portes, les quals no sabem si ens portaran enlloc però segueixo pensant que no hi perdem res...

Avui a l'escola m'haig de reunir amb el director i la responsable de l'àrea pedagògica, la trobada per mi és important, vull plantejar una pregunta important: volem que los Pipitos sigui simplement una "guarderia" o volem crear un centre educatiu?? la cosa és trascendent, vull que hi pensin i a partir  d'aquí veurem el que fem...jo si es tracta d'una guraderia plego, la meva tasca akí és enfocar el centre direccionat cap a educar als infants, la qual cosa comporta fer alguns canvis i intentar contractar més gent formada com a tal, reorgannitzar els horaris, l'estrucutra dels grups de treball,...però si el director no ho té clar i vol seguir col·locant amistats (que no en tenen ni idea) a l'escola...veurem què passa, no puc lluitar contra les adversitats i contra el director alhora...m'explico?
També vull conèixer el famós Bill, el benefactor que ara per ara és qui paga els sous dels mestres i qui manté l'escola, ell ha de veure també la importància del canvi de rol...la idea que tenim amb la Paloma és deixar de dependre econòmicament d'ell, ja que ara per ara té la paella pel mànec, aquest fet serà real a partir de cumplir els 2 anys com a fundació, fet que ens donarà dret a participar en els concursos d'ajuts internacionals però això no passarà fins al febrer de l'any que ve...així que m'envalantono i proposaré tot això a la reunió d'avui, vull saber com respiren, bàsicament el director. Ja us explicaré com ha anat. La veritat és que necessito que la meva feina tingui un sentit sinó em sento com fotent cops a l'aire...

Ara cada matí intento fer les meves petites rutines, em llevo al matí faig ioga (tot allò que recordo de les classes que feia), medito una estona i esmorzo...sembla una xorrada però començo el dia diferent!! segurament les criyas que faig no tenen ni cap ni peus però la meva teoria és que d'alguna cosa deuen servir!! que vulguis que no moc energia...jajaja!!

D'aquí a un parell de setmanes faré un petit viatge a Rosita, al nord, simplement per coneixer la realitat d'allà i veure si hi entra el meu projecte de treball amb els discapacitats...aquest viatge me'l pagaré jo, però si en surt alguna cosa estarà molt bé i sinó...doncs hauré conegut el nord, que tambpoc està gens malament!! i aniré amb el Ben, el francès, ell està molt ilusionat amb el projecte de la cases de bambú, ja veurem...

Aquest cap de setmana me'n vaig a la platja, a Tola, on treballa i viu la Mònica, la madrilenya que està com un llum de ganxo!! anem a celebrar l'aniversari d'en Warren, el suposat profe de ioga, el qual no em cau gaire bé, és prepotent i extravagant en excès, però no és pas mala persona...la cosa és que celebrarà el seu cumple allà i tots plegats hi anem, tots els amics que parlen anglès!! jajaja!! però també hi haurà la madrilenya i la nica, Vanessa, la que treballa a casa!!! Pot estar bé...tinc ganes de conèixer aquella zona, l'any passat vaig visitar res i menys del país i per tant haig de recuperar el temps perdut, jajaja!!!

En fin serafín!! això és tot per ara...
Mil petons i abraçades per tots,
us enyora ja una mica...
Alba

viernes, 8 de octubre de 2010

Després d'una setmana remoguda tornem a estar a "puesto"!!

Amics, amigues, fans del blog, simples curiosos:

Aquesta darrera setmana ha sigut durilla...me enyorat i aquest fet ha desencadenat en un seguit de sentiments els quals han anat esquitxant de mica en mica totes les àrees de la meva vida aquí a Nicaragua.  
Tot va començar el dimarts al vespre, vam sopar amb l'equipo internacional, despediem a la polaca, la Maya, que marxava l'endemà. I de cop i volta em vaig sentir fora de lloc, envoltada d'una gent que no em coneix i que parlen un idioma el qual no em permet ser jo, l'Alba participativa, dinàmica, fresca, amb criteri i oponió sobre les coses, va ser molt dur sentir-me així...no hi estic acostumada! Allà estava jo, al sopar intentant caçar alguna cosa de la conversa, sense massa éxit, m'hi esforço de debó...però la veritat és que no sé anglès!!! i em ratllo, pq no penso pas estar tota l'estona demanant que per favor canviïn d'idioma (elmés fotut és que els entenc!! si un dia ve algú a Mataró que parla una altra llengua, al principi li parlem, qui més qui menys, en el seu idioma però fàcilment canviem al català, sense ni adonar-nos-en...m'he enrecordat d'en Brendon, d'en Fodé,...que fotut no?) Doncs, vaig acabar el sopar avorrida com una ostra, ells reien, vés a saber del que parlaven...i jo allà al racó marginada...em vaig sentir fatal!! I em vaig enfadar amb mi amteixa per no saber anglès, per haver fet aquests amics i per tot!! jajaja!!

L'endemà em vaig llevat girada, trista, enyorada, melancòlica...i a la feina tot ho vaig veure negre!! portava les ulleres depressives i evidentment tot m'ho plantejava des d'una vessant negativa...les reflexions no eren pas desmesurades, crec que tot el contrari, pensava que la feina que estic desenvolupant aquí, possiblement el dia de demà no serviran per res, ja que sense la figura externa que represento, no es mantindrà pas la feina...ara em tenen cada dia allà pressionant per això, motivant per allò altre, trencant els rols, però quan aquesta figura externa no hi sigui que faran? suposo que seguir amb la seva tònica!! És complex d'explicar...com un bon amic em deia, he patit la "crisis del misionero"!!! potser si. 

Però la gran certesa és que cada quan anem dormir, sabem que l'endemà torna a sortir el sol!! i efectivament...ara que ja estic més tranquil·la penso que alguna engruneta meva deixaré aquí quan marxi i que alguna cosa els quedarà...
Per la meva part, també estic aprenent molt, m'estic coneixent, aquí al estar sola davant del perill, estic descobrint parts de mi desconegudes, algunes m'agraden i d'altres no, algunes les haig d'entendre, d'altres treballar...per així anar creixent.

Demà al matí aniré a treballar a casa del francès, està construint una casa de bambú aquí  a Granda, l'he vist i és genial, súper acollidora, estètica, barata i segura!! Doncs demà anem a posar les pedres del WC, no sé com...però fa pinta de ser una activitat artística, i em ve de gust!!

Torna a fer una calor espantosa!! la treva de la pluja s'ha acabat i la xafogor és tremenda!! viure aquí és com estar en una sauna constant, la part positiva és el cutis!! aquest es manté esplèndit!! JAJAJA!!

Fins a la propera!!
Mil petons